Així es mostra llatí!

Com vos havia promés als de 4t, aquí teniu una paròdia d'aquelles classes de llatí tope avançades, treta de la peli de Monty Python La vida de Brian:

Açò sí que és fer classe de llatí!!
Salvete omnes!

Ara feia estona...

... que no venia per aquí. Em sap greu pels frikis de sempre, que tal vegada em trobaran a faltar (gràcies, Ovidi, pels teus comentaris, mai prou agraïts i sempre grats -per cert, allò del Cràtil: que no vas rebre el meu mail? Si no és així, digues-m'ho i te'l tornaré a enviar)... o no (allò de trobar-me a faltar, vull dir)!!!
La veritat és que gran part de les coses que soliem fer per aquí ara les feim per mitjà d'una plataforma moodle (ja sabeu, a més de friki clàssic, ho som, també, d'allò de ses maquinetes informàtiques), que permet als alumnes fer els exercicis en línea, i descarregar apunts, accedir a enllaços, etc...
El que no feim en moodle és allò de les seccions de 'raruli', còmics, cinema... Intentaré continuar amb elles en aquest blog, però m'haureu de "dar cuartelillo", que açò de ser friki informàtic duu un feinar!!! I 'lu' de friki clàssic "ni te cuento"!!!!!
Esper notícies vostres, frikis de sempre (Ovidi, Rea, Afrodita, Dafne, Citerea... bonu, els de sempre, ja m'enteneu, no és ver?)

Bé, que ja vos vindré a visitar un poqueeeeet més sovint.

Χαίρετε πάντες

No tenc gaire temps...

... així que només vos deixaré l'enllaç per instalar-vos l'Adobe Reader (només els que no el teniu ja). Clicau aquí i seguiu les instruccions de descàrrega. Alertau, perquè heu d'especificar quin sistema operatiu teniu, si no és el Vista.
Res més.
Valete omnes.

Fotoooooooooooooooooooooooosssssssss!!!

Res, que aquí teniu les fotos de tothom (excepte una, que sortirà demà).

4t ESO

Moooooooooooooolt polits!! És lo que té el llatí, que fa tornar guapo (no vull dir que no ho fóssiu, però ara encara ho sou més)!!!

1r de Batxillerat

No trobau que heu sortit precioses? A jo m'ho sembla!



2n de Batxillerat
Què dir davant tanta bellesa!! No tenc paraules!!!

Boooooooonu!! El profe també té foto!!
Açò sí que és una monada!!!

Bé, res més per avui, que encara arribaré tard a dinar!!

Valete omnes!

Per problemes tècnics...

... de darrera hora no he pogut penjar les fotos. Vos promet que dilluns hi seran totes.

No tenc gaire temps, així que només vos penjaré un parell de cosetes, principalment als de 4t d'ESO i a les de 1r de batxillerat.

1. Vocabulari de classe (clicau damunt el dibuix per veure-ho més gros):


2. Més vocabulari de classe (clicau damunt el dibuix per veure-ho més gros):



3. Per llegir grec, aquí teniu una presentació elaborada per Ana Obando, una profe valenciana:

Leer griego

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: mito alfabeto)

Trob que n'hi ha prou per avui.

Ad crastinum!!

Programari lliure

Bé, com vos he promés a les de 1r de Batxillerat, aquí teniu els enllaços als llocs on vos podreu descarregar el programari que haureu de mester per fer feina: el navegador Mozilla Firefox (clicau a la dreta on diu Baixada); el paquet ofimàtic OpenOffice (clicau a la dreta on diu Baixada, a la icona UIB); i per a les de grec, l'aplicatiu Euclides GP per escriure en grec amb l'ordinador (clicau a l'esquerra on diu Descàrrega).

També vos havia promés mostrar-vos com és una autèntica sirena grega, que aquí està representada a un vas de l'Apúlia del s. IV a.e.:

Aquí teniu Odisseu amb les sirenes, a una ceràmica de figures vermelles del s. V a.e.:

Vet aquí la versió d'en Waterhouse, de 1891:

Res més, que ja és hora de retirar-se i descansar una estona.

Χαίρετε πάντες

Perdonau, que he arribat una miqueta tard!

Bé, lo que hem dit a classe (va per les de primer de Batxi), A TRIAR UN NICK, QUE PER DESPRÉS ÉS MASSA TARD!!

Clicau aquí o aquí o aquí o aquí, i en trobareu abastament (alerta, que el primer enllaç vos reenvia a obrir un document PDF).

Com a exemple vos deix un dels meus personatges favorits: aquí teniu na Circe oferint a n'Odisseu el beuratge de l'oblit (què bo, açò de perdre la memòria -només qualque estona),

John William Waterhouse (1891), Circe offering the cup to Ulysses

Fuaaaaaaaaaaaa!!! Quina bellesa!! No tenc paraules per descriure com de bé pintava aquest home, en Waterhouse, un prerafaelita tardà.

No tenc temps de res més, que m'espera una coseta petita (no tan petita, que dilluns farà 4 anys) que no atura ni un minut.

Χαῖρετε πάντες

Ja hi som!!!!!!!

Ffffffffffffffffffffff!!!!!!!! Quina vesssssssssssssssssssssssa tornar a començar!!!!! Que no!!! Que no és ver!! Que ja em feia ganes tornar a ser aquí!!
Bé, per als que heu partit, sort i ventura!! Vos enyorarem i podeu estar ben segurs que vos desitjam lo millor (osti tu! un 'lo' neutre! aaaaaaaaaaaaggggggghhhhhhhh!!), ja sabeu, lo (osti!! un altre!!) que hagueu de mester, 'a mandar', que aquí hi ha en Xavi per lo (ostiiiiiiiiii!! més encara!!??) que vos faci falta!!

Per als que encara sou aquí, que estic molt content de tornar-vos a veure!!! Preparau-vos, que el 2n de Batxi seràààààààààààààààà......................!!!!!!!!!!!! Bé... tan divertit i tan feixuc con el 1r!!! O tal vegada un poqueeeeeeeet més (divertit, vull dir... ai, no... era feixuc que volia dir, bé... serà de conya, en qualsevol cas)!!

Per als que acabau d'arribar, sigau benvinguts a aquesta casa, que és ca vostra!! Enguany començau una experiència que marcarà la resta de les vostres vides: aprendreu llatí (els de 4t d'ESO) i, lo (joeeeeeeeeeer!! me fugen els 'los' neutres!!) que és millor, GREC (els de 1r de Batxi), així, en majúscula!!! Aquí (vul dir a aquest blog) vos aniré deixant informacions d'interés per vosaltres, a més de xorradetes diverses organitzades en seccions més o manco fixes, que podeu consultar a l'enllaç THEMAE del menú de l'esquerra.

Per avui, i com a benvinguda, ja n'hi ha prou... Bé, una petita entrega de la secció estelar, 'raruli' (per als nous, és la paraula llatina que podria significar 'freakies', que és el nom original de la secció), la versió 'Latina' de 300:

Ale, ja n'hi ha prou per avui!!

Χαῖρετε πάντες

(Per als de 2n de Batx.) És molt tard, però...

... només volia donar-vos l'enhorabona a tothom. Acab d'arribar des Pla i m'he mirat les vostres notes (sí, tenc les vostres dades... BIG BROTHER IS WATCHING YOU!). Res més que gràcies per un curs tan polit com aquest. Ho he passat molt bé, i esper que voltrus també!
Tiroriroritirorirori...!!!!!
Au.

Ara ja ha passat 'lu' pitjor

(Aquestes dues darreres entrades són especialment dedicades als de 2n de batxillerat, que estan passant una penaaaaaaada fent exàmens)
Venga, va, que açò ja està escatat. L'examen d'Història de l'art? Bah! Una bagatela! I el de grec? Pfffff!!! Una tonteria, que segur que serà fàcil! Pensau, però, que l'examen realment important és el de grec! (Boooooooonuuuuuu! Tots dos!! Però el de grec un poqueeeeeeeet més, no és ver?).
Ale, a descansar i a pensar en celebrar cosa (jo m'hi apunt, si deis res!)
Au.

Demà és el GRAN DIA

¡¡Adelante, mis muchach@s!! Com diria un mal doblatge d'un western ranci.
Res, que vos volia donar un cop d'ànim a darrera hora, i recomanar-vos que no estudieu més, prou, que tot allò que no heu estudiat fins ara ja no ho agafareu. Ara toca descansar, o sortir a prendre l'aire una estona i retirar-se prest.
Avui no penjaré cap xorrada, que no vos vull despistar.
I per demà, salut i força!! I un poquet de xiripa!! I que els exàmens siguin facilets!! Que ho seran, ja veureu!!

Au, bon vespre i no somieu amb sintagmaspreposisionalesbarracomplementossircunstansiales

Ja hi som, que he tengut averia!!!

Aquí van les de llatí: Correcció Prova 1 / Correcció Prova 2

Les de grec: Cir i els presoners / Dèdal i el laberint.

Notes i res més

Allà van:

• Làquesis 4,2 (aiaiaiaiaiaiai!!!!!!)
• Eufròsine 7,4 (açò és una nota!)
• Cal·líope 7,5 (anam molt bé!)
• Antígona 6 (bé està!)
• Eros 4,15 (aaaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhh!!!!!!)
• Chaos 8,25 (açò m'ha agradat!!)
• Selene 8,85 (i anam pujant!!)
• Venus 6,95 (està molt bé!)
• Iris 9,15 (açò és un crack!!)
• Electra 7,9 (no hagués anat malament un poquet més, que tu pots!!)

Au, que és molt tard. Demà en xerrarem!
Valeteeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!

Uns mites i unes PAU

Primer, unes PPAU (que no són el contrari de guerra, sinó les Punyeteres -ja sabeu, scripta manent- Proves d'Accés a la Universitat):
Llatí II: Prova 1 / Prova 2 (dilluns corregirem la 1 i vos deixaré penjada la correcció de la 2).
Grec II: Correció de l'opció B de la prova que heu fet a ca vostra. Prova 1 / Prova 2.

Ara, uns mites.
Ναίαδες

Eren les nimfes de l'aigua dolça —fonts, pous, rius i rierols—, encarnant la divinitat del curs d'aigua que habitaven.

Encara que les Nàiades estaven associades amb l'aigua dolça, les Oceànides amb l'aigua salada i les Nereides específicament amb el mar Mediterrani, hi havia un cert solapament, ja que els grecs pensaven en les aigües del món com en un sistema únic, que es filtrava des del mar a profunds espais cavernosos al si de la terra, des d'on pujava ja dolça en filtracions i deus. Com a nimfes, les Nàiades són éssers femenins, dotats de gran longevitat però mortals. L'essència d'una Nàiade estava vinculada a la seua massa d'aigua, de manera que si aquesta s'assecava, ella moria.

John William Waterhouse (1896), Hylas and the Nymphs

La seva genealogia canvia segons el mitògraf i la llegenda consultada: Homer les fa «filles de Zeus», però altres afirmen que eren filles d'Oceà. És més comú considerar-les filles del déu-riu en el qual habiten. Totes les fonts i deus cèlebres tenen la seua Nàiade o el seu grup de Nàiades, normalment considerades germanes, i la seua llegenda pròpia. Eren sovint objecte de cultes locals arcaics, adorades com a forces essencials per a la fertilitat i la vida humana. Els joves que arribaven a la majoria d'edat dedicaven les seves penyores infantils a la Nàiade de la font local. Amb freqüència s'atribuïa a les Nàiades virtuts curatives: els malalts bevien l'aigua de la font a la qual estaven associades o bé, més rarament, es banyaven en elles. Les Nàiades també podien ser perilloses. En ocasions, banyar-se en les seues aigües es considerava un sacrilegi i les Nàiades prenien represàlies contra l'ofensor. Veure-les també podia ser motiu de càstig, cosa que normalment implicava com a càstig la bogeria de l'infortunat. Eren també conegudes per la seva gelosia.

Hi ha diferents tipus de Nàiades:

1. Crenees, nimfes de les fonts.

2. Heleades, nimfes dels pantans.

3. Limnades, nimfes dels llacs.

4. Pegees, nimfes dels deus.

5. Potamides, nimfes dels rius.

Tornem-hi!

Ja ho sé, ja ho sé, que ara fa molta estona que no venim per aquí, però ja sabeu com és açò del final de curs, i el feinar que duu! A vosaltres vos ho diré, estimats alumnes de 2n de Batxillerat, que ara patiu l'estres (jo diria que són més de quatre i més de cinc... cents) i la nerviada de la punyetera selectivitat (avam si qualque dia ho baraten, açò de la tortura sistemàtica concentrada en tres dies).

Bé... havia pensat en un acomiadament així com toca, però no tenc clar què he de fer... 'Boooonu, lu primer és lu primer,' que encara hi ha uns quants de vosaltres que no heu tengut els vostres quinze minuts de fama, així que... ALLÀ VAN MITEEEEEEEEEEES:

ΜΗΔΕΙΑ

En la mitologia grega Medea era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia. Era sacerdotessa d'Hècate, que alguns consideren sa mare i de la que se suposa que va aprendre els principis de la màgia juntament amb la seua tia, la maga Circe. Així, Medea és l'arquetip de bruixa o maga.

Quan Jasó i els argonautes van arribar a la Còlquida i van reclamar el velló d'or, el rei Eetes els va prometre que els donaria només si eren capaços de superar unes proves. En primer lloc Jasó havia de junyir dos bous que exhalaven flamerades de foc per la boca i llaurar un camp amb ells. Una vegada llaurat hauria de sembrar en els solcs les dents de drac que Eetes li va donar. Jasó va acceptar les condicions.

Medea, traspassat el seu cor pels dards precisos d'amor d'Eros i aconsellada per la seua germana, els fills de la qual havia salvat Jasó de perir a l'illa dels pardals, va visitar aquella mateixa nit Jasóni li va donar pocions, ungüents màgics i instruccions precises per superar les proves. Invulnerable al foc i posseïdor d'una força sobrenatural va poder l'heroi sotmetre els bous i junyir-los a l'arada. Després de sembrar les dents en els solcs, de cada dent sorgia un soldat: els σπαρτοί, homes sembrats, fortament armats. Quan un gran nombre d'ells havia crescut, i seguint els consells de Medea, va tirar una enorme pedra entre els soldats i aquests, que no sabien qui l'havia tirat, van lluitar aferrissadament entre ells. Finalment, encara sota els efectes de les pocions màgiques de Medea, Jasó va acabar amb els que van quedar vius.

Eetes es va emprenyar molt i es va negar a complir la seua part del tracte. Guiats per Medea, els argonautes van arribar al bosc on s'amagava el Velló d'Or, on Medea va exhortar als presents a evitar ser hipnotitzats no mirant als ulls al seu guardià, una serp enorme que mai dormia. Ajudada d'unes herbes especials i dels seus poders màgics, Medea va aconseguir adormir-la, permetent així que Jasó agafàs el trofeu i poguessin tots tornar amb ell a la pàtria.

L'expedició dels argonautes va partir amb Medea, ja que, sabedora que la seua traïció mai seria perdonada, i enamorada bojament de Jasó, havia pregat poder fugir amb ells a canvi dels seus serveis. Jasó no sols havia accedit sinó que va prometre fer-la la seua esposa, jurant-li que li seria sempre fidel. Eetes va manar al seu fill gran, Apsirt, al capdavant d'una gran flota per tal d'encalçar-los. Jasón i Medea van ordir una trampa, i amb l'excusa d'una negociació, van fer venir Apsirt amb la condició que vingués tot sol, la qual cosa va aprofitar Jasón per a matar-lo a traïció i llençar el seu cos, trossejat en bocins, al mar. El desconsolat Eetes va haver d'entretenir-se recollint un per un les restes del seu fill, la qual cosa va donar avantatge als argonautes perquè poguessin fugir.

Quan els argonautes van arribar a Creta després d'esperar que Circe purificara Medea per l'assassinat d'Apsirt i de travessar l'estret d'Escil·la i Caribdis i sobrepassar els dominis de les sirenes, els va ser impossible desembarcar, perquè l'illa estava custodiada per Tal·lus, el gegant de bronze. Tal·lus tenia una única vena que li arribava des del coll al turmell i que estava rematada amb un clau que evitava que se li sortís la sang. Medea va fer beure al gegant una poció, prometent-li que li faria immortal, però que en realitat era un potent somnífer. Després li va treure el clau i va deixar que es dessagnàs, podent així arribar a Creta.

Durant l'expedició, Hera continuava maquinant la seua forma de venjar-se del rei Pèlias, a qui odiava profundament. Va utilitzar estratagemes per a fer que s'enamoràs de Medea, perquè la deessa pensava que acabaria matant-lo. Quan Jasó i Medea van arribar a Iolcos, Pèlias es va negar a tornar-li el tron, malgrat que havien portat el velló. Medea va conspirar llavors perquè fossin les filles de Pèlias les que el matassin: disfressada de vella sacerdotessa d'Àrtemis, els va demostrar que es podia rejovenir un vell trossejant Esó, pare de Jasó, i bullint els trossos en un calder. Tot d'una Esó, rejovenit, en va sortir. Però quan les filles de Pèlias, excepte la petita, amb la millor intenció, van fer el mateix amb son pare, no va sobreviure.

Tot i haver-se alliberat ja de Pèlias, els habitants de Iolcos van rebutjar el magnicidi i Jasó i Medea van haver de fugir de Iolcos, partint cap a Corint. Allà Jasó va acordar amb el rei Creont abandonar Medea, a qui el rei pretenia expulsar de Corint, per unir-se a la seua filla, la princesa Glauce. Medea, arrossegada per la gelosia, va enviar a Glauce com a regal de noces un mant d'irresistible bellesa. Quan Glauce el va rebre de mans dels fill de Medea i Jasó, se'l va posar tot d'una, alliberant la màgia continguda en ell que la va convertir en una torxa humana. Les flames la van consumir totalment a ella i a Creont, que es va llençar damunt ella amb intenció de salvar-la. Tot seguit, per venjar-se de la traïció de Jasó, va matar els dos fills que havien tingut en comú, i els va donar al seu home per menjar.

Els habitants de Corint, en venjança per la mort de Creont i Glauce, la van apedregar al temple d'Hera i la van obligar a abandonar la ciutat en el carro de serps alades que li havia regalat el seu avi Hèlios.

Paul Cézanne, Medea, 1879-1882

Després d'anar amunt i avall durant un temps, Medea va arribar a la ciutat d'Atenes, el rei de la qual, Egeu, no sols li va oferir hospitalitat sinó que es va casar amb ella amb l'esperança que la seua màgia li permetés concebre un fill, tot i la seua edat. La màgia va complir les seues expectatives, tenint d'ell un fill a qui van anomenar Mede.

Quan Teseu, el fill secret d'Egeu, va arribar a Atenes per tal que son pare el reconegués com a hereu, Medea el va veure com una amenaça al futur del seu fill, i va intentar enverinar-lo. Però Teseu la va descobrir, i acusada de cometre horribles crims i de bruixeria, Medea va haver de fugir altra vegada, ara amb el seu fill.

Després de fugir precipitadament d'Atenes, Medea va arribar a l'actual Pèrsia, on el seu fill acabaria essent l'epònim del poble meda.

Medea no va morir, sinó que es va fer immortal i va habitar en els Camps Elisis, on diuen que es va casar amb Aquil·les.

Va bé ara recuperar la secció de 'cinema i clàssics' per veure el desenllaç fatal de l'amor de Medea i Jasó en els dos fragments de la versió cinematogràfica de Passolini, amb Maria Callas en el paper de Medea:

Bruuuuuutaaaaaaaaaaaaaal!!!!!
Trob que no puc escriure més.
Χαίρετε πάντες

P.S. Aquí teniu la correcció de la PAU de llatí.

Unes notetes de llatí I

Allà van:

Làquesis 5
Eufròsine 7,2
Cal·líope 7,35
Antígona 7,07
Eros 3,9
Chaos 9,05
Selene 9,5
Venus 6,8
Iris 8,6
Electra 7,9

Au, totes contentes i només un content!

Ara recuperam la mai prou lloada secció de 'raruli', és a dir, freakies, amb el mite de Dèdal i Ícar en una "superproducció" en llatí:

Esper que el shock no hagi estat massa traumàtic!! Saps que n'hi ha, de freakies, en aquest món!!!

Ara, a la secció de 'mythi domestici'...

Λάχεσις

Una de les tres Μοῖραι, la personificació del destí de cada mortal, de la sort que li pertoca.
En principi, cada mortal té la seua μοῖρα, paraula relacionada etimològicament amb μόρος, 'lot', i amb μέρος, 'part', al seu torn relacionats amb el verb μείρομαι, 'dividir' o 'repartir'. Així, partint de l'etimologia, podem interpretar que la μοῖρα vindria a ser la part que li pertoca a cada mortal en el repartiment global, i d'aquí la seua interpretació com a 'destí' o 'sort'. Aquesta abstracció, amb el temps, va ser l'origen de la tematització literària de les tres Moires.
Les Μοῖραι són tres, segons Hesiode, filles de Νύξ, i segons altres versions, filles de Zeus i Temis. Els seus noms són Κλωθώ (Clotos), 'la filadora', Λάχεσις (Làquesis), 'la repartidora', i Ἄτροπος (Àtropos), 'la indefugible'; la iconografia les presenta com tres dones, la primera de les quals treu el fil, la segona, na Làquesis, el trena, i la tercera el talla, comformant així una metàfora de la vida mortal, amb el naixement, la vida i, al final, la mort. Les equivalents romanes són les Parcae, 'les estalviadores', de nom Nona, 'la novena' (a qui s'invocava el nové mes d'embaràs), Decima, 'la desena', i Morta, el significat del qual nom és prou evident; també eren conegudes a Roma com els tria Fata, 'els tres Destins', i són, al manco etimològicament, l'origen de les nostres fades.

John Strudwick, A Golden Thread, 1885

A Grècia solien anar en companyia d'Εἰλείθυια (Ilítia), la deessa dels parts, i també amb Τύχη, 'la Sort'. D'aquí, precissament, el nom el nostre blog, tret, com sabeu, d'un vers d'Arquíloc (8 D):

πάντα Τύχη καὶ Μοῖρα, Περίκλεες, ἀνδρὶ δίδωσιν.

tot la Sort i el Destí, Pèricles, ho dónen a l'home

A una interessantíssima inscripció bilingüe (eteocretenc-grec) trobada a Dreros, a Creta, trobam una possible referència a les Moires:

La transcripció del text, escrit en bustrofedó, és la següent:

1. --Σ|ΤΥΠΡΜΗΡΙΗΙΑομο ←

2. σαιδαπερενορκιοισι|α-- →

3. --καθαρονγενοιτο ←

Les fletxes indiquen la direcció del text a la inscripció. La primera part, transcrita en majúscules, seria el text eteocretenc, on trobam, transliterat a minúscules, Μηριηια, possiblement el nom eteocretenc de les Μοῖραι, i el text grec podria ser interpretat així:

ὀμόσαι δ᾽ἃπερ Ἐνορκίοισι· ἀ.... καθαρὸν γένοιτο
fent els mateixos juraments a les Juramentadores ... pot arribar a ser pur

Tenim referències a les Moires a Homer, Hesiode, i mots autors posteriors, dels quals em permetreu que triï Píndar, a l'Olímpica X (43-59), que xerra de la institució dels Jocs Olímpics per part d'Hèracles (feu l'esforç de llegir-lo en grec, que sona com un cor d'àngels celestials):

ὁ δ' ἄρ' ἐν Πίσᾳ ἔλσαις ὅλον τε στρατὸν
λαίαν τε πᾶσαν Διὸς ἄλκιμος
υἱὸς σταθμᾶτο ζάθεον ἄλσος πατρὶ μεγίστῳ: περὶ δὲ πάξαις Ἄλτιν μὲν ὅγ' ἐν καθαρῷ
διέκρινε, τὸ δὲ κύκλῳ πέδον
ἔθηκε δόρπου λύσιν,
τιμάσαις πόρον Ἀλφεοῦ
μετὰ δώδεκ' ἀνάκτων θεῶν. καὶ πάγον
Κρόνου προσεφθέγξατο: πρόσθε γὰρ
νώνυμνος, ἇς Οἰνόμαος ἆρχε, βρέχετο πολλᾷ νιφάδι. ταύτᾳ δ' ἐν πρωτογόνῳ τελετᾷ
παρέσταν μὲν ἄρα Μοῖραι σχεδὸν
ὅ τ' ἐξελέγχων μόνος
ἀλάθειαν ἐτήτυμον
χρόνος. τὸ δὲ σαφανὲς ἰὼν πόρσω κατέφρασεν,
ὅπα τὰν πολέμοιο δόσιν
ἀκρόθινα διελὼν ἔθυε καὶ πενταετηρίδ' ὅπως ἄρα
ἔστασεν ἑορτὰν σὺν Ὀλυμπιάδι πρώτᾳ
νικαφορίαισί τε.

I aquí teniu la traducció castellana d'Emilio Suárez de la Torre:

Entonces el fuerte hijo de Zeus reunió en Pisa
a todo su ejército y todo su botín
y roturó un divino recinto para su padre excelso;
con una cerca alrededor al Altis aisló
en campo abierto, convirtió en esparcimiento para banquetes
la llanura en derredor
y honró el curso del Alfeo
junto con los doce dioses soberanos. A la colina
le impuso el nombre de Crono, pues antes,
cuando Enómao allí reinaba, permanecía sin nombre, cubierta de abundante nieve. En este rito originario
le prestaron, es natural, cercana asistencia las Moiras
y el único que demuestra
la verdad auténtica,
el tiempo: en su progresivo avance reveló con transparencia
con qué fin dividió el botín de guerra
y lo ofreció como primicia sacrificial y cómo instituyó cuatrienal
fiesta con la primera Olimpiada
y con sus premios.

I és que ja ho va dir qualcú que sabia de què xerrava: la literatura, tota, és Homer... Píndar... i la resta no són sinó notes a peu de pàgina.

Χαίρετε πάντες

Les notes de grec II i... trob que poca cosa, o res, més...

... que he badat un poquet i se m'han fet les quines hores!

Bé, allà van les notes, i perdonau els cinc -boooonu, deu- minuts de retard, que vos havia promès a les vuit:

Dido 5,5 (aiaiaiai!! ben justet!!!)
Afrodita 9 (molt bé!!!)
Nereida 4,25 (què!!?? com!!?? què ha estat açò!!?? dema en xerram!!)
Ovidius 9,75 (tooooomaaaa!!! peaaaasssso nota!!! llàstima de vessa!!!)
Citerea 8,5 (què me dices!!??)
Pandora 9 (waaaalaaaa!!! uijauija!!!)
Dafne 9 (aiaiai!! quins nirvis!!! pues tooomaaa nota!!!)
Rea 7 (aiaiaiai!!! sa punyetera etimologia!!! tant que mos agrada!!!)

Aquí teniu na Caputxeta vermella en llatí (amb un accent de per aquesta banda de la Mediterrània que tira d'esquenes):

Boooonuuu!! Que vos havia promès... allò en llatí; bé, no té nom!!!

Com va dir na Safó:

ὤς με φώναισ' οὐδ' ἒν ἔτ' εἴκει
ἀλλ ἄκαν μὲν γλῶσσα ἔαγε

que no puc xerrar ja més,
la llengua resta callada

és a dir, no tenc paraules, evidentment, per motius ben diferents a na Safó. Em sap molt de greu fer-vos passar per aquest 'trance'.

Per als de 1r de grec, aquí van els dos hexàmetres d'Homer (Odissea, I, 1-2) per escandir-los:

ἄνδρα μοι ἔννεπε, Μοῦσα, πολύτροπον, ὃς μάλα πολλὰ

πλάγχθη, ἐπεὶ Τροίης ἱερὸν πτολίεθρον ἔπερσε·

Recordau que l'estructura de l'hexàmetre és la següent:

— υυ — υυ — υυ — υυ — υυ — x

Au, res més.
Χαίρετε πάντες

Una de romaaaaaans

Recentment ha mort l'actor americà Charlton Heston, darrerament famós per la seua encesa defensa del dret a posseïr armes als Estats Units d'Amèrica. No és, però, aquesta vessant de la seua figura pública que volem ressenyar aquí (sempre hem estat un poc floretes, nosaltres -love & peace, brothers & sisters- i això de les armes sempre ens ha provocat repugnància i, si més no, indignació). Només aprofitam que la seua ànima passava per aquí (probablement de camí cap a aquell infern en què ell segurament creia, segons nosaltres, probablement cap al Tàrtar) per mostrar-vos, dins la secció 'cinema i clàssics', la famosa seqüència de la cursa de quadrigues de la pel·li Ben-Hur, en l'adaptació de la novel·la homònima (no tan homònima, ja que el títol original és Ben-Hur, a tale of the Christ) de Lewis Wallace que William Wyler va fer per a la Metro-Goldwyn-Mayer l'any 1959, protagonitzada per l'actor en qüestió:

Un dels blogs de Fernando Lillo Redonet, Cine y mundo clásico, ens ha trobat un dels avantpassats de la versió de Wyler, la versió de Fred Niblo, també per a la Metro, de 1925. Aquí teniu la cursa -muda- de quadrigues:

Bé, canvi de secció: 'còmic i clàssics'. Següent entrega del nostre Asterix gladiator (clicau damunt la imatge).

Secció 'culturicula':
Ja ha sortit el nombre 4 de la revista digital Saguntina, editada pel grup culturaclasica.net, format per profes de clàssiques, majoritàriament valencians. Jo destacaria els dos articles del meu amic i company Xavi Mata Oroval, un sobre Schliemann, el descubridor de Troia i Micenes, i l'altre, recomanable per als amants de l'etimologia, titulat 'Pensar en llatí'. Absolutament imprescindible és l'entrevista al mestre Xaverio Ballester, com sempre, vehement, irònic i genial... i cosa més: intel·ligible!!! Cosa sorprenent en un filòleg!!! Sobretot si és un filòleg clàssic!!!!!

Prou per avui. La pròxima entrega xerrarem de les Parques.
Χαίρετε πάντες

Ja va... ja vaaaaaaa...

Ecce primi cursus Baccalaureatus linguae Latinae probationis aestimationes:

Laquesis 3,8; Eufròsine 8,3; Cal·líope 8,4; Antígona 8,15; Eros 2,9; Chaos 8,35, Selene 9,75; Venus 7,95; Iris 9,3; Electra 9,45

Bé, avui estic animat, així que recuperarem qualque secció de les, un temps, habituals, com a ara 'mites domèsticics', i avui toca...

Ἶρις

És filla del tità Taumant, el fill de Gea i Pontos (l'Ona del mar) i d'Electra, la filla d'Oceà i Tetis. És germana de les Harpies, Ἀελλώ, la Tempesta, i Ὠκυπέτης, la Vola-ràpid. Iris és la personificación de l'arc de Sant Martí, que simbolitza la unió entre terra i cel, entre déus i homes. Està casada amb Cèfir, el vent de ponent.

Veiem, però, com ens ho conta Hesiode (Teog. 265-269):

Θαύμας δ' Ὠκεανοῖο βαθυρρείταο θύγατρα
ἠγάγετ' Ἠλέκτρην· ἣ δ' ὠκεῖαν τέκεν Ἶριν
ἠυκόμους θ' Ἁρπυίας Ἀελλώ τ' Ὠκυπέτην τε,
αἵ ῥ' ἀνέμων πνοιῆισι καὶ οἰωνοῖς ἅμ' ἕπονται
ὠκείηις πτερύγεσσι· μεταχρόνιαι γὰρ ἴαλλον.

Taumant la filla d'Oceà correntfonda,
Electra, desposa; ella va parir la ràpida Iris
i les Harpies de bells cabells, Ael·ló i Ocípetes,
que segueixen als bufs dels vents i a les aus
amb ràpides ales, arribant fins al cel.

Igual que Hermes, és l'encarregada de fer arribar els missatges dels déus, especialment d'Hera, als homes. Aquí la teniu duent un missatge a Hèlena (Homer, Iliada, III, 121s; trad. de Joan Alberich i Mariné):

Ἶρις δ᾽ αὖθ᾽ Ἑλένηι λευκωλένωι ἄγγελος ἦλθεν
εἰδομένη γαλόωι Ἀντηνορίδαο δάμαρτι,
τὴν Ἀντηνορίδης εἶχε κρείων Ἑλικάων
Λαοδίκην Πριάμοιο θυγατρῶν εἶδος ἀρίστην.

τὴν δ᾽ εὗρ᾽ ἐν μεγάρωι· ἣ δὲ μέγαν ἱστὸν ὕφαινε
δίπλακα πορφυρέην, πολέας δ᾽ ἐνέπασσεν ἀέθλους
Τρώων θ᾽ ἱπποδάμων καὶ Ἀχαιῶν χαλκοχιτώνων,
οὕς ἑθεν εἵνεκ᾽ ἔπασχον ὑπ᾽ Ἄρηος παλαμάων·
ἀγχοῦ δ᾽ ἱσταμένη προσέφη πόδας ὠκέα Ἶρις·

δεῦρ᾽ ἴθι νύμφα φίλη, ἵνα θέσκελα ἔργα ἴδηαι
Τρώων θ᾽ ἱπποδάμων καὶ Ἀχαιῶν χαλκοχιτώνων,
οἳ πρὶν ἐπ᾽ ἀλλήλοισι φέρον πολύδακρυν Ἄρηα
ἐν πεδίωι ὀλοοῖο λιλαιόμενοι πολέμοιο·
οἳ δὴ νῦν ἕαται σιγῆι, πόλεμος δὲ πέπαυται,

ἀσπίσι κεκλιμένοι, παρὰ δ᾽ ἔγχεα μακρὰ πέπηγεν.
αὐτὰρ Ἀλέξανδρος καὶ ἀρηΐφιλος Μενέλαος
μακρῆις ἐγχείηισι μαχήσονται περὶ σεῖο·
τῶι δέ κε νικήσαντι φίλη κεκλήσηι ἄκοιτις.
ὣς εἰποῦσα θεὰ γλυκὺν ἵμερον ἔμβαλε θυμῶι

ἀνδρός τε προτέρου καὶ ἄστεος ἠδὲ τοκήων·
αὐτίκα δ᾽ ἀργεννῆισι καλυψαμένη ὀθόνηισιν
ὁρμᾶτ᾽ ἐκ θαλάμοιο τέρεν κατὰ δάκρυ χέουσα

Iris, per la seva banda, es va presentar com a missatgera aHèlena, la de braços blancs, assemblant-se a una de les seves cunyades, l'esposa de l'Arenòrida. Aquesta, la tenia per mullers el poderós Helicàon, el fill d'Antènor, Leòdice, la primera, en bellesa, de les filles de Príam. L va trobar al palau; feia un gran teixit, un mantell de doble porpra; hi brodava moltes lluites dels troians domapoltres i dela aqueus de túnica de bronze, que per culpa seva patien sota les mans d'Ares. Iris, la de peus lleugers, es posà al seu costat i li digué: "Vine aquí, benvolguda núvia, perquè vegis les prodigioses gestes dels troians domapoltres i dels aqueus de túnica de bronze, els quals anaven els uns contra els altres conduint per la plana Ares, font de moltes llàgrimes, desiyjosos de guerra mortífera. Ara ells estan asseguts en silenci, i la guerra s'ha aturat. Repenjats en els escuts, han plantat les llances al seu costat. Després Alexandre i Menelau, favorit d'Ares, lluitaran per tu amb les llargues llances; i d'aquell que guanyi seràs anomenada esposa estimada". Havent parlat així, la dea li va infondre el dolç desig del seu primer marit, de la seva ciutat i dels seus pares. Tot seguit es va cobrir amb un vel blanc, finíssim, i va sortir de la cambra, vessant llàgrimes entendridores.

Es representa a Iris com una jove amb ales i un vel que, a la llum del sol, mostra els colors de l'espectre. Com a missatgera dels déus, sovint porta el caduceu d'Hermes. Veiem com ho canta Virgili, al final del preciós passatge de la mort de Dido (Eneida, VI, 694 s; trad. de Joan Bellès):

Tum Iuno omnipotens longum miserata dolorem

difficilisque obitus Irim demisit Olympo

quae luctantem animam nexosque resolveret artus.

nam quia nec fato merita nec morte peribat,

sed misera ante diem subitoque accensa furore,

nondum illi flavum Proserpina vertice crinem

abstulerat Stygioque caput damnaverat Orco.

ergo Iris croceis per caelum roscida pennis

mille trahens varios adverso sole colores

devolat et supra caput astitit. «hunc ego Diti

sacrum iussa fero teque isto corpore solvo»:

sic ait et dextra crinem secat, omnis et una

dilapsus calor atque in ventos vita recessit.

Aleshores l'omnipotent Juno, compadint-se del seu llarg dolor i del seu costós desenllaç, envià Iris des de l'Olimp a alliberar dels lligams del cos aquella ànima agonitzant. Perquè, com que no moria ni per decret del destí ni de mort merescuda, sinó per dissort, abans que li fos arribat el dia i afectada de cop per la follia, encara Prosèrpina no li havia tallat del cap el cabell ros ni havia sentenciat la seva vida a l'Orc Estigi. Per això Iris, coberta de rosada, amb les seves ales color de safrà, desplegant a través del cel mil variats colors sota els raigs del sol, davalla volant i s'atura damunt el cap de Dido: «Compleixo l'ordre de dur a Dis aquest tribut sagrat, i t'allibero d'aquest cos.» Així parlà; amb la dreta li tallà el cabell, i al mateix temps desaparegué del cos de Dido el darrer escalf i la seva vida s'esfumà en els aires.

Pierre-Narcisse Guérin (1811) Morphée et Iris

Quan un déu feia un jurament, Iris era l'encarregada de dur un gerro amb aigua de l'Estix, un dels rius de l'Hades, perquè en fos testimoni, de manera que, si el déu cometia perjuri, per efecte de l'aigua del submón, quedava privat de respiració, nèctar i ambrosia durant tot un any. També Hesiode (Teog. 781s; trad. de M. Antonia Corbera Lloveras) ens dóna compte d'aquesta funció de la dea:

παῦρα δὲ Θαύμαντος θυγάτηρ πόδας ὠκέα Ἶρις
ἀγγελίη πωλεῖται ἐπ' εὐρέα νῶτα θαλάσσης·
ὁππότ' ἔρις καὶ νεῖκος ἐν ἀθανάτοισιν ὄρηται
καί ῥ' ὅστις ψεύδηται Ὀλύμπια δώματ' ἐχόντων,
Ζεὺς δέ τε Ἶριν ἔπεμψε θεῶν μέγαν ὅρκον ἐνεῖκαι

τηλόθεν ἐν χρυσέηι προχόωι πολυώνυμον ὕδωρ
ψυχρόν, ὅ τ' ἐκ πέτρης καταλείβεται ἠλιβάτοιο
ὑψηλῆς· πολλὸν δὲ ὑπὸ χθονὸς εὐρυοδείης
ἐξ ἱεροῦ ποταμοῖο ῥέει διὰ νύκτα μέλαιναν,
Ὠκεανοῖο κέρας, δεκάτη δ' ἐπὶ μοῖρα δέδασται·

ἐννέα μὲν περὶ γῆν τε καὶ εὐρέα νῶτα θαλάσσης
δίνηις ἀργυρέηις εἱλιγμένος εἰς ἅλα πίπτει,
ἣ δὲ μί' ἐκ πέτρης προρέει, μέγα πῆμα θεοῖσιν.
Ὅς κεν τὴν ἐπίορκον ἀπολλείψας ἐπομόσσηι
ἀθανάτων, οἳ ἔχουσι κάρη νιφόεντος Ὀλύμπου,

κεῖται νήυτμος τετελεσμένον εἰς ἐνιαυτόν·
οὐδέ ποτ' ἀμβροσίης καὶ νέκταρος ἔρχεται ἆσσον
βρώσιος, ἀλλά τε κεῖται ἀνάπνευστος καὶ ἄναυδος
στρωτοῖς ἐν λεχέεσσι, κακὸν δέ ἑ κῶμα καλύπτει.

Raras veces la hija de Taumante, Iris la de veloces pies, va a este lugar como mensajera sobre el ancho dorso del mar. Cuando una disputa o una querella se suscita entre los Inmortales y si miente alguno de los que habitan la moradas Olímpicas, Zeus envia a Iris para que traiga de lejos en un recipiente de oro el gran juramento de los dioses: la célebre agua helada que fluye de una alta y escarpada roca.
Y bajo la tierra de anchos caminos mana en abundancia el río sagrado a través de la negra noche, brazo de Océano. Le es dada una décima parte; las otras nueve, enroscándose en plateados remolinos por la tierra y los anchos lomos del mar, las arroja al mar salado. Y ésta es la única que brota de la roca, gran azote de los dioses.
Aquel de los inmortales que habitan las cumbres del nevado Olimpo que cometa perjurio al verterla, yace exànime durante un año completo y nunca puede acercarse a la ambrosía ni al néctar ni a la comida, sino que yace sin aliento y sin voz sobre lechos que le han preparado y un horrible sopor lo envuelve.

That's all, folks!

Notesnotesnotesnotesssssssss de Grec II

Al·lot i al·lotes, m'heu tornat a deixar bocabadat!! Heu fet en una hora (booonuuuu!! una estoneta més d'una hora!!) un examen típic de Selectivitat!! I amb aquestes notasses!!!!!

Dido 5; Afrodita 9,25; Nereida 9,75; Ovidius 9,5; Citerea 7; Pandora 4,75; Dafne 5,5; Rea 8,5

Au, no tenc paraules!!

PD. Dido, Pandora i Dafne, no passeu pena, que només és el primer de tres! Açò sí: vos heu de posar a fer feina com a loques ara mateix!!! Que no queda gaire temps!!!!!

SECVNDI BACCALAVREATVS LINGVAE LATINAE AESTIMATIONES

Eris 5,25; Nàiade 7,55; Bacus 3,5; Briseida X; Hermes 8,8; Ariadna 2,35; Medea 5; Dido 5,45; Afrodita 8,65; Nereida 8,5; Ovidius 9,4; Citerea 5,15; Pandora 6,1; Dafne 8,55; Rea 6,9

Technologicas nugas:

Get a Voki now!

Noves tonteries tecnològiques

Bé, poca cosa a dir, tret que avui farem la prova d'una nova xorradeta tecnològica, el voki:

Get a Voki now!

Com a facècia està bé, fins i tot s'assembla a jo, trob (amb menys cabells, és clar!!!! Igual de jove, però!!!!).

Pel que fa als treballs de vacances, els de 1r ja sabeu que heu de fer: llegir llegir llegir llegir. Quant als de grec 2n, reproduiré el comentari de resposta a na Tónia, per si de cas no l'heu llegit:

Al text l'autor, en plural (ἡμεῖς), diu que, després d'haver xerrat (εἰρηκότες) de Sardenya, passarà a xerrar (διέξιμεν) de les illes que hi ha (περὶ τῶν κειμένων νήσων) després de les esmentades (μετὰ τὰς προειρημένας) una a una (ἑξῆς), i comença per una anomenada Pitiüsa, ens dóna la causa del seu nom (ἀπὸ τοῦ πλήθους τῶν κατ´ αὐτὴν φυομένων πιτύων); la situa al mig de la mar (πελαγία) mesurant la distància en dies de navegació (πλοῦν) des de les columnes d'Hèracles, des de Líbia i des d'Ibèria. Compara la seua grandària amb la de Còrcira (l'actual Corfú). Ens xerra del poc territori dedicat al cultiu de vinyes (τὴν ἀμπελόφυτον χώραν ὀλίγην) i de la particularitat de les oliveres que hi ha (atenció, 'el acebuche' és l'ullastre). Ens diu que diuen (φασὶ) que la delicadesa de la llana (τὴν μαλακότητα τῶν ἐρίων) és excel·lent. Continua xerrant de geografia física (γεωλόφοις, 'muntanyes', i πεδίοις, 'planes'), i de la capital, Èresos, colònia cartaginesa. Ens xerra de les contruccions (λιμένας ἀξιολόγους καὶ τειχῶν κατασκευὰς εὐμεγέθεις καὶ οἰκιῶν πλῆθος εὖ κατασκευασμένων) i dels habitants (βάρβαροι παντοδαποί, πλεῖστοι δὲ Φοίνικες) per acabar xerrant de la data de fundació de la colònia (ὕστερον ἔτεσιν ἑκατὸν ἑξήκοντα τῆς κατὰ τὴν Καρχηδόνα κτίσεως).

Quant als de 2n de llatí, arribats aquí vos puc oferir una eina d'anàlisi morfològica i traducció que trobareu fantàstica, el Collatinus (en francès), creat per Yves Ouvrard, un motor de recerca del lèxic llatí al francès orientat a ser un ajut a la traducció de textos (amb exemples i anàlisi morfològica). El mateix programa es pot consultar en versió html a la Bibliotheca Classica de Lovaina, juntament amb el diccionari llatí-francès. També es poden descarregar els arxius del vocabulari castellà des del web de Carlos Viloria i instal.lar-los a la carpeta Collatinus, que es crearà en instal.lar el programa. Perquè l'arxiu de vocabulari castellà funcioni heu d'instalar-vos la versió 7,5 del programa.
Si voleu veure com funciona, clicau aquí. Per flipar, no és ver????!!!!

Res més, que estic de vacances.
Valete.

PD. Vos record que tenim obert per vacances, de manera que podeu consultar dubtes per mitjà dels comentaris.

Obert per vacances!

Només vull fer saber als de 2n que tenc obert per vacances, i que em podeu fer arribar els dubtes que pogueu tenir (ja sabeu, Cèsar i Diodor de vegades es resisteixen) per mitjà dels comentaris, que intentaré contestar diàriament (booonuuuuuuuuuuu!!! cada dos dies o així!!).

Res més, que ja som de vacances i em fa molta vessa haver de penjar coses de 'raruli' o de 'culturicula', o oferir-vos enllaços que sé, fefaentment, que mai fareu servir, o una nova entrega de qualsevulla de les seccions habituals d'aquest humil i sofert bloc d'un insignificant profe de d'υna extranya llengua, grec de nom (ὀνόματι), d'una petita ciutat del ponent d'una minúscula illa al mig de la Mediterrània. Xè, collons! (com haguès dit el meu avi) que pa' humilde y sinsero el que suscribe (açò darrer és meu, no de s'avi).

Que tingueu unes bones vacances!! (excepte els de 2n, que no en tenen!!! Hahahae!!!!)

Χαίρετε

PD. Em sap greu, però no podia dir el que diré, i després dir χαίρετε: clicau a l'enllaç Kalendarium probationum i veureu les dates d'examen del darrer trimestre!!!

Un poema trist de Catul

Açò va dedicat als qui, en qualque moment de la seua vida, han perdut qualcú estimat:

Multas per gentes et multa per aequora vectus
advenio has miseras, frater, ad inferias,
ut te postremo donarem munere mortis
et mutam - nequiquam! - alloquerer cinerem,

quandoquidem fortuna mihi tete abstulit ipsum,
heu, miser indigne frater adempte mihi!
nunc tamen interea haec, prisco quae more parentum
tradita sunt tristis munera ad inferias,
accipe fraterno multum manantia fletu,

atque in perpetuum, frater, ave atque vale!

Després de travessar molts països i molts mars
arrib, germà, a les teues míseres exèquies,
per retre't el darrer tribut a la teva mort
i per xerrar en va a la cendra muda,

que la fortuna et va endur del meu costat,
ai, pobre germà meu, injustament pres!
ara, tanmateix, com era costum dels avantpassats,
les ofrenes a les tristes exèquies
rep-les amarades d'abundants llàgrimes fraternes,

i per sempre, germà, salut i adéu!

Res més.
Valete