dijous, 21 de febrer del 2008

Som-hi, que ara feia estona...

...que no vos deia res.
Una de tòpics literaris, avui el de la militia amoris, que consisteix a comparar o identificar l'amor amb la milícia. I aquí Ovidi és el mestre:

Militiae species amor est; discedite, segnes:
Non sunt haec timidis signa tuenda viris.
Nox et hiems longaeque viae saevique dolores
Mollibus his castris et labor omnis inest.
Saepe feres imbrem caelesti nube solutum,
Frigidus et nuda saepe iacebis humo.

Una mena de milícia és amor: allunyau-vos, covards!
No són aquestes ensenyes per a homes porucs.
Nit i hivern, i largs camins i cruels dolors
i un feinar en aquest campament plaent hi entren.
Sovint patiràs la pluja amollada d'un núvol del cel,
i fred sovint jeuràs damunt la terra nua.

OVIDI, Ars amandi, II, 233-238


No sé si podríem considerar un antecedent el següent fragment de Safó, però com que m'agrada molt, aquí que el pos:

Οἰ μὲν ἰππήων στρότον οἰ δὲ πέσδων
οἰ δὲ νάων φαῖσ᾽ ἐπὶ γᾶν μέλαιναν
ἔμμεναι κάλλιστον, ἔγω δὲ κῆν᾽ ὄτ-
τω τις ἔραται·

Uns que la cavalleria en posició, altres que la infanteria,
i altres que una esquadra naval diuen que sobre la negra terra
és allò més bell; jo, però, que aquell que
hom estima.

SAFÓ, D. 27A L.P. 16


Efectivament, no és el tòpic del qual xerram, però és igual, ha pagat la pena tornar a llegir na Safó, tot i que siguin quatre versets fora de context. Un altre d'Ovidi:

Militat omnis amans, et habet sua castra Cupido;
Attice, crede mihi, militat omnis amans.
Quae bello est habilis, Veneri quoque convenit aetas.
Turpe senex miles, turpe senilis amor.
Quos petiere duces animos in milite forti,
Hos petit in socio bella puella viro.
Pervigilant ambo; terra requiescit uterque --
Ille fores dominae servat, at ille ducis.
Militis officium longa est via; mitte puellam,
Strenuus exempto fine sequetur amans.
Ibit in adversos montes duplicataque nimbo
Flumina, congestas exteret ille nives,
Nec freta pressurus tumidos causabitur Euros
Aptaque verrendis sidera quaeret aquis.
Quis nisi vel miles vel amans et frigora noctis
Et denso mixtas perferet imbre nives?
Mittitur infestos alter speculator in hostes;
In rivale oculos alter, ut hoste, tenet.
Ille graves urbes, hic durae limen amicae
Obsidet; hic portas frangit, at ille fores.
Saepe soporatos invadere profuit hostes
Caedere et armata vulgus inerme manu.
Sic fera Threicii ceciderunt agmina Rhesi,
Et dominum capti deseruistis equi.
Nempe maritorum somnis utuntur amantes,
Et sua sopitis hostibus arma movent.
Custodum transire manus vigilumque catervas
Militis et miseri semper amantis opus.
Mars dubius nec certa Venus; victique resurgunt,
Quosque neges umquam posse iacere, cadunt.

És un soldat cada amant, i té el seu campament Cupido;
Àtic, creu-me, és un soldat cada amant.
L'edat que és apta per a la guerra, a Venus també convé.
Vergonyós el soldat vell, vergonyós l'amor senil.
Les forces que cerquen els generals en un soldat valent,
aquestes cerca l'al·lota polida en el seu aliat de llit.
Vigilen ambdós, en terra dormen un i altre.
L'un serva les portes de l'ama, l'altre les del general.
L'ofici de soldat és una llarga marxa; fes partir l'al·lota,
diligent a la fi del món la seguirà l'amant.
Travessarà muntanyes adverses i crescuts per la pluja
els rius, suportarà ell neus i congestes,
i a punt de salpar no li arredraran els vents de Llevant
ni esperarà el bon oratge per solcar les aigües.
Qui, si no soldat o amant, la gelor de la nit
i neus i pluja torrencial resisteix?
És enviat l'un d'espia als enemics en temps de guerra,
en un rival, com enemic, fixa els ulls l'altre.
Aquell grans ciutats
, aquest el llindar de la dura amant
assetja; aquest sotmet portes, aquell, però, portalades.
Sovint va anar bé atacar enemics que dormien
i abatre gent inerme amb les armes a la mà.
Així van caure els ferotges exèrcits del traci Resos,
i els cavalls capturats van abandonar l'amo.
Igualment de la son dels marits en fan ús els amants,
i aixequen les armes contra enemics que dormen.
Evitar escamots de guardians i gernacions de guaites
és obligació
del soldat i del sempre míser amant.
Mart és incert i no certa és Venus, que els vençuts resurgeixen,
i els que et pensaves que mai havien de caure, cauen.

OVIDI, Amores, I, 9, 1-30

En xerrarem un altre dia del tòpic del foedus amoris, el 'tractat de pau d'amor', molt proper al que acabam d'explicar.


Nunc nox est: ego paulisper ita militaturus sum, ut sero foedus amoris feriam.
Valete


dilluns, 18 de febrer del 2008

Avís important!! Lectures PAU de Llatí II

Finalment he sabut què hem de llegir per a l'examen de selectivitat de llatí: clicau aquí i accedireu al document, del qual haureu de llegir els mites que estan assenyalats en color groc. Si hi ha cap dubte, demà a classe.

Seguint amb les seccions habituals, continuam amb 'còmics i clàssics': 5a entrega d'Asterix gladiator, clicau damunt la imatge.


Tercera entrega de la fotonovel·la Familia Lucentina:

Ara per als de 1r de grec: un μῦθος, el de Teseu i el Minotaure, vos sona? Esper que sí!!


www.Tu.tv


I ara, per als de 1r de llatí, una de soldadets (avam si ens acaba d'entrar el capítol XII, que sembla que no ha anat molt bé):



I ara, com era un campament romà?



Un poc més d'informació, aquí.

Més soldadets, dins 'cinema i clàssics; es tracta d'una sequència del telefilm Atila:



Res més per avui.
(Están locos estos romanos!)

dimecres, 13 de febrer del 2008

I xerrant de mites i idees

Ara he pensat que potser vos resultaria interessant tenir més informació a propòsit de mites, creences, sentiments... de grecs i romans. Així que, per començar, aquí teniu unes quantes cites de popes de l'antropologia clàssica a propòsit del mite i les seues funcions.
Aquí teniu una visió canònica de la mitologia grega, un resumet de tot el que s'havia publicat fins el 1980, així que... revisable a la llum de nous punts de vista, tot i que impecable quant a l'exposició.
Si pitjau aquí trobareu uns petits 'divertimenti' amb la mitologia clàssica com a excusa. Aquí teniu uns quants jocs en línia.
Quant a la descripció dels ritus associats a aquest sistema de creences, podeu consultar aquí un petit treballet amb informació treta d'aquí i d'allà. Si pitjau aquí accedireu a un petit dossier on teniu el calendari de festes a Atenes i Roma, el que els romans deien Fasti.
Ja n'hi ha prou de mites, ara realitats: segona entrega de Familia Lucentina, protagonitzada pels alumnes de clàssiques de l'IES Cotes Baixes d'Alcoi.


Res més, que ja és fosc.
Χαίρετε


dimarts, 12 de febrer del 2008

Més mites, per favor

És molt tard i només tenc temps de penjar-vos un 'manualet' de mitologia. Aquí teniu un recull de textos traduïts, que segueix la mateixa estructura del 'manualet', perquè veieu les fonts literàries dels mites. Si teniu curiositat, podeu consultar alguns exemples de la recepció del mite a les literatures catalana i espanyola.
Valete

dijous, 7 de febrer del 2008

Unes notes i poca cosa més

Que els de 1r de llatí ja esteis desesperats, i ahir no vaig poder entrar al servidor (la típica excusa dels problemes informàtics!). Aquí van les notes:

Làquesis 3,3; Eufròsine 7,4; Cal·líope 5,3; Antígona 5; Eros, 5,75; Chaos 8,25; Selene 8,85; Venus 6,45; Iris 8,1; Electra 7,55

Οἱ ἔνδον μῦθοι presenta...


Εὐφροσύνη

És a dir, Alegria, és una de les tres Χάριτες, les tres Gràcies, divinitats de la bellesa i, originàriament, deïficació de potències de la vegetació. Reparteixen alegria a la naturalesa, al cor dels humans i, fins i tot, al dels déus.


Les tres Gràcies a un fresc pompeià

Viuen a l'Olimp, juntament amb les Muses,
i com elles formen part del seguici d'Apol·ló. Hom les representa com tres germanes, Aglaia (Esplendor), Eufròsine (Alegria) i Talia (Floriment), filles de Zeus i Eurínome.
Pausànies, un viatger grec del segle II, interromp la seva Descripció de Grècia (9, xxxv.1-5) per explicar els diversos conceptes de les Cárites que s'havien desenvolupat en diferents regions del continent grec i Jonia:

τὸν δὲ Ἐτεοκλέα λέγουσιν οἱ Βοιωτοὶ Χάρισιν ἀνθρώπων θῦσαι πρῶτον. καὶ ὅτι μὲν τρεῖς εἶναι Χάριτας κατεστήσατο ἴσασιν, ὀνόματα δὲ οἷα ἔθετο αὐταῖς οὐ μνημονεύουσιν: ἐπεὶ Λακεδαιμόνιοί γε εἶναι Χάριτας δύο καὶ Λακεδαίμονα ἱδρύσασθαι τὸν Ταϋγέτης φασὶν αὐτὰς καὶ ὀνόματα θέσθαι Κλήταν καὶ Φαένναν. ἐοικότα μὲν δὴ Χάρισιν ὀνόματα καὶ ταῦτα, ἐοικότα δὲ καὶ παρ' Ἀθηναίοις: τιμῶσι γὰρ ἐκ παλαιοῦ καὶ Ἀθηναῖοι Χάριτας Αὐξὼ καὶ Ἡγεμόνην. τὸ γὰρ τῆς Καρποῦς ἐστὶν οὐ Χάριτος ἀλλὰ Ὥρας ὄνομα: τῇ δὲ ἑτέρᾳ τῶν Ὡρῶν νέμουσιν ὁμοῦ τῇ Πανδρόσῳ τιμὰς οἱ Ἀθηναῖοι, Θαλλὼ τὴν θεὸν ὀνομάζοντες. παρὰ δὲ Ἐτεοκλέους τοῦ Ὀρχομενίου μαθόντες τρισὶν ἤδη νομίζομεν Χάρισιν εὔχεσθαι: καὶ Ἀγγελίων τεκαὶ Τεκταῖος ὅσοι γε Διονύσου τὸν Ἀπόλλωνα ἐργασάμενοι Δηλίοις τρεῖς ἐποίησαν ἐπὶ τῇ χειρὶ αὐτοῦ Χάριτας: καὶ Ἀθήνῃσι πρὸ τῆς ἐς τὴν ἀκρόπολιν ἐσόδου Χάριτές εἰσι καὶ αὗται τρεῖς, παρὰ δὲ αὐταῖς τελετὴν ἄγουσιν ἐς τοὺς πολλοὺς ἀπόρρητον. Πάμφως μὲν δὴ πρῶτος ὧν ἴσμεν ᾖσεν ἐς Χάριτας, πέρα δὲ οὔτε ἀριθμοῦ πέρι οὔτε ἐς τὰ ὀνόματά ἐστιν οὐδὲν αὐτῷ πεποιημένον: Ὅμηρος δὲ--ἐμνημόνευσε γὰρ Χαρίτων καὶ οὗτος--τὴν μὲν Ἡφαίστου γυναῖκα εἶναι λέγει καὶ ὄνομα αὐτῇ τίθεται Χάριν, Πασιθέας δὲ εἶναί φησιν ἐραστὴν ἐν δὲ Ὕπνου τοῖς λόγοις τὸ ἔπος ἐποίησεν

ἦ μέν μοι δώσειν Χαρίτων μίαν ὁπλοτεράων.

τούτου δὲ ἕνεκα ὑπόνοια δὴ παρέστη τισὶν ὡς Χάριτας ἄρα καὶ πρεσβυτέρας οἶδεν ἄλλας Ὅμηρος. Ἡσίοδος δὲ ἐν Θεογονίᾳ--προσιέσθω δὲ ὅτῳ φίλον τὴν Θεογονίαν--, ἐν δ' οὖν τῇ ποιήσει ταύτῃ τὰς Χάριτάς φησιν εἶναι Διός τε καὶ Εὐρυνόμης καί σφισιν ὀνόματα Εὐφροσύνην τε καὶ Ἀγλαί̈αν εἶναι καὶ Θαλίαν. κατὰ ταὐτὰ δὲ ἐν ἔπεσίν ἐστι τοῖς Ὀνομακρίτου. Ἀντίμαχος δὲ οὔτε ἀριθμὸν Χαρίτων οὔτε ὀνόματα εἰπὼν Αἴγλης εἶναι θυγατέρας καὶ Ἡλίου φησὶν αὐτάς. Ἑρμησιάνακτι δὲ τῷ τὰ ἐλεγεῖα γράψαντι τοσόνδε οὐ κατὰ τὴν τῶν πρότερον δόξαν ἐστὶν αὐτῷ πεποιημένον, ὡς ἡ Πειθὼ Χαρίτων εἴη καὶ αὐτὴ μία.

Els beocis diuen que Eteocles va ser el primer home a sacrificar en honor de les Càrites. A més, saben que va establir en tres el nombre de les Càrites, però no hi ha tradició sobre els noms que els hi va donar. Els lacedemonis, no obstant això, diuen que les Cárites són dos, i que van ser establertes per Lacedemó, fill de Tàigete, qui els va donar els noms de Cleta i Faena. Aquests són noms adequats per a les Càrites, ja que són els que els van donar els atenesos, qui des d'antic han adorat a dues Càrites: Auxe i Hegemona. [...] Va ser des d'Etèocles d'Orcomen que vam aprendre el costum de pregar a les tres Càrites. I Angelió i Tectau, fills de Dionís, que van fer la imatge d'Apol·ló per als delis, van posar tres Càrites en la seva mà. A més, a Atenes, abans de l'entrada a l'Acròpoli, les Càrites eren tres en nombre; al seu costat se celebren misteris que no han de ser revelats a molts. Pamfos va ser el primer de qui sabem que va cantar sobre les Càrites, però la seva poesia no conté informació sobre el seu nombre ni els seus noms. Homer (qui també al·ludeix a les Càrites) fa a una d'elles esposa d'Hefest, donant-li el nom de Gràcia. També diu que Somni era un amant de Pasítea, i en el discurs de Somni apareix aquest vers:

«realment em donaràs una de les més joves
Càrites»

D'aquí alguns han sospitat que Homer sabia també d'altres
Càrites majors. Hesiode en la Teogonía (encara que l'autoria és dubtosa, aquest poema és bon testimoniatge) diu que les Càrites són filles de Zeus i Eurínome, donant-li els noms de Eufròsine, Aglaia i Talia. El poema d'Onomàcrit coincideix amb aquesta versió. Antímac, encara que no dóna el nombre de les Càrites ni els seus noms, diu que eren filles de Egle i el Sol. El poeta elegíac Hermesianax discrepa amb els seus predecessors en fer també a Persuasió una de les Cárites.

Més endavant
(9, xxxv.6-7) ens xerra de la seva representació a les arts:

ὅστις δὲ ἦν ἀνθρώπων ὁ γυμνὰς πρῶτος Χάριτας ἤτοι πλάσας ἢ γραφῇ μιμησάμενος, οὐχ οἷόν τε ἐγένετο πυθέσθαι με, ἐπεὶ τά γε ἀρχαιότερα ἐχούσας ἐσθῆτα οἵ τε πλάσται καὶ κατὰ ταὐτὰ ἐποίουν οἱ ζωγράφοι: καὶ Σμυρναίοις τοῦτο μὲν ἐν τῷ ἱερῷ τῶν Νεμέσεων ὑπὲρ τῶν ἀγαλμάτων χρυσοῦ Χάριτες ἀνάκεινται, τέχνη Βουπάλου, τοῦτο δέ σφισιν ἐν τῷ Ὠιδείῳ Χάριτός ἐστιν εἰκών, Ἀπελλοῦ γραφή, Περγαμηνοῖς δὲ ὡσαύτως ἐν τῷ Ἀττάλου θαλάμῳ, Βουπάλου καὶ αὗται: καὶ πρὸς τῷ ὀνομαζομένῳ Πυθίῳ Χάριτες καὶ ἐνταῦθά εἰσι Πυθαγόρου γράψαντος Παρίου: Σωκράτης τε ὁ Σωφρονίσκου πρὸ τῆς ἐς τὴν ἀκρόπολιν ἐσόδου Χαρίτων εἰργάσατο ἀγάλματα Ἀθηναίοις. καὶ ταῦτα μέν ἐστιν ὁμοίως ἅπαντα ἐν ἐσθῆτι, οἱ δὲ ὕστερον-- οὐκ οἶδα ἐφ' ὅτῳ--μεταβεβλήκασι τὸ σχῆμα αὐταῖς: Χάριτας γοῦν οἱ κατ' ἐμὲ ἔπλασσόν τε καὶ ἔγραφον γυμνάς.

Qui va ser el primer que va representar despullades a les Càrites, en escultura o en pintura, no pot ser descobert. Durant el període més antic, certament, tant escultors com pintors les representaven cobertes. A Esmirna, per exemple, en el santuari de Nemeses, sobre les imatges s'havien dedicat Càrites d'or, obra de Bupal; i en el teatre d'aquesta mateixa ciutat hi ha un retrat d'una Gràcia pintat per Apeles. Igualment a Pèrgam, a la càmera d'Atal, hi ha altres imatges de Càrites fetes per Bupal; i prop del que es diu Pythium hi ha un retrat de les Càrites, pintat per Pitàgoras de Paros. També Sòcrates, fill de Sofronisc, va fer imatges de les Càrites per als atenesos, que estan davant l'entrada a l'Acròpoli. Totes aquestes estan igualment cobertes; però artistes posteriors, no sé per quina raó, han canviat la forma de retratar-les. Certament els escultors i pintors actuals representen a les Cárites despullades.

Quant als testimoniatges més antics, tenim Homer, que
al cinqué cant d'Iliada ens conta com Diomedes fer la deessa Afrodita, que en aquell moment prenia part al combat, de la banda dels troians, travessant amb la llança l'escut que li havien fet les Càrites:

εἶθαρ δὲ δόρυ χροὸς ἀντετόρησεν
ἀμβροσίου διὰ πέπλου, ὅν οἱ Χάριτες κάμον αὐταί,
πρυμνὸν ὕπερ θέναρος·

Tot d'una la llança va travessar la pell
a través del peple diví que les Gràcies li havien fet,
damunt la palma de la mà.

Iliada, 5, 337-339

I al cant vuité d
'Odissea, al final de l'episodi dels amors adú
lters d'Ares i Afrodita:

ὣς εἰπὼν δεσμὸν ἀνίει μένος Ἡφαίστοιο.
τὼ δ' ἐπεὶ ἐκ δεσμοῖο λύθεν, κρατεροῦ περ ἐόντος,
αὐτίκ' ἀναί̈ξαντε ὁ μὲν Θρῄκηνδε βεβήκει,
ἡ δ' ἄρα Κύπρον ἵκανε φιλομμειδὴς Ἀφροδίτη,
ἐς Πάφον· ἔνθα δέ οἱ τέμενος βωμός τε θυήεις.

ἔνθα δέ μιν Χάριτες λοῦσαν καὶ χρῖσαν ἐλαίῳ
ἀμβρότῳ, οἷα θεοὺς ἐπενήνοθεν αἰὲν ἐόντας,
ἀμφὶ δὲ εἵματα ἕσσαν ἐπήρατα, θαῦμα ἰδέσθαι.

Dicho esto, la fuerza de Hefesto le quitó los lazos. Ellos, al verse libres de los mismos, que tan recios eran, se levantaron sin tardanza y fuéronse és a Tracia y la risueña Afrodita a Chipre y a Pafos, donde tiene un bosque y un perfumado altar: allí las Gracias la lavaron, la ungieron con el aceite divino que hermosea a los sempiternos dioses y le pusieron lindas vestiduras que dejaban admirado a quien las contemplaba.

Odissea
, 8, 359-366 (Trad. Lluís Segalà)

Quant a Hesiode, també fa referència, com hem llegit a Pausànies, a les tres Gràcies, primer a Teogonia, 53-67, on apareixen associades a les Muses:

τὰς ἐν Πιερίῃ Κρονίδῃ τέκε πατρὶ μιγεῖσα
Μνημοσύνη, γουνοῖσιν Ἐλευθῆρος μεδέουσα,
λησμοσύνην τε κακῶν ἄμπαυμά τε μερμηράων.
ἐννέα γάρ οἱ νυκτὸς ἐμίσγετο μητίετα Ζεὺς
νόσφιν ἀπ' ἀθανάτων ἱερὸν λέχος εἰσαναβαίνων·
ἀλλ' ὅτε δή ῥ' ἐνιαυτὸς ἔην, περὶ δ' ἔτραπον ὧραι
μηνῶν φθινόντων, περὶ δ' ἤματα πόλλ' ἐτελέσθη,
ἣ δ' ἔτεκ' ἐννέα κούρας ὁμόφρονας, ᾗσιν ἀοιδὴ

μέμβλεται ἐν στήθεσσιν, ἀκηδέα θυμὸν ἐχούσαις,
τυτθὸν ἀπ' ἀκροτάτης κορυφῆς νιφόεντος Ὀλύμπου.
ἔνθα σφιν λιπαροί τε χοροὶ καὶ δώματα καλά.
πὰρ δ' αὐτῇς Χάριτές τε καὶ Ἵμερος οἰκί' ἔχουσιν
ἐν θαλίῃς· ἐρατὴν δὲ διὰ στόμα ὄσσαν ἱεῖσαι
μέλπονται πάντων τε νόμους καὶ ἤθεα κεδνὰ
ἀθανάτων κλείουσιν, ἐπήρατον ὄσσαν ἱεῖσαι.

A Pièria les va parir, després de la unió amb el pare Cronida,
Mnemòsine, senyora dels turons d'Eleutera,
per a oblit de mals i descans de preocupacions.
Nou vespres es va unir a ella Zeus prudent,
pujant al seu llit sagrat, lluny dels immortals.

I quan ja fou el temps, i havien girat les estacions,
passats els mesos i acomplerts els dies,
nou al·lotes (les Muses) d'iguals sentiment, pel cant
preocupades dins els cors, amb la ment lliure de penes,
van néixer prop del cim més alt del nevat Olimp.

Allà formen els brillants cors i tenen els bells palaus.
Al costat les Gràcies i Himeros tenen les cases
entre festes. I fent sortir de la boca una veu deliciosa,
canten les lleis i els savis costums
dels immortals celebren, amb veu deliciosa.

I després a Treballs i dies, 73-74, on les Gràcies fan la seua aportació perquè Pandora pugui seduir Epimeteu:

ἀμφὶ δέ οἱ Χάριτές τε θεαὶ καὶ πότνια Πειθὼ
ὅρμους χρυσείους ἔθεσαν χροί̈

Al voltant les divines Gràcies i la soberana Pitó (la Persuasió)
collars d'or li van posar al coll.

I això és tot el que he de dir de les Càrites.

Canviam de rotllo. Dedicat als de 1r de grec, avam si vos animau a fer qualque cosa com la que fan els alumnes de grec de l'IES Matilde Salvador de Castelló de la Plana: clicau aquí i veureu. Podeu visitar el blog del pro
fe, Μὰ Δία.

I ara, una de 'raruli': uns profes americans fent 'hoc est Latina lingua', a la manera del 'That's English' televisiu, però en freak:



I ara, la primera entrega d'una fotonovela en llatí, cortesia dels alumnes de llatí de l'IES Cotes Baixes d'Alcoi, i del seu profe, en Santi Carbonell, un crak de l'aplicació del les TIC a les classes d'aquestes coses nostres, vull dir classes de llatí i grec, per si de cas qualcú no vol sabre de què estic xerrant:

També vos resultarà interessant visitar el blog d'en Santi Carbonell, ΑΙΓΙΑΛΟΣ.

I ara, per als de llati de 1r, corpus humanum:


Si visitau el blog de Lingua Latina per se illustrata podreu accedir a una pàgina de recursos on el podeu llegir alguns nombres de les revistes Adulescens i Iuvenis.

I per avui ja n'hi ha prou.