divendres, 21 de desembre del 2007

Vacanceeeeeeeeeeeeeeeeeeeesssssssss!!!!!

Només desitjar-vos bones festes i bon any a tots... ah... estudiau un poquet de llatí i grec, que sempre va bé!

Valete.

PD. Clicau aquí i flipareu (Mirau les fotos: Déu, que n'hi ha, de frikis, al món). Sembla broma, però aquesta gent realment pretén la recuperació de la res publica Romana. Bromes de banda, la informació sobre diferents aspectes culturals i històrics és magnífica, com ara el sacerdoci.

dijous, 20 de desembre del 2007

Una de 'mites domèstics'

Ἔρις

Eris és la personificació de la Discòrdia. Segons ens diu Hesiode (Teogonia, 225 s.):

τίκτε δὲ καὶ Νέμεσιν, πῆμα θνητοῖσι βροτοῖσι,
Νὺξ
ὀλοή· μετὰ τὴν δ᾿Ἀπάτην τέκε καὶ Φιλότητα
Γ
ῆράς τ᾿οὐλόμενον, καὶ ριν τέκε καρτερόθυμον.
αὐτὰρ
Ἔρις στυγερὴ τέκε μὲν Πόνον ἀλγινόεντα
Λήθην
τε Λιμόν τε καὶ Ἄλγεα δακρυόεντα
᾿Υσμίμας τε Μάχας τε Φόνους τ᾿Ἀνδροκτασίας τε
Νείκεά
τε ψευδέας τε Λόγους Ἀμφιλλογίας τε
Δυσνομίην
τ᾿ Ἄτην τε, συνήθεας ἀλλήλῃσιν,
Ὅρκον θ᾿, ὃς δὴ πλεῖστον ἐπιχθονίους ἀνθρώπους
πημαίνει
, ὅτε κέν τις ἑκὼν ἐπίορκον ὀμόσσῃ.

Va parir també Nèmesi[1], flagell per als mortals,
la Nit funesta; després va parir Àpate[2] i Filotes[3],
i la cruel Gueras[4], i va parir Eris[5] d’ànim cruel.
Al seu torn l’abominable Eris va parir el penós Ponos[6]
i Lete[7], i Limos[8] i també les Àlgies[9] que fan plorar,
i els Combats i les Guerres, les Massacres i els Assassinats i
les Disputes, i les Paraules mentideres, les Disputes i
el Desordre i l’Ofuscació, companys l’una de l’altre,
i el Jurament, que molt i molt als homes damunt la terra
castiga, quan qualcú a propòsit jura en fals.



[1] la Venjança divina, encarregada de castigar les ofenses als déus.
[2] l’Engany
[3] la Tendresa
[4] la Vellesa
[5] la Discòrdia
[6] la Fatiga
[7] l’Oblit
[8] la Fam
[9] els Dolors

A Treballs i dies, 11 s., distingeix dues Èrides: la primera, abominable i cruel, incita a la discòrdia i a guerra; la segona, filla de la Nit, en Cronos la va ficar a les arrels de la terra, per tal que incitàs al treball, ja que l'enveja i la gelosia de la riquesa de l'altre fan que l'home s'esforci més per superar-lo. Diu així (Treballs i dies, 25 s.):

[...] ἀγαθὴ δ’Ἔρις ἥδε βροτοῖσιν.
καὶ
κεραμεὺς κεραμεῖ κοτέει καὶ τέκτονι τέκτων,
καὶ πτωχὸς πτωχῷ φθονέει καὶ οιδὸς ἀοιδῷ.

... bona Eris és aquesta per als mortals.
I el terrissaire del terrissaire està gelós, i el manobre del manobre,
i el pobre al pobre enveja, i l’aede a l’aede.

L'episodi mític més famós del nostre personatge d'avui va tenir lloc a unes de les més famoses noces de l'antiguitat, les de Tetis i Peleu, mare i pare d'Aquil·leu. Tots els déus havien estat convidats excepte Eris, que, maleïta, s'hi va presentar i va llençar una poma d'or damunt la taula amb la següent inscripció:

ΤΗΙ ΚΑΛΛΙΣΤΗΙ
'per a la més bella'

Hera, Atena i Afrodita van rivalitzar per la poma, fins que Zeus va decidir nomenar un jutge imparcial que decidís qui de les tres deesses n'era mereixedora.

Va encarregar al seu fidel fill Hermes que conduís les tres deesses al mont Ida, a la plana de Troia, i les hi presentés a Paris, bell jove, fill del rei Príam de Troia, que pasturava els ramats reials en aquell lloc. Ell havia de ser l'encarregat de dirimir el plet, segons voluntat de Zeus, i així l'hi va explicar el déu missatger Hermes a l'espantat jove.











El judici de Paris (1636), de Peter Paul Rubens

Durant el judici cada deessa va fer valer els seus mèrits al títol però a més li van prometre a Paris beneficiosos dons si aquest fallava al seu favor. Hera es va comprometre a fer-li sobirà de tota l'Àsia. Atena li va oferir la prudència i la victòria en tots els combats, i Afrodita li va brindar l'amor de la mortal més bella de Grècia, Helena d'Esparta. Paris va donar la poma a Afrodita, guanyant-se així la fidel protecció de la deessa per a ell i els seus per sempre, i l'enemistat de les altres dues deesses, cosa que quedarà reflectida a la Guerra de Troia.
Paris arriba a Esparta i el rei l'acull hospitalàriament a ca seua. Però Menelau ha d'absentar-se i anar a Creta i, quan tornarà, no trobarà ni el seu hoste ni la seua dona. Han fugit junts a Troia.
Menelau va invocar l'antic pacte que comprometia tots els reis grecs a defensar-lo, cas que la seua dona li fos disputada. I així va començar la guerra de Troia.

Χαίρετε

dimecres, 19 de desembre del 2007

Feina per al nadal, al·lots i al·lotes

Per als de 1r de batxillerat:
  • Llatí I: aquí teniu la fabella que heu de completar i traduir aquestes ¿vacances? de Nadal: format PDF (per imprimir-la) / format OpenOffice (per fer-la amb l'ordinador)
  • Grec I: açò és l'exercici que heu de fer aquestes ¿vacances? de Nadal: format PDF (per imprimir-lo) / format OpenOffice (per fer-lo amb l'ordinador).
Per als de 2n de Batxillerat:
  • Llatí II: aquí teniu el text de Cèsar que heu de traduir aquestes ¿vacances? de Nadal: format PDF (per imprimir-lo) / format OpenOffice (per fer-lo amb l'ordinador)
  • Grec II: açò és el text d'Apol·lodor que heu de traduir aquestes ¿vacances? de Nadal: format PDF (per imprimir-lo) / format OpenOffice (per fer-lo amb l'ordinador).
Ara una de freaks: un profe mostrant les declinacions cantant (ffffffffffffffffffff!!!!!!!!!!!)



Per avui ja n'hi ha prou (no tenc més temps)

Valete.

dimarts, 18 de desembre del 2007

Tornam a les seccions habituals

I començam amb 'cinema i clàssics', amb una superproducció de Hollywood, Cleopatra, dirigida el 1963 per l'ínclit Joseph L. Mankiewicz, que també havia dirigit la versió cinematogràfica del drama de Shakespeare Julius Caesar l'any 1953, de la qual ja havíem xerrat. La van protagonitzar Elizabeth Taylor, Rex Harrison en el paper de Cèsar, i Richard Burton en el de Marc Antoni. Si voleu conéixer la història de la darrera reina d'Egipte, de la dinastia grega dels Ptolomeus, consultau la magnífica entrada de la Viquipèdia. Pel que fa al director, ho va ser d'un bon grapat de clàssics de l'edat d'or de Hollywood, com podreu veure clicant aquí i aquí. Avui vos mostr la grandiosa entrada de Cleòpatra en Roma. Bruuuuutaaaaaaal!!!

Si teniu curiositat, heu de saber que gran part dels exteriors es van rodar a Espanya, i hi va haver molta gent que va fer-hi feina com a figurant. Des del punt de vista de la producció, vaser un maldecap per als capitosts dels estudis, degut al divisme de la Taylor i al seu enamorament d'en Burton, precissament durant el rodatge d'aquesta peli. Mirau i escoltau aquest anecdotari d'un admirador de la figura de Cleòpatra i, a més a més, professional del cinema.


Continuam amb una de les seccions més reeixides del bloc: 'freaks'... o no tant. Mirau com es pot recitar Homer:



El text pertany a Odissea (V, 270 ss.), i és el següent:

αὐταρ πηδαλίῳ ἰθύνετο τεχνηέντως
ἥμενος
, οὐδέ οἱ ὕπνος ἐπὶ βλεφάροισιν ἔπιπτεν
Πληιάδας
τ᾿ἐσορῶντι καὶ ὀψὲ δύοντα Βοώτην
Ἄρκτον θ᾿, ἣν καὶ ἄμαξαν ἐπίκλησιν καλέουσιν,
ἥ τ᾿αὐτοῦ στρέφεται καί τ᾿Ὠρίωνα δοκεύει,
οἴη
δ᾿ἄμμορός ἐστι λοετρῶν Ὠκεανοῖο·
τ
ν γὰρ δή μιν ἄνωγε Καλυψώ, δῖα θεάων,
ποντοπορευέμεναι ἐπ᾿ἀριστερὰ χειρὸς ἔχοντα.

Així que amb el timó menava hàbilment
mentre seia, i no li va caure la son damunt les parpelles
mentre les Plèiades contemplava i el Bootes, que es pon tard,
i l’Ossa, a qui també diuen de malnom el Carro,
que gira en el mateix lloc i aguaita Orió,
i així està privada dels banys d’Oceà;
que li va manar Calipso, divina entre les dees,
que navegàs amb ella a mà esquerra.

Com veieu, es tracta d'un mini tractat d'astronomia per a navegants.

Per avui res més, que és tard i hem de sopar.

Χαίρετε.



dilluns, 17 de desembre del 2007

VIATGE A ROMA... i dates d'exàmens

Com que veig que ningú diu res, aquí teniu el pressupost de l'agència de viatges perquè el consulteu. Clicau damunt la imatge per accedir-hi.




















Pensau que heu de dir-me cosa tot d'una que ho sapigueu, preferiblement abans de vacances. He pensat un sistema per pagar sense que ens resulti molt difícil: podríem establir un sistema de quotes mensuals d'aquí al mes d'abril, de manera que pagaríem 200 euros com a senyal a principi de gener, i 200 euros cada mes fins el mes d'abril.

Ara anam per feina: clicau a l'enllaç Kalendarium probationum del menú de l'esquerra i veureu les dates dels exàmens de la 2a avaluació.

Χαίρετε

SATVRNALIA

Em limit a reproduir el magnífic post que l'any passat per aquestes dates va fer na Charo Marco al seu interessantíssim blog, Caliope (Marco, Charo, "http://caliopeausiasmanises.blogspot.com/2006/12/saturnalia.html", Caliope Diario del departamento de clásicas del IES Ausiàs March de Manises, URL: http://caliopeausiasmanises.blogspot.com, desembre, 2007), on ens xerra d'aquesta festa romana dedicada a Saturn, antiga divinitat itàlica encarregada dels cultius i les collites, que més tard, amb la introducció de la cultura grega a Roma, va ser assimilada a Cronos.
Així escrivia na Charo:
Las Saturnalia eran unas fiestas en honor a Saturno, en un principio, dios de la agricultura y las cosechas. Con el tiempo fue equiparado a la divinidad griega Crono, dios del tiempo. Esta celebración duraba sólo un día, el 17 de Diciembre, pero posteriormente se prolongó del 17 al 23 de mes citado.
Esta fiesta rememoraba la Edad de Oro de la Humanidad en la que Saturno gobernaba y en la que no existían las diferencias sociales, el sustento no se ganaba con el trabajo, reinaba la paz y siempre había comida.



Al igual que se hace en nuestra era, el año se cerraba con unas festividades de alegría, paz y felicidad, pues estas conmemoraciones festejaban el fin del año y el comienzo de otro nuevo.
Las celebraciones se abrían cortando la cinta de lana que sujetaba al dios durante todo el año para que no huyera de la ciudad. A continuación, se celebraba un sacrificio en su honor en el templo que tenía ubicado en el Foro y se continuaba con un banquete público al que podía asistir todo el pueblo.



Para poder participar de las conmemoraciones, las actividades de la ciudad se paralizaban. Se cerraban los comercios, las escuelas, los tribunales, se otorgaba la libertad a los presos y se suspendían las ejecuciones de los condenados a muerte.
Para que reinara la felicidad entre los ciudadanos se llevaban a cabo sorteos de lotería y la gente deambulaba por la calle, permitiéndoseles jugar y apostar en público. A su vez, podían asistir en el anfiteatro a combates de gladiadores.
El vino y las comidas abundantes caracterizaban a esta semana festiva.
La gente vestía con sus mejores galas para asistir a los banquetes, dejaban de lado sus togas cotidianas para ataviarse con los trajes festivos (synthesis).
Los esclavos coronaban sus cabezas con unos gorros llamados pileus, símbolo de libertad.
En el núcleo familiar, las celebraciones eran más relajadas, pues se intercambiaban regalos; a los hijos se les regalaban muñecos de barro (sigilla) y a los amigos velas (cerei). Durante estos días
las familias se reunían y comían todas juntas, principalmente un dulce de miel y frutos secos que llevaba un obsequio en su interior (haba seca), el que lo encontraba era coronado como princeps Saturnalicius y sus órdenes debían de ser cumplidas.
Como los esclavos formaban parte de la casa, también disfrutaban de la festividad. Los esclavos eran liberados de sus tareas cotidianas y se intercambiaban los roles sociales, pues los esclavos eran servidos por sus amos, e incluso podían injuriarlos, sin ser castigados. También se les permitía desempeñar cargos del Estado.
Se sabe que en el segundo día de las Saturnalia se llevaba a cabo un carnaval que sería el preludio de nuestros carnavales.
La fiesta finalizaba el 23 de diciembre tras seis días de banquetes, de regalos y de inversión del estatus social.
Tras leer las celebraciones que se realizaban durante las Saturnalia resulta difícil no ver reminiscencias de la fiesta pagana en la celebración de la Navidad:

  • Reuniones familiares con abundante comida y bebida.
  • Intercambio de regalos.
  • Sorteo de lotería.
  • Consumo de un dulce con un haba seca en su interior, el que la descubre tendrá buena suerte y se cumplirá su voluntad.
  • Uso de vestimenta más lujosa.



Alguna referencia clásica sobre las Saturnalia:

Synthesibus dum gaudet eques dominusque senator

Dumque decent nostrum pillea sumpta Iovem;

Nec timet aedilem moto spectare fritillo,

Cum videat gelidos tam prope verna lacus:

Divitis alternas et pauperis accipe sortes:

Praemia convivae dent sua quisque suo.

'Sunt apinae tricaeque et si quid vilius istis.'

Quis nescit? vel quis tam manifesta negat?

Sed quid agam potius madidis, Saturne, diebus,

Quos tibi pro caelo filius ipse dedit?

Vis scribam Thebas Troiamve malasve Mycenas?

'Lude,' inquis, 'nucibus'. Perdere nolo nuces.


"Mientras se alegra con sus vestidos de fiesta el caballero y el senador, señor de Roma; mientras a nuestro Júpiter sienta bien el birrete de liberto y el esclavo nacido en casa agitando el cubilete de los dados no teme la presencia del edil viendo tan de cerca el hielo de las fuentes, recibe las suertes alternas del rico y del pobre, que cada uno dé los regalos que le convenga a sus comensales; éstos son frivolidades, fruslerías y otras cosas si cabe, de menos importancia. ¿Quién lo ignora o niega cosas tan claras' ¿Pero qué haré con preferencia, Saturno, en los días de borrachera que en vez del cielo te consagró tu propio hijo? ¿Quieres que yo escriba sobre Tebas, sobre Troya o sobre la criminal Micenas?. Juega con nueces- me dirás. Yo no quiero perder las mías". (Marcial. XIV, 1)

Leyenda sobre la fundación del templo de Saturno:

"En los tiempos en que Saturno vivía en Italia, un campesino llamado Icario dio hospitalidad al dios, el cual se unió con su hija, Entoria y tuvo de ella cautro hijos: Jano, Himno, Fausto y Félix. Saturno enseñó a su huesped el arte de la vid y elaborar el vino, recomendándole hiciese participar a sus vecinos de los conocimientos adquiridos. Icario invitó a sus vecinos y les dio de beber su vino, sumiéndolos así en un sueño profundo. cuando despertaron, creyéronse envenenados y lapidaron a Icario; los nietos de éste, apenados, se ahorcaron. Entonces surgió una epidemia entre los romanos y consultando al oráculo de Delfos declaró que era consecuencia de la cólera de saturno. Para aplacar al dios, Lutacio Catulo fundó el templo de Saturno al pie del Capitolio, así como un altar con cuatro caras (los cuatro hijos de Entoria) y dio el nombre de Jano al mes de enero. Saturno transformó en constelación a la familia de Icario." (P. Grimal. Diccionario de mitología, p. 159 y ss. Fuente original Plutarco, Paral.,9 )


Si os apetece recrear la fiesta en el aula, podéis ver unos posibles rituales aquí.

Bona Saturnalia!

Valete!

PD. Si voleu ampliar informació, podeu visitar els webs següents:
http://caliopeausiasmanises.blogspot.com/2006/12/saturnalia.html

dilluns, 10 de desembre del 2007

Ja som aquíííííííí!!!

Després d'uns quants dies sense l'aire que necessitam per respirar, és a dir, aquest bloc, tornam a ser aquí (gràcies als déus, que m'han pogut salvar l'ordinador, que si no... adéu paga extra!!).

Només vos volia participar la bona nova: ja som aquí (rursus), que avui no tenc temps de res més, perquè he de tornar a instal·lar totes les cosetes que fan que aquesta punyetera màquina tengui qualque utilitat (ja sabeu: Euclides GP, OpenOffice, Mozilla...).l

Per acabar, una pàgina de gramàtica llatina que ens ha fet arribar en Bacus per mitjà de la nostra viqui.

D'aquí poc temps, tots els nostres indispensables: freaks, 'cinema i clàssics', 'còmics i clàssics', 'mites domèstics', 'tòpics i clàssics'... I la poesia, sense la qual la vida manca d'un mínim de sentit (booonu, un poc exagerat, però ja hem coneixeu... ho som, d'excessiu).

Valete.