dilluns, 3 de març de 2008

Unes notes i qualque coseta més

El que va davant, va davant: les notes del darrer examen de llatí de 1r.

Làquesis 4,25; Eufròsine 7,74; Cal·líope 7,58; Antígona 6,44; Eros 4,36; Chaos 9,2; Selene 9,67; Venus 7,39; Iris 9,18; Electra 9,47.

I ara, una de 'raruli': uns ous frits en llatí!!




I dins la secció 'mites domèstics', avui toca...

Ἡρμῆς

Hermes és fill de Zeus i Maia, la més jove de les Plèiades, les set filles d'Atlas i Plèione, que van ser transformades per son pare, primer en colomes, i després en estrelles, per tal de fugir de la persecució d'Orió, un gegant enamorat de totes set.

Ja de molt petit va mostrar les seues habilitats: es va desembolicar de les bandes que el tenien immobilitzat, com era el costum amb els nadons antigament, i va fugir a Tessàlia, on el seu germà Apol·ló pasturava els ramats d'Admet, els quals li va robar mentre Apol·ló estava distret, lligant amb Himeneu, un jovenet molt polit del qual s'havia enamorat. Però veiem com ens ho conta Apol·lodor (Bibl. III, 10, 2):

Μαῖα μὲν οὖν ἡ πρεσβυτάτη Διὶ συνελθοῦσα ἐν ἄντρῳ τῆς Κυλλήνης Ἑρμῆν τίκτει. οὗτος ἐν σπαργάνοις ἐπὶ τοῦ λίκνου κείμενος, ἐκδὺς εἰς Πιερίαν παραγίνεται, καὶ κλέπτει βόας ἃς ἔνεμεν Ἀπόλλων. ἵνα δὲ μὴ φωραθείη ὑπὸ τῶν ἰχνῶν, ὑποδήματα τοῖς ποσὶ περιέθηκε, καὶ κομίσας εἰς Πύλον τὰς μὲν λοιπὰς εἰς σπήλαιον ἀπέκρυψε, δύο δὲ καταθύσας τὰς μὲν βύρσας πέτραις καθήλωσε, τῶν δὲ κρεῶν τὰ μὲν κατηνάλωσεν ἑψήσας τὰ δὲ κατέκαυσε: καὶ ταχέως εἰς Κυλλήνην ᾤχετο. καὶ εὑρίσκει πρὸ τοῦ ἄντρου νεμομένην χελώνην. ταύτην ἐκκαθάρας, εἰς τὸ κύτος χορδὰς ἐντείνας ἐξ ὧν ἔθυσε βοῶν καὶ ἐργασάμενος λύραν εὗρε καὶ πλῆκτρον. Ἀπόλλων δὲ τὰς βόας ζητῶν εἰς Πύλον ἀφικνεῖται, καὶ τοὺς κατοικοῦντας ἀνέκρινεν. οἱ δὲ ἰδεῖν μὲν παῖδα ἐλαύνοντα ἔφασκον, οὐκ ἔχειν δὲ εἰπεῖν ποῖ ποτε ἠλάθησαν διὰ τὸ μὴ εὑρεῖν ἴχνος δύνασθαι. μαθὼν δὲ ἐκ τῆς μαντικῆς τὸν κεκλοφότα πρὸς Μαῖαν εἰς Κυλλήνην παραγίνεται, καὶ τὸν Ἑρμῆν ᾐτιᾶτο. ἡ δὲ ἐπέδειξεν αὐτὸν ἐν τοῖς σπαργάνοις. Ἀπόλλων δὲ αὐτὸν πρὸς Δία κομίσας τὰς βόας ἀπῄτει. Διὸς δὲ κελεύοντος ἀποδοῦναι ἠρνεῖτο. μὴ πείθων δὲ ἄγει τὸν Ἀπόλλωνα εἰς Πύλον καὶ τὰς βόας ἀποδίδωσιν. ἀκούσας δὲ τῆς λύρας ὁ Ἀπόλλων ἀντιδίδωσι τὰς βόας. Ἑρμῆς δὲ ταύτας νέμων σύριγγα πάλιν πηξάμενος ἐσύριζεν. Ἀπόλλων δὲ καὶ ταύτην βουλόμενος λαβεῖν, τὴν χρυσῆν ῥάβδον ἐδίδου ἣν ἐκέκτητο βουκολῶν. ὁ δὲ καὶ ταύτην λαβεῖν ἀντὶ τῆς σύριγγος ἤθελε καὶ τὴν μαντικὴν ἐπελθεῖν: καὶ δοὺς διδάσκεται τὴν διὰ τῶν ψήφων μαντικήν. Ζεὺς δὲ αὐτὸν κήρυκα ἑαυτοῦ καὶ θεῶν ὑποχθονίων τίθησι.

I aquí teniu la traducció castellana de na Julia García Moreno, editada per Alianza Editorial a la col·lecció Clásicos de Grecia y Roma:

'Maya, la mayor, se unió a Zeus en una cueva de Cilene y dio a luz a Hermes. Cuando éste se hallaba entre pañales dentro de la cuna, se escapó y, dirigiéndose a Pieria, robó las vacas que apacentaba Apolo. Para que no se le descubriera por las huellas, les puso zapatos en las patas y las condujo a Pilos; al resto lo ocultó en una cueva, pero sacrificó a dos y sujetó las pieles a unas rocas; en cuanto a la carne, una parte se la comió tras haberla cocido y la otra la quemó; y se fue a toda velocidad a Cilene y allí encontró delante de la cueva a una tortuga que estaba comiendo; la limpió y, tensando sobre su caparazón unas cuerdas obtenidas de las tripas de las vacas que había sacrificado, des-pués de haber fabricado así la lira, inventó también el plectro. Apolo llegó a Pilos en busca de sus vacas y preguntó a sus habitantes; ellos le dijeron que habían visto a un niño llevárselas, pero que no sabían decir adonde habían sido conducidas por no haber podido encontrar el rastro. Enterado gracias a la adivinación de quién las había robado, se presentó en Cilene ante Maya y acusó a Hermes. Ella lo mostró entre pañales, pero Apolo lo condujo a presencia de Zeus y le reclamó sus vacas. Cuando Zeus le ordenó devolverlas, negó tenerlas, pero, como no logró convencerlos de ello, llevó a Apolo a Pilos y le devolvió las vacas. Sin embargo, cuando Apolo escuchó la lira, se la cambió por las vacas. Hermes, mientras las apacentaba, construyó también una flauta y tocaba con ella. Deseoso Apolo de obtener también ésta, le entregó un bastón de oro que había adquirido cuando se dedicaba al pastoreo. Pero Hermes deseaba a cambio de la flauta no sólo obtener el bastón, sino también alcanzar el arte de la adivinación; así que hubo entregado la flauta, fue instruido en el arte de adivinar por medio de guijarros, y Zeus lo hizo mensajero suyo y de los dioses subterráneos.'

Aquest mite d'infantesa és l'únic en el qual Hermés és el personatge principal, i és també la causa per la qual Hermes és considerat déu del comerç i... del latrocini.


A partir d'aquí, trobam Hermes en el paper d'intèrpret de la voluntat divina: ara es presenta a Deucalió, després del diluvi, per comunicar la resposta de Zeus a les seues demandes; ara dóna la lira a Amfió, amb la qual movia les pedres per edificar Tebes; ara regala l'espasa a Hèracles. Va conduir les tres deesses davant Paris, perquè el príncep troià decidís quina era més bella. Té dues intervencions estel·lars a Odissea: quan transmet a Calipso l'ordre de Zeus d'alliberar Odisseu, i quan li dóna una herba màgica per tal d'evitar que Circe el transformi en animal, com havia fet amb els seus companys.

Com hem dit abans, era el déu del comerç i dels lladres, i també guiava els viatgers, i la seua imatge s'aixecava a les cruïlles de camins, com una pilastra amb un cap humà i òrgans virils molt evidents. També vetlava pels pastors i per açò era freqüentment representat duent un be a les espatlles. Era l'encarregat de conduir les ànimes a l'Hades.

Era representat calçat amb sandàlies alades, amb el cap cobert amb el πέτασος, un capell d'ala ampla, emprat per viatjar, i duent a la mà el caduceu, la vara d'or que Apol·ló li havia donat a canvi de la flauta.


Au! Res més per avui.
Χαίρετε