Una de romaaaaaans

Recentment ha mort l'actor americà Charlton Heston, darrerament famós per la seua encesa defensa del dret a posseïr armes als Estats Units d'Amèrica. No és, però, aquesta vessant de la seua figura pública que volem ressenyar aquí (sempre hem estat un poc floretes, nosaltres -love & peace, brothers & sisters- i això de les armes sempre ens ha provocat repugnància i, si més no, indignació). Només aprofitam que la seua ànima passava per aquí (probablement de camí cap a aquell infern en què ell segurament creia, segons nosaltres, probablement cap al Tàrtar) per mostrar-vos, dins la secció 'cinema i clàssics', la famosa seqüència de la cursa de quadrigues de la pel·li Ben-Hur, en l'adaptació de la novel·la homònima (no tan homònima, ja que el títol original és Ben-Hur, a tale of the Christ) de Lewis Wallace que William Wyler va fer per a la Metro-Goldwyn-Mayer l'any 1959, protagonitzada per l'actor en qüestió:

Un dels blogs de Fernando Lillo Redonet, Cine y mundo clásico, ens ha trobat un dels avantpassats de la versió de Wyler, la versió de Fred Niblo, també per a la Metro, de 1925. Aquí teniu la cursa -muda- de quadrigues:

Bé, canvi de secció: 'còmic i clàssics'. Següent entrega del nostre Asterix gladiator (clicau damunt la imatge).

Secció 'culturicula':
Ja ha sortit el nombre 4 de la revista digital Saguntina, editada pel grup culturaclasica.net, format per profes de clàssiques, majoritàriament valencians. Jo destacaria els dos articles del meu amic i company Xavi Mata Oroval, un sobre Schliemann, el descubridor de Troia i Micenes, i l'altre, recomanable per als amants de l'etimologia, titulat 'Pensar en llatí'. Absolutament imprescindible és l'entrevista al mestre Xaverio Ballester, com sempre, vehement, irònic i genial... i cosa més: intel·ligible!!! Cosa sorprenent en un filòleg!!! Sobretot si és un filòleg clàssic!!!!!

Prou per avui. La pròxima entrega xerrarem de les Parques.
Χαίρετε πάντες

Avís important!! Lectures PAU de Llatí II

Finalment he sabut què hem de llegir per a l'examen de selectivitat de llatí: clicau aquí i accedireu al document, del qual haureu de llegir els mites que estan assenyalats en color groc. Si hi ha cap dubte, demà a classe.

Seguint amb les seccions habituals, continuam amb 'còmics i clàssics': 5a entrega d'Asterix gladiator, clicau damunt la imatge.

Tercera entrega de la fotonovel·la Familia Lucentina:

| View | Upload your own

Ara per als de 1r de grec: un μῦθος, el de Teseu i el Minotaure, vos sona? Esper que sí!!

I ara, per als de 1r de llatí, una de soldadets (avam si ens acaba d'entrar el capítol XII, que sembla que no ha anat molt bé):

I ara, com era un campament romà?

Un poc més d'informació, aquí.

Més soldadets, dins 'cinema i clàssics; es tracta d'una sequència del telefilm Atila:

Res més per avui.

(Están locos estos romanos!)

Tornam a les seccions habituals

I començam amb 'cinema i clàssics', amb una superproducció de Hollywood, Cleopatra, dirigida el 1963 per l'ínclit Joseph L. Mankiewicz, que també havia dirigit la versió cinematogràfica del drama de Shakespeare Julius Caesar l'any 1953, de la qual ja havíem xerrat. La van protagonitzar Elizabeth Taylor, Rex Harrison en el paper de Cèsar, i Richard Burton en el de Marc Antoni. Si voleu conéixer la història de la darrera reina d'Egipte, de la dinastia grega dels Ptolomeus, consultau la magnífica entrada de la Viquipèdia. Pel que fa al director, ho va ser d'un bon grapat de clàssics de l'edat d'or de Hollywood, com podreu veure clicant aquí i aquí. Avui vos mostr la grandiosa entrada de Cleòpatra en Roma. Bruuuuutaaaaaaal!!!

Si teniu curiositat, heu de saber que gran part dels exteriors es van rodar a Espanya, i hi va haver molta gent que va fer-hi feina com a figurant. Des del punt de vista de la producció, vaser un maldecap per als capitosts dels estudis, degut al divisme de la Taylor i al seu enamorament d'en Burton, precissament durant el rodatge d'aquesta peli. Mirau i escoltau aquest anecdotari d'un admirador de la figura de Cleòpatra i, a més a més, professional del cinema.

Continuam amb una de les seccions més reeixides del bloc: 'freaks'... o no tant. Mirau com es pot recitar Homer:

El text pertany a Odissea (V, 270 ss.), i és el següent:

αὐταρ ὁ πηδαλίῳ ἰθύνετο τεχνηέντως
ἥμενος, οὐδέ οἱ ὕπνος ἐπὶ βλεφάροισιν ἔπιπτεν
Πληιάδας τ᾿ἐσορῶντι καὶ ὀψὲ δύοντα Βοώτην
Ἄρκτον θ᾿, ἣν καὶ ἄμαξαν ἐπίκλησιν καλέουσιν,
ἥ τ᾿αὐτοῦ στρέφεται καί τ᾿Ὠρίωνα δοκεύει,
οἴη δ᾿ἄμμορός ἐστι λοετρῶν Ὠκεανοῖο·
τὴν γὰρ δή μιν ἄνωγε Καλυψώ, δῖα θεάων,
ποντοπορευέμεναι ἐπ᾿ἀριστερὰ χειρὸς ἔχοντα.

Així que amb el timó menava hàbilment
mentre seia, i no li va caure la son damunt les parpelles
mentre les Plèiades contemplava i el Bootes, que es pon tard,
i l’Ossa, a qui també diuen de malnom el Carro,
que gira en el mateix lloc i aguaita Orió,
i així està privada dels banys d’Oceà;
que li va manar Calipso, divina entre les dees,
que navegàs amb ella a mà esquerra.

Com veieu, es tracta d'un mini tractat d'astronomia per a navegants.

Per avui res més, que és tard i hem de sopar.

Χαίρετε.

És que no em feis cas...

... de de ver que estic malalt, 'y encima cachondeíto'!! Bé, anam per feina:

Secció 'culturilla': musica grega antiga (tot i que sembla que tocaria anar a la secció de Freakyland, és real, es tracta de la interpretació d'una partitura antiga de la música amb què s'acompanyava la recitació poètica).

I per no sortir del món de la música, dins el nostre celebrat raconet dels freaks, una interpretació, per dir cosa, de l'Himne a Apol·ló.

Quant a la secció de còmics en llatí, em sap molt greu, però la llibreria que m'ha d'enviar els llibres (que després escanejaré i vos mostraré) es retrassa escandalosament, així que haurem d'esperar.

I ara, per anar obrint boca, una passejada per Roma, de la mà d'Audrey Hepburn i Gregory Peck, en el clàssic de la comèdia romàntica Roman holiday.

Ens posarem didàctics: qui estigui realment interessat en la cultura clàssica (i esper que tothom ara mateix estigui dient, interiorment, 'jo! jo! jo!') no pot deixar de visitar el portal LABYRINTHVS, on, tot i estar a la llista d'enllaços, no sé si algú de vosaltres ha tingut la curiositat d'anar-hi. Igualment recomanable és el portal PALLADIVM. Per accedir a textos traduïts en xarxa, clicau aquí.

Valete.

PD. Per cert, la viqui ja està oberta a tothom, així que ja podeu començar a omplir-la de coses. Perquè veieu un exemple d'una viqui ben plena de coses, clicau aquí.

Les notes de grec de 2nnnnnnnn!!

Allà vaaaaaannn!!

Dido 6.3; Afrodita 9.2; Nereida 9.3; Ovidi 9.5; Citerea 7.3; Pandora 8.2; Dafne 8.4; Rea 7.5

Quinta entrega de Medea, dins 'cinema i clàssics'. Dins aquesta mateixa secció, molt recomanable la comèdia Poderosa Afrodita, de Woody Allen, amb l'estructura canònica d'una tragèdia grega (pròleg-pàrodos-episodi-estàsim-episodi-estàsim... episodi-èxodos), incloent-hi elements estructurals com ara l'esticomítia, l'agon, la resis del missatger... fins i tot el recurs euripideu del deus ex machina.
Per avui, res més, que sa family me reclama.

Boooonuu, per als fans de l'univers freak, Playmobil Gladiator

Dins la secció nugae, el cuñao de Nerón (és flac, però bonu... què hi farem!)

Valete, amicae et amici.

De moment, aquí teniu la correcció dels exàmens...

... que no sé si tindré temps de corregir-los tots avui, així que, de moment, guaitau la correcció de l'examen de llatí de 1r i la correcció de l'examen de llatí de 2n.

Continuarà...


PD. Una pinzellada a la secció 'cinema i clàssics': la millor versió cinematogràfica que podeu trobar d'Odissea transcorre al sud profund dels Estats Units a l'època de la gran depressió; es tracta de la genial O Brother! Where art thou? de la no menys genial parella de germans Joel i Ethan Coen.


Si clicau damunt la imatge veureu un trailer, on trobareu un guapiiiiiiiissim Ulisses (ho he de reconèixer, en Clooney és una debilitat que tenc, què hi farem!!), els seus companys (no tan monus, tot s'ha de dir, però què dir d'en Turturro com a actor!!), els lotòfags, les sirenes, l'aede Demòdoc (el locutor de ràdio cec), Polifem (el comercial amb un sol ull sa, interpretat per John Goodman)... i moltes coses més, com ara la davallada a l'infern d'Odisseu, o la tornada, disfressat de captaire (bona metàfora, la del músic!), per fer front als pretendents de Penèlope. Evidentment ho reconeixereu tot si, prèviament, heu llegit Odissea.
(Queeeeeeeeeeeeeè????????????? Que no l'heu llegidaaaaaaaa???????????? uuuuuuuuuffffffffffffffffff!!! I voltrus vos deis estudiants d'humanitats???? Avam, qui no l'hagi llegida, ja la pot anar a cercar d'allà on sigui i ja pot començar a llegir, que encara m'hauré d'emprenyar i tot, hombreeeeeeee!!)

Et nunc, valete.

Avui ens posam didàctics...

...et conamur Latine loqui. Hodie vobis offero nova vocabula ad linguam Latinam cotidie loquendam: CIBVS, TEMPVS ET TEMPESTAS, ARBORES FLORESQVE, denique QVID AGANT ANIMALIA.

[Suscripció a IVVENIS i ADVLESCENS: www.elimagazines.com]

Et in sectione 'cinema et classici', ecce quarta dedita Medeae.

In sectione 'nugae', ecce carmen pelliculae nomine Nugae in itinere ad Forum acciderunt (originale Anglice nomine A funny thing happened on the way to the Forum, cui nomen Hispanice fuit Golfus de Roma). Ecce idem carmen in originale Viae Amplae (Broadway) comoedia.

In sectione 'raruli', ecce Learn a Little Latin ubi linguae Latinae discipulae Latine (certe! Id est -quamquam Anglico more- lingua Latina!) loquuntur.

Valete, cari caraeque!

Només unes notes i poca cosa més...

... que m'apreten les obligacions familiars.

Per als de 2n de grec: Dido 7,5; Afrodita 9,5; Nereida 7,5; Ovidi 9,75; Citerea 8,75; Pandora 9,75; Dafne 7,5; Rea 9,25.

Per als de 1r de llatí: Làquesis 10; Eufròsine 10; Cal·líope 10; Antígona 10; Eros 10; Chaos 10; Selene 10; Venus 10; Iris 8; Electra 10.

Secció 'cinema i clàssics': tercera entrega de Medea, de Pasolini.

Dins la secció freaks, una de doblatge 'xungu': Star wars en llatí!!

Ara ens posarem didàctics: una sèrie de presentacions multimedia amb el nom En clase hablamos latín. Aquí teniu la primera entrega: Salutationes

Res més, que m'apreten, m'apreten, m'apreteeeeeeeeeeeeeen!!!!!! (saps que és dura la vida d'un pare de família!!!).

Valete!

'Más vale tarde...'

Mei discipuli atque meae discipulae primi cursus Baccalaureatus, ecce notae exercitii nomine Fabella latina: Liberi et libri.

Làquesis 9,05; Eufròsine 8,35; Cal·líope 7,35; Antígona 7,55; Eros 8,65; Chaos 9; Selene 9,65; Venus 8,05; Iris 7,65; Electra 9,15.

Insequimur sectionem 'cinema et classici' cum secunda dedita pelliculae nomine Medea. Ecce quoque scaena eiusdem auctoris operis nomine Oedipus rex in qua Oedipus et Tiresias disputationem de Oedipi oraculis faciunt, ante quam nuntius dicit Oedipum patrem suum occidisse et matrem suam uxorem duxisse.

Ecce, in sectione 'nugae', Hispanicorum comicorum scaena de aqueducto Segoviae.

In nova sectione nomine 'olera', ecce carmen ex Highschool musical excerptum Latine subscriptum.

Valete, iuvenes!!

Avui no tenc gaire temps per vosaltres...

...perquè tenim claustre, que és el nom d'aquelles reunions, generalment llargues i feixugues, on els profes es dediquen, bàsicament, a mirar-se es llombrígol i a decidir un munt de coses que afecten al futur immediat de la institució (és a dir, de l'insti).

Només vull donar continuïtat a una secció que esper que vos sigui profitosa: 'cinema i clàssics'.
Avui vos oferesc la primera entrega, d'un total de deu, de la versió cinematogràfica de Medea, feta per Pier Paolo Passolini l'any 1969, que té com a protagonista la diva de l'òpera Maria Callas. Passolini es va inspirar no només en la versió d'Eurípides, sinó també en la Medea romana de Sèneca i en les diferents Medees ovidianes i d'altres autors. Per conèixer el mite podeu consultar la magnífica entrada Medea a Wikipedia (en castellà). Veureu que es tracta d'una història dura i difícil d'entendre avui (o no tant: tots hem viscut -o viurem- un amor que ens ha fet -o ens farà- perdre el seny fins extrems que mai haguéssim -o haurem- sospitat).
Compara el motiu d'una ceràmica campana (de Campània, al sud de la península itàlica), de finals del s. IV ae, amb una preciositat d'aquarel·la de Paul Cézanne, de 1882. Es tracta del clímax de la història, amb la nostra protagonista, boja d'amor -i gelosia, matant el seus propis fills com a venjança per la infidelitat de Jasó.

Xerrant de Passolini, no és estrany que triàs aquesta història, si atenem a la resta de la seva obra, com tampoc ho és que també filmàs una versió d'Èdip rei, una altra història truculenta, d'un fill assassí, sense saber-ho, de son pare, i casat amb la seva pròpia mare, una joguina en mans d'un destí escrit pels seus avantpassats.

Açò és tot per avui, estimats i estimades deixebles.

No tenc temps de res més que...

de dir: una de romanoooos!! dins la nova secció 'cinema i clàssics'.

Avui xerravem, a propòsit de la construcció del temple d'Apol·ló al Palatí, de la victòria d'August en Actium damunt les tropes de Marc Antoni. És el final d'una llarga guerra civil que Roma va patir després de la mort de Juli Cèsar a mans d'un grup de ciutadans encapçalat pel seu fill adoptiu Brutus, que van prendre la decisió de desfer-se del dictador per salvar la res publica de les veleïtats monàrquiques del suposat descendent de Venus. Vet aquí el discurs de Brutus al poble de Roma des de la tribuna de la curia, encara amb les mans plenes de sang. Aquest discurs és contestat per Marc Antoni, ma dreta del dictador, que exaltarà els ànims del poble, conduint-lo a l'enfrontament fratricida. Són dues escenes tretes de 'Juli Cèsar', de Joseph L. Mankievitz, excel·lent versió cinematogràfica del no menys excel·lent drama de William Shakespeare.

Y ara, una altra de romans, en un to bastant diferent, dins la secció 'nugae'.

No tenc temps per més, que avui estic de cangur full time.
Valete / χαίρετε