Finalment he sabut què hem de llegir per a l'examen de selectivitat de llatí: clicau aquí i accedireu al document, del qual haureu de llegir els mites que estan assenyalats en color groc. Si hi ha cap dubte, demà a classe.
Seguint amb les seccions habituals, continuam amb 'còmics i clàssics': 5a entrega d'Asterix gladiator, clicau damunt la imatge.
Tercera entrega de la fotonovel·la Familia Lucentina:
Ara he pensat que potser vos resultaria interessant tenir més informació a propòsit de mites, creences, sentiments... de grecs i romans. Així que, per començar, aquí teniu unes quantes cites de popes de l'antropologia clàssica a propòsit del mite i les seues funcions. Aquí teniu una visió canònica de la mitologia grega, un resumet de tot el que s'havia publicat fins el 1980, així que... revisable a la llum de nous punts de vista, tot i que impecable quant a l'exposició. Si pitjau aquí trobareu uns petits 'divertimenti' amb la mitologia clàssica com a excusa. Aquí teniu uns quants jocs en línia. Quant a la descripció dels ritus associats a aquest sistema de creences, podeu consultar aquí un petit treballet amb informació treta d'aquí i d'allà. Si pitjau aquí accedireu a un petit dossier on teniu el calendari de festes a Atenes i Roma, el que els romans deien Fasti. Ja n'hi ha prou de mites, ara realitats: segona entrega de Familia Lucentina, protagonitzada pels alumnes de clàssiques de l'IES Cotes Baixes d'Alcoi.
Que els de 1r de llatí ja esteis desesperats, i ahir no vaig poder entrar al servidor (la típica excusa dels problemes informàtics!). Aquí van les notes:
És a dir, Alegria, és una de les tres Χάριτες, les tres Gràcies, divinitats de la bellesa i, originàriament, deïficació de potències de la vegetació. Reparteixen alegria a la naturalesa, al cor dels humans i, fins i tot, al dels déus.
Les tres Gràcies a un fresc pompeià
Viuen a l'Olimp, juntament amb les Muses, i com elles formen part del seguici d'Apol·ló. Hom les representa com tres germanes, Aglaia (Esplendor), Eufròsine (Alegria) i Talia (Floriment), filles de Zeus i Eurínome. Pausànies, un viatger grec del segle II, interromp la seva Descripció de Grècia (9, xxxv.1-5) per explicar els diversos conceptes de les Cárites que s'havien desenvolupat en diferents regions del continent grec i Jonia:
Els beocis diuen que Eteocles va ser el primer home a sacrificar en honor de les Càrites. A més, saben que va establir en tres el nombre de les Càrites, però no hi ha tradició sobre els noms que els hi va donar. Els lacedemonis, no obstant això, diuen que les Cárites són dos, i que van ser establertes per Lacedemó, fill de Tàigete, qui els va donar els noms de Cleta i Faena. Aquests són noms adequats per a les Càrites, ja que són els que els van donar els atenesos, qui des d'antic han adorat a dues Càrites: Auxe i Hegemona. [...] Va ser des d'Etèocles d'Orcomen que vam aprendre el costum de pregar a les tres Càrites. I Angelió i Tectau, fills de Dionís, que van fer la imatge d'Apol·ló per als delis, van posar tres Càrites en la seva mà. A més, a Atenes, abans de l'entrada a l'Acròpoli, les Càrites eren tres en nombre; al seu costat se celebren misteris que no han de ser revelats a molts. Pamfos va ser el primer de qui sabem que va cantar sobre les Càrites, però la seva poesia no conté informació sobre el seu nombre ni els seus noms. Homer (qui també al·ludeix a les Càrites) fa a una d'elles esposa d'Hefest, donant-li el nom de Gràcia. També diu que Somni era un amant de Pasítea, i en el discurs de Somni apareix aquest vers:
«realment em donaràs una de les més joves Càrites»
D'aquí alguns han sospitat que Homer sabia també d'altres Càrites majors. Hesiode en la Teogonía (encara que l'autoria és dubtosa, aquest poema és bon testimoniatge) diu que les Càrites són filles de Zeus i Eurínome, donant-li els noms de Eufròsine, Aglaia i Talia. El poema d'Onomàcrit coincideix amb aquesta versió. Antímac, encara que no dóna el nombre de les Càrites ni els seus noms, diu que eren filles de Egle i el Sol. El poeta elegíac Hermesianax discrepa amb els seus predecessors en fer també a Persuasió una de les Cárites.
Més endavant (9, xxxv.6-7) ens xerra de la seva representació a les arts:
Qui va ser el primer que va representar despullades a les Càrites, en escultura o en pintura, no pot ser descobert. Durant el període més antic, certament, tant escultors com pintors les representaven cobertes. A Esmirna, per exemple, en el santuari de Nemeses, sobre les imatges s'havien dedicat Càrites d'or, obra de Bupal; i en el teatre d'aquesta mateixa ciutat hi ha un retrat d'una Gràcia pintat per Apeles. Igualment a Pèrgam, a la càmera d'Atal, hi ha altres imatges de Càrites fetes per Bupal; i prop del que es diu Pythium hi ha un retrat de les Càrites, pintat per Pitàgoras de Paros. També Sòcrates, fill de Sofronisc, va fer imatges de les Càrites per als atenesos, que estan davant l'entrada a l'Acròpoli. Totes aquestes estan igualment cobertes; però artistes posteriors, no sé per quina raó, han canviat la forma de retratar-les. Certament els escultors i pintors actuals representen a les Cárites despullades. Quant als testimoniatges més antics, tenim Homer, que al cinqué cant d'Iliada ens conta com Diomedes fer la deessa Afrodita, que en aquell moment prenia part al combat, de la banda dels troians, travessant amb la llança l'escut que li havien fet les Càrites:
Dicho esto, la fuerza de Hefesto le quitó los lazos. Ellos, al verse libres de los mismos, que tan recios eran, se levantaron sin tardanza y fuéronse és a Tracia y la risueña Afrodita a Chipre y a Pafos, donde tiene un bosque y un perfumado altar: allí las Gracias la lavaron, la ungieron con el aceite divino que hermosea a los sempiternos dioses y le pusieron lindas vestiduras que dejaban admirado a quien las contemplaba.
Odissea, 8, 359-366 (Trad. Lluís Segalà) Quant a Hesiode, també fa referència, com hem llegit a Pausànies, a les tres Gràcies, primer a Teogonia, 53-67, on apareixen associades a les Muses:
A Pièria les va parir, després de la unió amb el pare Cronida, Mnemòsine, senyora dels turons d'Eleutera, per a oblit de mals i descans de preocupacions. Nou vespres es va unir a ella Zeus prudent, pujant al seu llit sagrat, lluny dels immortals. I quan ja fou el temps, i havien girat les estacions, passats els mesos i acomplerts els dies, nou al·lotes (les Muses) d'iguals sentiment, pel cant preocupades dins els cors, amb la ment lliure de penes, van néixer prop del cim més alt del nevat Olimp. Allà formen els brillants cors i tenen els bells palaus. Al costat les Gràcies i Himeros tenen les cases entre festes. I fent sortir de la boca una veu deliciosa, canten les lleis i els savis costums dels immortals celebren, amb veu deliciosa.
I després a Treballs i dies, 73-74, on les Gràcies fan la seua aportació perquè Pandora pugui seduir Epimeteu:
Al voltant les divines Gràcies i la soberana Pitó (la Persuasió) collars d'or li van posar al coll.
I això és tot el que he de dir de les Càrites. Canviam de rotllo. Dedicat als de 1r de grec, avam si vos animau a fer qualque cosa com la que fan els alumnes de grec de l'IES Matilde Salvador de Castelló de la Plana: clicau aquí i veureu. Podeu visitar el blog del profe, Μὰ Δία.
I ara, una de 'raruli': uns profes americans fent 'hoc est Latina lingua', a la manera del 'That's English' televisiu, però en freak:
I ara, la primera entrega d'una fotonovela en llatí, cortesia dels alumnes de llatí de l'IES Cotes Baixes d'Alcoi, i del seu profe, en Santi Carbonell, un crak de l'aplicació del les TIC a les classes d'aquestes coses nostres, vull dir classes de llatí i grec, per si de cas qualcú no vol sabre de què estic xerrant:
