Una de romaaaaaans

Recentment ha mort l'actor americà Charlton Heston, darrerament famós per la seua encesa defensa del dret a posseïr armes als Estats Units d'Amèrica. No és, però, aquesta vessant de la seua figura pública que volem ressenyar aquí (sempre hem estat un poc floretes, nosaltres -love & peace, brothers & sisters- i això de les armes sempre ens ha provocat repugnància i, si més no, indignació). Només aprofitam que la seua ànima passava per aquí (probablement de camí cap a aquell infern en què ell segurament creia, segons nosaltres, probablement cap al Tàrtar) per mostrar-vos, dins la secció 'cinema i clàssics', la famosa seqüència de la cursa de quadrigues de la pel·li Ben-Hur, en l'adaptació de la novel·la homònima (no tan homònima, ja que el títol original és Ben-Hur, a tale of the Christ) de Lewis Wallace que William Wyler va fer per a la Metro-Goldwyn-Mayer l'any 1959, protagonitzada per l'actor en qüestió:

Un dels blogs de Fernando Lillo Redonet, Cine y mundo clásico, ens ha trobat un dels avantpassats de la versió de Wyler, la versió de Fred Niblo, també per a la Metro, de 1925. Aquí teniu la cursa -muda- de quadrigues:

Bé, canvi de secció: 'còmic i clàssics'. Següent entrega del nostre Asterix gladiator (clicau damunt la imatge).

Secció 'culturicula':
Ja ha sortit el nombre 4 de la revista digital Saguntina, editada pel grup culturaclasica.net, format per profes de clàssiques, majoritàriament valencians. Jo destacaria els dos articles del meu amic i company Xavi Mata Oroval, un sobre Schliemann, el descubridor de Troia i Micenes, i l'altre, recomanable per als amants de l'etimologia, titulat 'Pensar en llatí'. Absolutament imprescindible és l'entrevista al mestre Xaverio Ballester, com sempre, vehement, irònic i genial... i cosa més: intel·ligible!!! Cosa sorprenent en un filòleg!!! Sobretot si és un filòleg clàssic!!!!!

Prou per avui. La pròxima entrega xerrarem de les Parques.
Χαίρετε πάντες

Feinafeinafeinafeinafeinafeinaaaaaaaaaa

Tal com vos he promès avui matí als de 2n de Batxillerat, aquí teniu les primeres feines del 3r trimestre, que, sorprenentmet, dura dos mesos:

Llatí II:

• Exercici d'anàlisi i traducció d'Aulus Gel·li; lliurament 18-3-08
  
• Exercici d'anàlisi i traducció de Cèsar; lliurament 14-4-08

Grec II:

• Exercici d'anàlisi i traducció d'Apol·lodor; lliurament 19-3-08
  
• Exercici d'anàlisi i traducció de Diodor; lliurament 14-4-08

Ara, un poquet de 'culturicula':

Per avui, res més.
Χαίρετε

Avís important!! Lectures PAU de Llatí II

Finalment he sabut què hem de llegir per a l'examen de selectivitat de llatí: clicau aquí i accedireu al document, del qual haureu de llegir els mites que estan assenyalats en color groc. Si hi ha cap dubte, demà a classe.

Seguint amb les seccions habituals, continuam amb 'còmics i clàssics': 5a entrega d'Asterix gladiator, clicau damunt la imatge.

Tercera entrega de la fotonovel·la Familia Lucentina:

| View | Upload your own

Ara per als de 1r de grec: un μῦθος, el de Teseu i el Minotaure, vos sona? Esper que sí!!

I ara, per als de 1r de llatí, una de soldadets (avam si ens acaba d'entrar el capítol XII, que sembla que no ha anat molt bé):

I ara, com era un campament romà?

Un poc més d'informació, aquí.

Més soldadets, dins 'cinema i clàssics; es tracta d'una sequència del telefilm Atila:

Res més per avui.

(Están locos estos romanos!)

I xerrant de mites i idees

Ara he pensat que potser vos resultaria interessant tenir més informació a propòsit de mites, creences, sentiments... de grecs i romans. Així que, per començar, aquí teniu unes quantes cites de popes de l'antropologia clàssica a propòsit del mite i les seues funcions.
Aquí teniu una visió canònica de la mitologia grega, un resumet de tot el que s'havia publicat fins el 1980, així que... revisable a la llum de nous punts de vista, tot i que impecable quant a l'exposició.
Si pitjau aquí trobareu uns petits 'divertimenti' amb la mitologia clàssica com a excusa. Aquí teniu uns quants jocs en línia.
Quant a la descripció dels ritus associats a aquest sistema de creences, podeu consultar aquí un petit treballet amb informació treta d'aquí i d'allà. Si pitjau aquí accedireu a un petit dossier on teniu el calendari de festes a Atenes i Roma, el que els romans deien Fasti.
Ja n'hi ha prou de mites, ara realitats: segona entrega de Familia Lucentina, protagonitzada pels alumnes de clàssiques de l'IES Cotes Baixes d'Alcoi.

| View | Upload your own

Res més, que ja és fosc.
Χαίρετε

Més mites, per favor

És molt tard i només tenc temps de penjar-vos un 'manualet' de mitologia. Aquí teniu un recull de textos traduïts, que segueix la mateixa estructura del 'manualet', perquè veieu les fonts literàries dels mites. Si teniu curiositat, podeu consultar alguns exemples de la recepció del mite a les literatures catalana i espanyola.
Valete

Unes notes i poca cosa més

Que els de 1r de llatí ja esteis desesperats, i ahir no vaig poder entrar al servidor (la típica excusa dels problemes informàtics!). Aquí van les notes:

Làquesis 3,3; Eufròsine 7,4; Cal·líope 5,3; Antígona 5; Eros, 5,75; Chaos 8,25; Selene 8,85; Venus 6,45; Iris 8,1; Electra 7,55

Οἱ ἔνδον μῦθοι presenta...

Εὐφροσύνη

És a dir, Alegria, és una de les tres Χάριτες, les tres Gràcies, divinitats de la bellesa i, originàriament, deïficació de potències de la vegetació. Reparteixen alegria a la naturalesa, al cor dels humans i, fins i tot, al dels déus.


Les tres Gràcies a un fresc pompeià

Viuen a l'Olimp, juntament amb les Muses, i com elles formen part del seguici d'Apol·ló. Hom les representa com tres germanes, Aglaia (Esplendor), Eufròsine (Alegria) i Talia (Floriment), filles de Zeus i Eurínome.
Pausànies, un viatger grec del segle II, interromp la seva Descripció de Grècia (9, xxxv.1-5) per explicar els diversos conceptes de les Cárites que s'havien desenvolupat en diferents regions del continent grec i Jonia:

τὸν δὲ Ἐτεοκλέα λέγουσιν οἱ Βοιωτοὶ Χάρισιν ἀνθρώπων θῦσαι πρῶτον. καὶ ὅτι μὲν τρεῖς εἶναι Χάριτας κατεστήσατο ἴσασιν, ὀνόματα δὲ οἷα ἔθετο αὐταῖς οὐ μνημονεύουσιν: ἐπεὶ Λακεδαιμόνιοί γε εἶναι Χάριτας δύο καὶ Λακεδαίμονα ἱδρύσασθαι τὸν Ταϋγέτης φασὶν αὐτὰς καὶ ὀνόματα θέσθαι Κλήταν καὶ Φαένναν. ἐοικότα μὲν δὴ Χάρισιν ὀνόματα καὶ ταῦτα, ἐοικότα δὲ καὶ παρ' Ἀθηναίοις: τιμῶσι γὰρ ἐκ παλαιοῦ καὶ Ἀθηναῖοι Χάριτας Αὐξὼ καὶ Ἡγεμόνην. τὸ γὰρ τῆς Καρποῦς ἐστὶν οὐ Χάριτος ἀλλὰ Ὥρας ὄνομα: τῇ δὲ ἑτέρᾳ τῶν Ὡρῶν νέμουσιν ὁμοῦ τῇ Πανδρόσῳ τιμὰς οἱ Ἀθηναῖοι, Θαλλὼ τὴν θεὸν ὀνομάζοντες. παρὰ δὲ Ἐτεοκλέους τοῦ Ὀρχομενίου μαθόντες τρισὶν ἤδη νομίζομεν Χάρισιν εὔχεσθαι: καὶ Ἀγγελίων τεκαὶ Τεκταῖος ὅσοι γε Διονύσου τὸν Ἀπόλλωνα ἐργασάμενοι Δηλίοις τρεῖς ἐποίησαν ἐπὶ τῇ χειρὶ αὐτοῦ Χάριτας: καὶ Ἀθήνῃσι πρὸ τῆς ἐς τὴν ἀκρόπολιν ἐσόδου Χάριτές εἰσι καὶ αὗται τρεῖς, παρὰ δὲ αὐταῖς τελετὴν ἄγουσιν ἐς τοὺς πολλοὺς ἀπόρρητον. Πάμφως μὲν δὴ πρῶτος ὧν ἴσμεν ᾖσεν ἐς Χάριτας, πέρα δὲ οὔτε ἀριθμοῦ πέρι οὔτε ἐς τὰ ὀνόματά ἐστιν οὐδὲν αὐτῷ πεποιημένον: Ὅμηρος δὲ--ἐμνημόνευσε γὰρ Χαρίτων καὶ οὗτος--τὴν μὲν Ἡφαίστου γυναῖκα εἶναι λέγει καὶ ὄνομα αὐτῇ τίθεται Χάριν, Πασιθέας δὲ εἶναί φησιν ἐραστὴν ἐν δὲ Ὕπνου τοῖς λόγοις τὸ ἔπος ἐποίησεν

ἦ μέν μοι δώσειν Χαρίτων μίαν ὁπλοτεράων.

τούτου δὲ ἕνεκα ὑπόνοια δὴ παρέστη τισὶν ὡς Χάριτας ἄρα καὶ πρεσβυτέρας οἶδεν ἄλλας Ὅμηρος. Ἡσίοδος δὲ ἐν Θεογονίᾳ--προσιέσθω δὲ ὅτῳ φίλον τὴν Θεογονίαν--, ἐν δ' οὖν τῇ ποιήσει ταύτῃ τὰς Χάριτάς φησιν εἶναι Διός τε καὶ Εὐρυνόμης καί σφισιν ὀνόματα Εὐφροσύνην τε καὶ Ἀγλαί̈αν εἶναι καὶ Θαλίαν. κατὰ ταὐτὰ δὲ ἐν ἔπεσίν ἐστι τοῖς Ὀνομακρίτου. Ἀντίμαχος δὲ οὔτε ἀριθμὸν Χαρίτων οὔτε ὀνόματα εἰπὼν Αἴγλης εἶναι θυγατέρας καὶ Ἡλίου φησὶν αὐτάς. Ἑρμησιάνακτι δὲ τῷ τὰ ἐλεγεῖα γράψαντι τοσόνδε οὐ κατὰ τὴν τῶν πρότερον δόξαν ἐστὶν αὐτῷ πεποιημένον, ὡς ἡ Πειθὼ Χαρίτων εἴη καὶ αὐτὴ μία.

Els beocis diuen que Eteocles va ser el primer home a sacrificar en honor de les Càrites. A més, saben que va establir en tres el nombre de les Càrites, però no hi ha tradició sobre els noms que els hi va donar. Els lacedemonis, no obstant això, diuen que les Cárites són dos, i que van ser establertes per Lacedemó, fill de Tàigete, qui els va donar els noms de Cleta i Faena. Aquests són noms adequats per a les Càrites, ja que són els que els van donar els atenesos, qui des d'antic han adorat a dues Càrites: Auxe i Hegemona. [...] Va ser des d'Etèocles d'Orcomen que vam aprendre el costum de pregar a les tres Càrites. I Angelió i Tectau, fills de Dionís, que van fer la imatge d'Apol·ló per als delis, van posar tres Càrites en la seva mà. A més, a Atenes, abans de l'entrada a l'Acròpoli, les Càrites eren tres en nombre; al seu costat se celebren misteris que no han de ser revelats a molts. Pamfos va ser el primer de qui sabem que va cantar sobre les Càrites, però la seva poesia no conté informació sobre el seu nombre ni els seus noms. Homer (qui també al·ludeix a les Càrites) fa a una d'elles esposa d'Hefest, donant-li el nom de Gràcia. També diu que Somni era un amant de Pasítea, i en el discurs de Somni apareix aquest vers:

«realment em donaràs una de les més joves Càrites»

D'aquí alguns han sospitat que Homer sabia també d'altres Càrites majors. Hesiode en la Teogonía (encara que l'autoria és dubtosa, aquest poema és bon testimoniatge) diu que les Càrites són filles de Zeus i Eurínome, donant-li els noms de Eufròsine, Aglaia i Talia. El poema d'Onomàcrit coincideix amb aquesta versió. Antímac, encara que no dóna el nombre de les Càrites ni els seus noms, diu que eren filles de Egle i el Sol. El poeta elegíac Hermesianax discrepa amb els seus predecessors en fer també a Persuasió una de les Cárites.

Més endavant (9, xxxv.6-7) ens xerra de la seva representació a les arts:

ὅστις δὲ ἦν ἀνθρώπων ὁ γυμνὰς πρῶτος Χάριτας ἤτοι πλάσας ἢ γραφῇ μιμησάμενος, οὐχ οἷόν τε ἐγένετο πυθέσθαι με, ἐπεὶ τά γε ἀρχαιότερα ἐχούσας ἐσθῆτα οἵ τε πλάσται καὶ κατὰ ταὐτὰ ἐποίουν οἱ ζωγράφοι: καὶ Σμυρναίοις τοῦτο μὲν ἐν τῷ ἱερῷ τῶν Νεμέσεων ὑπὲρ τῶν ἀγαλμάτων χρυσοῦ Χάριτες ἀνάκεινται, τέχνη Βουπάλου, τοῦτο δέ σφισιν ἐν τῷ Ὠιδείῳ Χάριτός ἐστιν εἰκών, Ἀπελλοῦ γραφή, Περγαμηνοῖς δὲ ὡσαύτως ἐν τῷ Ἀττάλου θαλάμῳ, Βουπάλου καὶ αὗται: καὶ πρὸς τῷ ὀνομαζομένῳ Πυθίῳ Χάριτες καὶ ἐνταῦθά εἰσι Πυθαγόρου γράψαντος Παρίου: Σωκράτης τε ὁ Σωφρονίσκου πρὸ τῆς ἐς τὴν ἀκρόπολιν ἐσόδου Χαρίτων εἰργάσατο ἀγάλματα Ἀθηναίοις. καὶ ταῦτα μέν ἐστιν ὁμοίως ἅπαντα ἐν ἐσθῆτι, οἱ δὲ ὕστερον-- οὐκ οἶδα ἐφ' ὅτῳ--μεταβεβλήκασι τὸ σχῆμα αὐταῖς: Χάριτας γοῦν οἱ κατ' ἐμὲ ἔπλασσόν τε καὶ ἔγραφον γυμνάς.

Qui va ser el primer que va representar despullades a les Càrites, en escultura o en pintura, no pot ser descobert. Durant el període més antic, certament, tant escultors com pintors les representaven cobertes. A Esmirna, per exemple, en el santuari de Nemeses, sobre les imatges s'havien dedicat Càrites d'or, obra de Bupal; i en el teatre d'aquesta mateixa ciutat hi ha un retrat d'una Gràcia pintat per Apeles. Igualment a Pèrgam, a la càmera d'Atal, hi ha altres imatges de Càrites fetes per Bupal; i prop del que es diu Pythium hi ha un retrat de les Càrites, pintat per Pitàgoras de Paros. També Sòcrates, fill de Sofronisc, va fer imatges de les Càrites per als atenesos, que estan davant l'entrada a l'Acròpoli. Totes aquestes estan igualment cobertes; però artistes posteriors, no sé per quina raó, han canviat la forma de retratar-les. Certament els escultors i pintors actuals representen a les Cárites despullades.

Quant als testimoniatges més antics, tenim Homer, que al cinqué cant d'Iliada ens conta com Diomedes fer la deessa Afrodita, que en aquell moment prenia part al combat, de la banda dels troians, travessant amb la llança l'escut que li havien fet les Càrites:

εἶθαρ δὲ δόρυ χροὸς ἀντετόρησεν
ἀμβροσίου διὰ πέπλου, ὅν οἱ Χάριτες κάμον αὐταί,
πρυμνὸν ὕπερ θέναρος·

Tot d'una la llança va travessar la pell
a través del peple diví que les Gràcies li havien fet,
damunt la palma de la mà.

Iliada, 5, 337-339

I al cant vuité d'Odissea, al final de l'episodi dels amors adúlters d'Ares i Afrodita:

ὣς εἰπὼν δεσμὸν ἀνίει μένος Ἡφαίστοιο.
τὼ δ' ἐπεὶ ἐκ δεσμοῖο λύθεν, κρατεροῦ περ ἐόντος,
αὐτίκ' ἀναί̈ξαντε ὁ μὲν Θρῄκηνδε βεβήκει,
ἡ δ' ἄρα Κύπρον ἵκανε φιλομμειδὴς Ἀφροδίτη,
ἐς Πάφον· ἔνθα δέ οἱ τέμενος βωμός τε θυήεις.
ἔνθα δέ μιν Χάριτες λοῦσαν καὶ χρῖσαν ἐλαίῳ
ἀμβρότῳ, οἷα θεοὺς ἐπενήνοθεν αἰὲν ἐόντας,
ἀμφὶ δὲ εἵματα ἕσσαν ἐπήρατα, θαῦμα ἰδέσθαι.

Dicho esto, la fuerza de Hefesto le quitó los lazos. Ellos, al verse libres de los mismos, que tan recios eran, se levantaron sin tardanza y fuéronse és a Tracia y la risueña Afrodita a Chipre y a Pafos, donde tiene un bosque y un perfumado altar: allí las Gracias la lavaron, la ungieron con el aceite divino que hermosea a los sempiternos dioses y le pusieron lindas vestiduras que dejaban admirado a quien las contemplaba.

Odissea, 8, 359-366 (Trad. Lluís Segalà)

Quant a Hesiode, també fa referència, com hem llegit a Pausànies, a les tres Gràcies, primer a Teogonia, 53-67, on apareixen associades a les Muses:

τὰς ἐν Πιερίῃ Κρονίδῃ τέκε πατρὶ μιγεῖσα
Μνημοσύνη, γουνοῖσιν Ἐλευθῆρος μεδέουσα,
λησμοσύνην τε κακῶν ἄμπαυμά τε μερμηράων.
ἐννέα γάρ οἱ νυκτὸς ἐμίσγετο μητίετα Ζεὺς
νόσφιν ἀπ' ἀθανάτων ἱερὸν λέχος εἰσαναβαίνων·
ἀλλ' ὅτε δή ῥ' ἐνιαυτὸς ἔην, περὶ δ' ἔτραπον ὧραι
μηνῶν φθινόντων, περὶ δ' ἤματα πόλλ' ἐτελέσθη,
ἣ δ' ἔτεκ' ἐννέα κούρας ὁμόφρονας, ᾗσιν ἀοιδὴ
μέμβλεται ἐν στήθεσσιν, ἀκηδέα θυμὸν ἐχούσαις,
τυτθὸν ἀπ' ἀκροτάτης κορυφῆς νιφόεντος Ὀλύμπου.
ἔνθα σφιν λιπαροί τε χοροὶ καὶ δώματα καλά.
πὰρ δ' αὐτῇς Χάριτές τε καὶ Ἵμερος οἰκί' ἔχουσιν
ἐν θαλίῃς· ἐρατὴν δὲ διὰ στόμα ὄσσαν ἱεῖσαι
μέλπονται πάντων τε νόμους καὶ ἤθεα κεδνὰ
ἀθανάτων κλείουσιν, ἐπήρατον ὄσσαν ἱεῖσαι.

A Pièria les va parir, després de la unió amb el pare Cronida,
Mnemòsine, senyora dels turons d'Eleutera,
per a oblit de mals i descans de preocupacions.
Nou vespres es va unir a ella Zeus prudent,
pujant al seu llit sagrat, lluny dels immortals.
I quan ja fou el temps, i havien girat les estacions,
passats els mesos i acomplerts els dies,
nou al·lotes (les Muses) d'iguals sentiment, pel cant
preocupades dins els cors, amb la ment lliure de penes,
van néixer prop del cim més alt del nevat Olimp.
Allà formen els brillants cors i tenen els bells palaus.
Al costat les Gràcies i Himeros tenen les cases
entre festes. I fent sortir de la boca una veu deliciosa,
canten les lleis i els savis costums
dels immortals celebren, amb veu deliciosa.

I després a Treballs i dies, 73-74, on les Gràcies fan la seua aportació perquè Pandora pugui seduir Epimeteu:

ἀμφὶ δέ οἱ Χάριτές τε θεαὶ καὶ πότνια Πειθὼ
ὅρμους χρυσείους ἔθεσαν χροί̈

Al voltant les divines Gràcies i la soberana Pitó (la Persuasió)
collars d'or li van posar al coll.

I això és tot el que he de dir de les Càrites.

Canviam de rotllo. Dedicat als de 1r de grec, avam si vos animau a fer qualque cosa com la que fan els alumnes de grec de l'IES Matilde Salvador de Castelló de la Plana: clicau aquí i veureu. Podeu visitar el blog del profe, Μὰ Δία.

I ara, una de 'raruli': uns profes americans fent 'hoc est Latina lingua', a la manera del 'That's English' televisiu, però en freak:

I ara, la primera entrega d'una fotonovela en llatí, cortesia dels alumnes de llatí de l'IES Cotes Baixes d'Alcoi, i del seu profe, en Santi Carbonell, un crak de l'aplicació del les TIC a les classes d'aquestes coses nostres, vull dir classes de llatí i grec, per si de cas qualcú no vol sabre de què estic xerrant:

| View | Upload your own

També vos resultarà interessant visitar el blog d'en Santi Carbonell, ΑΙΓΙΑΛΟΣ.

I ara, per als de llati de 1r, corpus humanum:

Si visitau el blog de Lingua Latina per se illustrata podreu accedir a una pàgina de recursos on el podeu llegir alguns nombres de les revistes Adulescens i Iuvenis.

I per avui ja n'hi ha prou.

Seguim amb el tòpic de la porta...

... que ahir es va fer massa tard per oferir-vos més exemples i em vaig limitar a esmentar-los.

Aquí va el primer, un παρακλαυσίθυρον canònic (invocació - imprecació - súplica - complicitat) a TIBUL, 1, 2, 1-12:

Adde merum vinoque novos conpesce dolores,

Occupet ut fessi lumina victa sopor,

Neu quisquam multo percussum tempora baccho

Excitet, infelix dum requiescit amor.

Nam posita est nostrae custodia saeva puellae,

Clauditur et dura ianua firma sera.

Ianua difficilis domini, te verberet imber,

Te Iovis imperio fulmina missa petant.

Ianua, iam pateas uni mihi, victa querelis,

Neu furtim verso cardine aperta sones.

Et mala siqua tibi dixit dementia nostra,

Ignoscas: capiti sint precor illa meo.

Te meminisse decet, quae plurima voce peregi
Supplice cum posti florida serta darem.

Posa vi i amb el vi nous dolors alleuja,
que s'apoderi la son dels teus ulls vençuts,
que ningú quan estiguis molt ferit per Bacus
et desperti, mentre descansa l'amor infeliç.
Que li ham posat custòdia cruel a la nostra al·lota,
i és tancada la dura porta amb pany ferm.
Porta d'amo intratable, que et feri la pluja,
que et cerquin els llamps enviats per ordre de Júpiter.
Porta, obri'm només a jo, vençuda pels precs,
i quan d'amagat giris la frontissa no sonis oberta.
I si qualque amenaça et va proferir la meua demència,
ignora-la, i que caiguin damunt el meu cap, ho prec.
Cal que recordis tot allò que et vaig dir amb veu
suplicant, en posar-te al llindar garlandes florides.

Què polit, no és ver?
Aquí va un altre, ara de Properci (1, 16, 1-20), on és la porta que xerra:

Quae fueram magnis olim patefacta triumphis,
ianua Tarpeiae nota pudicitiae;
cuius inaurati celebrarunt limina currus,
captorum lacrimis umida supplicibus;
nunc ego, nocturnis potorum saucia rixis,
pulsata indignis saepe queror manibus,
et mihi non desunt turpes pendere corollae
semper et exclusis signa iacere faces.
nec possum infamis dominae defendere noctes,
nobilis obscenis tradita carminibus;
(nec tamen illa suae revocatur parcere famae,
turpior et saecli vivere luxuria.)
has inter gravibus cogor deflere querelis,
supplicis a longis tristior excubiis.
ille meos numquam patitur requiescere postis,
arguta referens carmina blanditia:
"Ianua vel domina penitus crudelior ipsa,
quid mihi tam duris clausa taces foribus?
cur numquam reserata meos admittis amores,
nescia furtivas reddere mota preces?

Jo que un temps era oberta a grans victòries,
porta famosa pel pudor de Tarpeia,
de qui els llindars van celebrar carros plens d'or,
humits per les llàgrimes suplicants dels captius;
ara jo, ferida per bregues nocturnes de borratxos,
copejada sovint per mans in dignes em queix,
i no em falten vergonyoses corones penjades
i sempre torxes llençades, senyals de rebuig.
I no puc defensar les nits d'una ama infame,
presa, tot i la meua noblesa, de càntics obscens.
Emperò ella desisteix de mirar pel seu bon nom,
i només vol viure la luxuria indecent d'avui dia.
Em sent plorar entre queixes terribles,
més trist que les llargues vigílies del suplicant,
que mai deixa descansar els meus llindars
entonant tendres cançons d'amor:
"Porta més cruel que la pròpia ama!
per què calles tancada per jo amb cruels batents?
Per què mai admets oberta els meus amors?
És que no fies respondre els meus precs amb un gir?"

Un altre, un altre: HORACI, Carmina, 3, 10

Extremum Tanain si biberes, Lyce,
saevo nupta viro, me tamen asperas
porrectum ante foris obicere incolis
plorares Aquilonibus

audis, quo strepitu ianua, quo nemus
inter pulcra satum tecta remugiat
ventis et positas ut glaciet nives
puro numine Iuppiter?

ingratam Veneri pone superbiam,
ne currente retro funis eat rota:
non te Penelopen difficilem procis
Tyrrhenus genuit parens.

o quamvis neque te munera nec preces
nec tinctus viola pallor amantium
nec vir Pieria paelice saucius
curvat, supplicibus tuis

parcas, nec rigida mollior aesculo
nec Mauris animum mitior anguibus:
non hoc semper erit liminis aut aquae
caelestis patiens latus.

Si beguesis del remot Tanai, Lice,
casada amb un salvatge, tot i així t'encresparia
deixar-me ajagut davant les portes habitades
pels vents Aquilons.
Escolta amb quin estrèpit la porta i el bosc
entre les belles branques dels arbres remuga
amb els vents, i com glaça la neu caiguda
la voluntat de Júpiter.
Deposa la ingrata supèrbia a Venus,
que la corda vagi darrere de la roda;
com Penèlope, difícil al pretendents, no et
va engendrar el pare tirré!
Encara que ni els regals, ni els precs,
ni la violàcia palidesa dels amants,
ni l'home ferit per una amant pièria
et fan cedir, a qui et suplica
complau, o tu, més dura que una dura alzina,
més ferotge que les serps africanes;
No sempre resistirà la dura porta i l'aigua
del cel la meua esquena.

Dins la secció 'culturicula', una sinopsi de història de Roma, vida quotidiana, etc:

Res més, que encara he de dinar.

Avui va de 'culturilla'

Avui, secció única: 'culturicula'.

Recordau quan llegiem el capítol V de FAMILIA ROMANA? Allà vam veure com era una casa romana. Aquí podeu fer una visita virtual a una domus. Com heu vist, la visita està allotjada al fantàstic web λαβύρινθος, un portal del món clàssic elaborat per Sebastià Giralt, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. És molt recomanable accedir a aquest web... és clar, si vos interessa, encara que sigui una miqueta, açò de les clàssiques, cosa que no tenc molt clara, en aquests moments... (pausa dubitativa...). Allà també podreu fer una passejada virtual per Atenes, ja sabeu, allà on diuen que va viure el nostre amic Diceòpolis, i en Filip, i na Mirrina, i na Mèlita, i el vessut d'en Xàntias.
A l'aplicatiu ΟΔΙΣΣΕΥΣ del Ministeri de Cultura de Grècia podreu fer un tour fotogràfic per les principals restes arqueològiques del país.
Al web capitolium.org podeu fer també una visita a Roma com si no haguessin passat quasibé 2000 anys.
Clicau damunt la imatge virtual del fòrum i accedireu a l'aplicatiu Digital Roman Forum, de la University of California Los Angeles (UCLA), on podreu fer una visita virtual en 3D al fòrum de Roma:


Booooooonu, dins 'cinema i clàssics', avui vos recoman la lectura del magnífic article d'Óscar Lapeña García, "Hacia un pasado común. El cine y la uniformización de la Antigüedad clásica. Apuntes para su estudio" en Methodos, revista electrónica de didáctica del latín, editada per l'Àrea de Filologia Llatina de la Universitat Autònoma de Barcelona.
També podeu consultar aquesta extensa filmografia de tema clàssic elaborada pels membres del Instituto de Estudos Clássicos da Universidade de Coimbra. El catàleg inclou obres musicals de tema o inspiració grecorromana.
També podeu consultar la bibliografia que ens ofereix Fernando Lillo Redonet, centrada en les aplicacions didàctiques del cinema de tema clàssic.

Ara em permetre un exercici de nostàlgia, com que xerràvem de Grècia, i de música... aquí teniu na Patti Smith fa només tres mesos, en directe, a Λυκαβηττός, a Atenes, cantant el clàssic Dancing Barefoot:

Encara dóna guerra, sa punyetera!! Clicau aquí si la voleu veure interpretar el mateix tema en plenitud de facultats, ara fa uns 28 anys!!??!!?????!!!!! (mai havia fet els comptes, waaaaaalaaaaaaaaaaa!!!!!!! quina pila d'anys!!!!!!! Jur que mai més faré comptes d'aquesta casta... quasibé he perdut l'alè!!!! El més fotut és jo... també... no vull dir-ho... no hi vull pensar, aaaaaggggghhhh!!!).****

Bé, he de partir, que una llagrimeta regalima regalima, vol regalimaaaaar... i encara m'agafarà un 'yuyu'.

Au, fins demà.

****No sé què punyetes ha passat, però ja no s'hi troba al YUTUB la versió del '79!!! Punyetes, punyetes, punyetes, punyetes, punyetes, punyetes!!!!!!!!!!!!!!!!!! Era fantàstica!!!!!!!!! N'he posada una versió live de Ask the angels de l'any 1976, del LP (que era com es dèien llavors) Radio Ethiopia, on es podien sentir autèntiques delícies com Pissing in a river, o Ain't it strange

És que m'enredau bé!

Bé... canvi de data d'examen acceptat!! Què hi farem!! L'examen de llatí de 1r serà dimecres. Recordau tornar a llegir el capítol VI, que les preguntes sortiran d'allà. L'examen tindrà l'estructura següent:

1. Traducció (5 punts). Si vos sembla demà podem xerrar de la possibilitat de canviar la traducció per 10 preguntes del tipus PENSVM C, que haureu de contestar en llatí.
   
2. Veu passiva (2,5 punts)
3. Preposicions i complements de lloc (2,5 punts)

Canvi de tema... Per als de 2n de grec... La correcció del exercicis... Mmmmmm... No sé què he de dir... Que demà passat la tindré... O s'altre... S'admeten queixes i reclamacions... Fins i tot insults (sense mentar la família)... Em sap greu... No sé què més he de dir al respecte... Ah!! Sí!! Χαλετός ἐστι ὁ τοῦ διδασκάλου βίος.

Per cert, avui xerravem a la classe de 2n de castellanismes 'flagrants', mereixedors d'una condemna que no està escrita. Aquí teniu el poema d'Ausiàs March, on (oh!!!! AAAGGGHHH!!!) trobam 'aberracions' com ara 'deports' i 'buitre'. Hi ha qui argumenta que... bé... açò de 'deports', en català medieval no significava el que ara significa 'deporte' en castellà (ni que hi existissin deports, en sentit actual, a l'edat mitjana!!!), que es referia a 'activitats d'esbarjo' en general, i que així és acceptat per l'IEC:

deport m. Recreació, esbarjo, comunament a l'aire lliure.

I jo em deman: què punyetes són els esports?? A més... si disposam d'un mot patrimonial... per què punyetes un anglicisme???

Quant a 'buitre'... Aquí sí hem de condemnar, i a la pena màxima, n'Ausiàs, aiaiaiaiai!!! Castellanista!!! Que l'IEC no ho accepta, açò de 'buitre'!!!! Si al manco hagués emprat un italianisme... açò sí és polit!! Un italianisme sí!!! Però un castellanisme??!!?? Aiaiai, Ausiàs, què estaries tu pensant!!
Bé, aquí teniu el poema:

Colguen les gents ab alegria festes,
lloant a Déu, entremesclant deports,
places, carrers e delitables horts
sien cercats ab recónt de grans gestes,
e vaja jo los sepulcres cercant,
interrogant ànimes infernades,
e respondran, car no són companyades
d'altre que mi en son contínuu plant.
Cascú requer e vol a son semblant,
per ço no em plau la pràtica dels vius:
d'imaginar mon estat són esquius,
sí com d'hom mort de mi prenen espant.
Lo rei xiprè, presoner d'un heretge,
en mon esguard no és malauirat,
car ço que vull no serà mai finat,
de mon desig no em porà guarir metge.
Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge
e per tots temps brota la carn de nou
e en son menjar aquell ocell mai clou,
pus fort dolor d'aquesta em té lo setge,
car és un verm qui romp la mia pensa,
altre, lo cor, qui mai cessen de rompre,
e llur treball no es porà enterrompre
sinó ab ço que d'haver se defensa.
E, si la mort no em dugués tal ofensa:
fer mi absent d'una tan plasent vista,
no li graesc que de terra no vista
lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa
de perdre pus que lo imaginar
los meus desigs no poder-se complir,
e, si em cové mon derrer jorn finir,
seran donats térmens a ben amar.
E, si en lo cel Déu me vol allogar,
part veure a Ell, per complir mon delit
serà mester que em sia dellai dit
que d'esta mort vos ha plagut plorar,
penedint vós com per poca mercè
mor rignocent e per amar-vos martre,
cell qui lo cos de l'arma vol departre
si ferm cregués que us dolríeu de se.
Llir entre cards, vós sabeu e jo sé
que es pot bé fer hom morir per amor:
creure de mi que só en tal dolor,
no fareu molt que hi doneu plena fe.

Açò m'ha dut a la memòria un treballet que tenc fet... poca cosa, no vos penseu... que rastreja restes de mitologia al llarg de la història de les literatures catalana i castellana. Pitjau aquí, si teniu curiositat. Memorable l'interview que Leopoldo Alas li fa a Apol·ló a la seua residència de Pafos (llàstima que no hi hagi el text sencer, que un temps era accessible a la biblioteca virtual Miguel de Cervantes, i ara ja no, coses del copyright).

I xerrant de mitologia, aquí teniu un petit florilegi de textos grecs i romans de tema mitològic.

Avui res més.

Χαίρετε

No sé quin títol posar avui... ah! sí! Ja queda poc per als exàmens (hahahae!!!)

Mirau el que ha fet en Santi Carbonell, profe de grec de l'IES Cotes Baixes d'Alcoi:

Vos sona de res? Esper que sí, que si no... 'apaga y vámonos!!'

Ara, un poc de poesia, que l'altre dia vam rebre un comentari on s'esmentava Kavafis, i, cercant cercant, finalment he trobat uns quants poemes en versió original (clicau aquí per accedir a una pàgina excel·lent dedicada al poeta), dels quals vos oferiré un parell, el primer, un dels més coneguts, Ítaca, de 1911, en versió cinematogràfica i amb el text grec: vos recoman que el llegiu a la vegada que l'escoltau; el text no es recita sencer, i vos he assenyalat en vermell les parts que no es reciten. Si el voleu sentir sencer en grec, clicau aquí. Finalment la deliciosa, fins fer mal, traducció del nostre mai prou apreciat Carles Riba:

Ιθάκη

Σα βγεις στον πηγαιμό για την Ιθάκη,
να εύχεσαι νάναι μακρύς ο δρόμος,
γεμάτος περιπέτειες, γεμάτος γνώσεις.
Τους Λαιστρυγόνας και τους Κύκλωπας,
τον θυμωμένο Ποσειδώνα μη φοβάσαι,
τέτοια στον δρόμο σου ποτέ σου δεν θα βρεις,
αν μεν' η σκέψις σου υψηλή, αν εκλεκτή
συγκίνησις το πνεύμα και το σώμα σου αγγίζει.
Τους Λαιστρυγόνας και τους Κύκλωπας,
τον άγριο Ποσειδώνα δεν θα συναντήσεις,
αν δεν τους κουβανείς μες στην ψυχή σου,
αν η ψυχή σου δεν τους στήνει εμπρός σου.

Να εύχεσαι νάναι μακρύς ο δρόμος.
Πολλά τα καλοκαιρινά πρωϊά να είναι
που με τι ευχαρίστησι, με τι χαρά
θα μπαίνεις σε λιμένας πρωτοειδωμένους,
να σταματήσεις σ' εμπορεία Φοινικικά,
και τες καλές πραγμάτειες ν' αποκτήσεις,
σεντέφια και κοράλλια, κεχριμπάρια κ' έβενους,
και ηδονικά μυρωδικά κάθε λογής,
όσο μπορείς πιο άφθονα ηδονικά μυρωδικά,
σε πόλεις Αιγυπτιακές πολλές να πας,
να μάθεις και να μάθεις απ' τους σπουδασμένους.

Πάντα στον νου σου νάχεις την Ιθάκη.
Το φθάσιμον εκεί ειν' ο προορισμός σου.
Αλλά μη βιάζεις το ταξείδι διόλου.
Καλλίτερα χρόνια πολλά να διαρκέσει
και γέρος πια ν' αράξεις στο νησί,
πλούσιος με όσα κέρδισες στο δρόμο,
μη προσδοκώντας πλούτη να σε δώσει η Ιθάκη.

Η Ιθάκη σ'έδωσε τ' ωραίο ταξείδι.
Χωρίς αυτήν δεν θάβγαινες στον δρόμο.
Άλλα δεν έχει να σε δώσει πια.

Κι αν πτωχική την βρεις, η Ιθάκη δε σε γέλασε.
Έτσι σοφός που έγινες, με τόση πείρα,
ήδη θα το κατάλαβες οι Ιθάκες τι σημαίνουν.

Κωνσταντίνος Πέτρου Καβάφης

ÍTACA

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

Constantí Pere Kavafis (trad. de Carles Riba)

Toooooooooommmmmaaaaaaaaaaaaaa!!!! No sé si, després d'açò, podré continuar, que em tremolen fins i tot els pels de les cames!!!! (ja sé que no sóna gens poètic, però què hi farem, de vegades sentim amb els budells, si sentim ben a dins).

Aquí va un altre, en un to eruditament irònic, si atenem a la història moderna de Grècia: Esperant els bàrbars, de 1904. També el podeu escoltar en grec pitjant aquí.

Περιμένοντας τους Βαρβάρους

-Τι περιμένουμε στην αγορά συναθροισμένοι;
Είναι οι βάρβαροι να φθάσουν σήμερα.

-Γιατί μέσα στην Σύγκλητο μιά τέτοια απραξία;
Τι κάθοντ' οι Συγκλητικοί και δεν νομοθετούνε;

-Γιατί οι βάρβαροι θα φθάσουν σήμερα.
Τι νόμους πια θα κάμουν οι Συγκλητικοί;
Οι βάρβαροι σαν έλθουν θα νομοθετήσουν.

-Γιατί ο αυτοκράτωρ μας τόσο πρωί σηκώθη,
και κάθεται στης πόλεως την πιο μεγάλη πύλη
στον θρόνο επάνω, επίσημος, φορώντας την κορώνα;

-Γιατί οι βάρβαροι θα φθάσουν σήμερα.
Κι ο αυτοκράτωρ περιμένει να δεχθεί
τον αρχηγό τους. Μάλιστα ετοίμασε
για να τον δώσει μια περγαμηνή. Εκεί
τον έγραψε τίτλους πολλούς κι ονόματα.

-Γιατί οι δυό μας ύπατοι κ' οι πραίτορες εβγήκαν
σήμερα με τες κόκκινες, τες κεντημένες τόγες·
γιατί βραχιόλια φόρεσαν με τόσους αμεθύστους,
και δαχτυλίδια με λαμπρά γυαλιστερά σμαράγδια·
γιατί να πιάσουν σήμερα πολύτιμα μπαστούνια
μ' ασήμια και μαλάματα έκτακτα σκαλισμένα;

Γιατί οι βάρβαροι θα φθάσουν σήμερα·
και τέτοια πράγματα θαμπόνουν τους βαρβάρους.

-Γιατί κ' οι άξιοι ρήτορες δεν έρχονται σαν πάντα
να βγάλουνε τους λόγους τους, να πούνε τα δικά τους;

Γιατί οι βάρβαροι θα φθάσουν σήμερα·
κι αυτοί βαριούντ' ευφράδειες και δημηγορίες.

-Γιατί ν' αρχίσει μονομιάς αυτή η ανησυχία
κ' η σύγχυσις. (Τα πρόσωπα τι σοβαρά που έγιναν).
Γιατί αδειάζουν γρήγορα οι δρόμοι κ' οι πλατέες,
κι όλοι γυρνούν στα σπίτια τους πολύ συλλογισμένοι;

Γιατί ενύχτωσε κ' οι βάρβαροι δεν ήλθαν.
Και μερικοί έφθασαν απ' τα σύνορα,
και είπανε πως βάρβαροι πια δεν υπάρχουν.

Και τώρα τι θα γένουμε χωρίς βαρβάρους.
Οι άνθρωποι αυτοί ήσαν μιά κάποια λύσις.

Κωνσταντίνος Πέτρου Καβάφης

ESPERANT ELS BÀRBARS

¿Què esperem a la plaça tanta gent reunida?

Diu que els bàrbars avui seran aquí.

¿De què ve al Senat aquesta inacció?
¿Per què seuen els Senadors i no legislen?

És que els bàrbars arribaran avui.
¿Per què han de fer lleis ja els Senadors?
Les dictaran els bàrbars quan vindran.

¿Per què l'Emperador se'ns ha llevat tan d'hora
i és a seure al portal més gran de la ciutat,
dalt del tron, revestit i portant la corona?

És que els bàrbars arribaran avui,
i el nostre Emperador creu que ha de rebre
llur cap. I fins i tot té preparat,
per dar-l'hi, un pergamí. Allí li ha escrit
una llista de títols i de noms.

¿Per què els nostres dos cònsols i els pretors van avui
amb les togues vermelles, les togues recamades?
¿Per què porten braçals amb tantes ametistes
i anells amb esplèndides, cristal·lines maragdes?
¿Per què han pres avui uns bastons tan preciosos
amb tot de plata i or cisellats de mà mestra?

És que els bàrbars arribaran avui;
i tot això són coses que fascinen els bàrbars.

¿Per què els bons oradors no han vingut com sempre
a engegar llurs discursos, a dir el que d'ells s'espera?

És que els bàrbars arribaran avui;
i són gent que els empipen retòriques i arengues.

¿Per què ha començat de sobte aquesta angúnia
i aquest renou? (Oh, com s'han allargat les cares!)

¿Per què es buiden de pressa els carrers i les places
i tothom va tornant a casa molt pensívol?

És que s'ha fet de nit i els bàrbars no han vingut.
I uns homes arribats de la frontera
han dit com ja, de bàrbars, no se'n veuen enlloc.

¿I de nosaltres ara què serà sense bàrbars?
Aquesta gent alguna cosa bé resolia.

Constantí Pere Kavafis (trad. de Carles Riba)

Avui, res més.

Χαίρετε

Παρασκευήν φιλοῦμεν

... id est, 'diem Veneris amamus!'
Hodie breve erit nuntium, quia sodalitatem habeo.
Ariadna nobis offert Latinas orationes Hispanica lingua usitatas. Gratias tibi agimus, Ariadna.
Ex vicispatio quoque, ecce movens imago, a Rea oblata, e longaevisionis secuta nomine Elfen Lied, cuius initii carmen Latine cantum:

Littera eius non est recte scripta. Haec sunt correcta vocabula, quorum prima e Vulgata Latina (sacer Ecclesiae Catholicae Romanae liber Latine scriptus), anno CCCC adscripta, excerpta sunt; primus versus excerptus est e Libro Psalmorum, secundus e Sancti Iacobi Epistula:
Liber Psalmorum

36:30

os iusti meditabitur sapientiam et lingua eius loquetur iudicium

sancti Iacobi Epistula

1:12

beatus vir qui suffert temptationem quia cum probatus fuerit accipiet coronam vitae

Ceteri partes sunt in diversis Mediae Aetatis carminibus, Gregorianis modis. Primi versus quoque in Gregorianis carminibus sunt.
Citherea in vicispatio posuit hanc oblationem, ut ea dixit 'garrula garrula': Les cases romanes.
Denique, in sectione 'imagines delineatas et classici', secunda data Asterigis gladiatoris.

Valete.

PD. Latina scripta in: Perseus project vel Bibliotheca Augustana, vel The Latin library vel Intratext. Ἑλληνικὰ γράμματα ἐν: Perseus project vel Bibliotheca Augustana.

Avui faig jornada extensiva...

... atque ad horam decimam ex Institutione non exeo, quia magistri magistraeque primum discipulorum discipularumque conspectum insequendum facimus.

Immo dura est vita magistro!!

In sectione 'culturicula', ex vicispatio recupero Ovidii datum, fragmentum Tarkowskyi pelliculae, nomine Зеркало (Latine speculum), Sclave locutum:

Ex vicispatio quoque vobis offero, in sectione 'raruli' (Anglice freakie), anonimi datum: Socratis gallus

Pandora ad nos misit operam suam, ut ea dixit 'pulchra pulchra': Pollentia

Gratias tibi agimus, Rea, ob hoc carmine Ελευθέριας Αρβανιτάκης:

Id est in origine Turcicum carmen nomine GEL GEL SARIŞINIM.

Chaos volebat nobis pulchram -immo vero pulchrissimam!- Satieis operam, nomine Gnossienne n. 1, offerre, a Patricio Cohene executatam, sed impossibile documentum aperire est, quia rarum est formatum. Nos possumus in retis sede musicarium.com fragmentum eius audire, sed necesse est QuickTime Player habere.

Ad crastinum.
Valete

Perquè veieu que açò de la viqui té una utilitat

Aquí teniu una aportació de na Rea, que ens ha enviat una presentació sobre Anselm Turmeda, l'unic autor considerat clàssic de la literatura catalana i de la literatura àrab alhora.

En Bacus 'a lo suyo', és a dir: 'melena al viento, mandoble -de guitarra- va, mandoble viene': una peça del concert dels Pink Floyd (ueeep! aquest Hammond, saps que en sona, de bé!) al teatre romà de Pompeia, que visitarem enguany -si pot ser.

N'Ovidi ens ofereix un tall preciós d'un documental... bé, que vos ho digui ell mateix:

• Venga, aquí ve n'Ovidius que intenta triar clips que tenguin a veure amb sa "culturilla". Avui tindreu l'enorme plaer de veure un fragment d'una de les obres audiovisuals que més m'han impactat del moment. És un documental de 60 min. que es diu "ASHES TO SNOW" i explora la relació entre humans i animals des del punt de vista espiritual i religiós. Té moltes influències africanes, japoneses i budistes. És preciós. Si en quedau enamorats, em podeu demanar tot es vídeo i vos el passaré encantat. Que hi té a veure tot això? Bé, el vídeo avança amb la narració d'uns poemes anomenats "HAIKUS". El haiku tradicional consta de 17 síl·labes dispostes en tres versos de 5, 7 y 5 síl·labes, sense rima. Tradicionalment el haiku buscava descriure els fenòmens naturals, el canvi d'estacions, o la vida quotidiana de la gent. Molt influït per la filosofia i la estètica zen. Són naturals, senzills, subtils, austers i jo que sé que més!!! Són una poesia mitològica però pertanyent a la cultura japonesa antiga. En aquest fragment se'ns narra en castellà, anglès i japonès el següent:

"Feather to fire
fire to blood
blood to bone
bone to marrow
marrow to ashes,
ashes to snow"

"Pluma a fuego
Fuego a sangre
Sangre a hueso
Hueso a tuétano
Tuétano a cenizas,
Cenizas a nieve"

A propòsit d'haikus, vet aquí un tannka (poema clàssic japonés, derivat de l'haiku mitjançant l'afegitó de dos versos de set síl·labes) de Carles Riba (ja en parlarem, d'en Carles Riba) , Inscripció secreta:

Aquí es besaren
dos amants, com de sobte
no coneixent-se:
fora del temps, dels rostres,
en la memòria pura.

Aquí teniu un altre tannka de Riba (és una debilitat que tenc per aquest home! Tal vegada és perquè era mestre de grec!! Noooo!!! És la seua poesia, que em fa perdre el seny!!!!):

Una altra crida
que la del bosc, fa pura
l'obaga insomne.
Jo vaig davant. ¿Segueixes?
No em giraré. ¿M'estimes?

Aquest tannka m'ha fet venir a la memòria la història d'Orfeu i Eurídice... Ja la contarem un altre dia.

Aiiiii!! Un altre, un altre!!!! No me'n recordava d'aquest, i fullejant en Riba (no ho he pogut evitar) l'he trobat (aiaiai, què n'és, de polit, l'amor!):

Tota la vida
et veuré com sorgires
de tu mateixa,
nua i nova com l'alba
i vera com un somni.

Uuufffffffffff!! No acabaria mai!!! Va, venga, la darrera (o la penúltima):

Érem nosaltres
amb la nit dins les copes.
¿Recordes? Ebris
estranyament, parlàrem
de vida per més vida.

Ara sí, la darrera!!!

Oh vida, vida
pur corrent, com t'assembles
a les paraules!
Un rostre vol llegir-s'hi;
l'aigua fuig de la imatge.

Deixam la poesia i passam a la història: na Dafne ens envia un enllaç al videojoc Imperium, on ens fan cinc cèntims del final de la res publica Romana.

Si vos fixau, l'entrada d'avui l'heu feta vosaltres: 'que cunda el ejemplo, mi muchachada (al·lotim!?)!'

Valete.