Una de tòpics literaris, avui el de la militia amoris, que consisteix a comparar o identificar l'amor amb la milícia. I aquí Ovidi és el mestre:
Militiae species amor est; discedite, segnes:
Non sunt haec timidis signa tuenda viris.
Nox et hiems longaeque viae saevique dolores
Mollibus his castris et labor omnis inest.
Saepe feres imbrem caelesti nube solutum,
Frigidus et nuda saepe iacebis humo.
No són aquestes ensenyes per a homes porucs.
Nit i hivern, i largs camins i cruels dolors
i un feinar en aquest campament plaent hi entren.
Sovint patiràs la pluja amollada d'un núvol del cel,
i fred sovint jeuràs damunt la terra nua.
OVIDI, Ars amandi, II, 233-238
No sé si podríem considerar un antecedent el següent fragment de Safó, però com que m'agrada molt, aquí que el pos:
Οἰ μὲν ἰππήων στρότον οἰ δὲ πέσδων
οἰ δὲ νάων φαῖσ᾽ ἐπὶ γᾶν μέλαιναν
ἔμμεναι κάλλιστον, ἔγω δὲ κῆν᾽ ὄτ-
τω τις ἔραται·
Uns que la cavalleria en posició, altres que la infanteria,
i altres que una esquadra naval diuen que sobre la negra terra
és allò més bell; jo, però, que aquell que
hom estima.
SAFÓ, D. 27A L.P. 16
Efectivament, no és el tòpic del qual xerram, però és igual, ha pagat la pena tornar a llegir na Safó, tot i que siguin quatre versets fora de context. Un altre d'Ovidi:
Militat omnis amans, et habet sua castra Cupido;
Attice, crede mihi, militat omnis amans.
Quae bello est habilis, Veneri quoque convenit aetas.
Turpe senex miles, turpe senilis amor.
Quos petiere duces animos in milite forti,
Hos petit in socio bella puella viro.
Pervigilant ambo; terra requiescit uterque --
Ille fores dominae servat, at ille ducis.
Militis officium longa est via; mitte puellam,
Strenuus exempto fine sequetur amans.
Ibit in adversos montes duplicataque nimbo
Flumina, congestas exteret ille nives,
Nec freta pressurus tumidos causabitur Euros
Aptaque verrendis sidera quaeret aquis.
Quis nisi vel miles vel amans et frigora noctis
Et denso mixtas perferet imbre nives?
Mittitur infestos alter speculator in hostes;
In rivale oculos alter, ut hoste, tenet.
Ille graves urbes, hic durae limen amicae
Obsidet; hic portas frangit, at ille fores.
Saepe soporatos invadere profuit hostes
Caedere et armata vulgus inerme manu.
Sic fera Threicii ceciderunt agmina Rhesi,
Et dominum capti deseruistis equi.
Nempe maritorum somnis utuntur amantes,
Et sua sopitis hostibus arma movent.
Custodum transire manus vigilumque catervas
Militis et miseri semper amantis opus.
Mars dubius nec certa Venus; victique resurgunt,
Quosque neges umquam posse iacere, cadunt.
És un soldat cada amant, i té el seu campament Cupido;
Àtic, creu-me, és un soldat cada amant.
L'edat que és apta per a la guerra, a Venus també convé.
Vergonyós el soldat vell, vergonyós l'amor senil.
Les forces que cerquen els generals en un soldat valent,
aquestes cerca l'al·lota polida en el seu aliat de llit.
Vigilen ambdós, en terra dormen un i altre.
L'un serva les portes de l'ama, l'altre les del general.
L'ofici de soldat és una llarga marxa; fes partir l'al·lota,
diligent a la fi del món la seguirà l'amant.
Travessarà muntanyes adverses i crescuts per la pluja
els rius, suportarà ell neus i congestes,
i a punt de salpar no li arredraran els vents de Llevant
ni esperarà el bon oratge per solcar les aigües.
Qui, si no soldat o amant, la gelor de la nit
i neus i pluja torrencial resisteix?
És enviat l'un d'espia als enemics en temps de guerra,
en un rival, com enemic, fixa els ulls l'altre.
Aquell grans ciutats, aquest el llindar de la dura amant
assetja; aquest sotmet portes, aquell, però, portalades.
Sovint va anar bé atacar enemics que dormien
i abatre gent inerme amb les armes a la mà.
Així van caure els ferotges exèrcits del traci Resos,
i els cavalls capturats van abandonar l'amo.
Igualment de la son dels marits en fan ús els amants,
i aixequen les armes contra enemics que dormen.
Evitar escamots de guardians i gernacions de guaites
és obligació del soldat i del sempre míser amant.
Mart és incert i no certa és Venus, que els vençuts resurgeixen,
i els que et pensaves que mai havien de caure, cauen.
OVIDI, Amores, I, 9, 1-30
En xerrarem un altre dia del tòpic del foedus amoris, el 'tractat de pau d'amor', molt proper al que acabam d'explicar.
Valete
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada