Açò va dedicat als qui, en qualque moment de la seua vida, han perdut qualcú estimat:
- Multas per gentes et multa per aequora vectus
advenio has miseras, frater, ad inferias,
ut te postremo donarem munere mortis
et mutam - nequiquam! - alloquerer cinerem, - quandoquidem fortuna mihi tete abstulit ipsum,
heu, miser indigne frater adempte mihi!
nunc tamen interea haec, prisco quae more parentum
tradita sunt tristis munera ad inferias,
accipe fraterno multum manantia fletu, - atque in perpetuum, frater, ave atque vale!
- Després de travessar molts països i molts mars
arrib, germà, a les teues míseres exèquies,
per retre't el darrer tribut a la teva mort
i per xerrar en va a la cendra muda, - que la fortuna et va endur del meu costat,
ai, pobre germà meu, injustament pres!
ara, tanmateix, com era costum dels avantpassats,
les ofrenes a les tristes exèquies
rep-les amarades d'abundants llàgrimes fraternes, - i per sempre, germà, salut i adéu!
Valete
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada