dimarts, 13 de novembre de 2007

Perquè veieu que açò de la viqui té una utilitat

Aquí teniu una aportació de na Rea, que ens ha enviat una presentació sobre Anselm Turmeda, l'unic autor considerat clàssic de la literatura catalana i de la literatura àrab alhora.

En Bacus 'a lo suyo', és a dir: 'melena al viento, mandoble -de guitarra- va, mandoble viene': una peça del concert dels Pink Floyd (ueeep! aquest Hammond, saps que en sona, de bé!) al teatre romà de Pompeia, que visitarem enguany -si pot ser.

N'Ovidi ens ofereix un tall preciós d'un documental... bé, que vos ho digui ell mateix:
  • Venga, aquí ve n'Ovidius que intenta triar clips que tenguin a veure amb sa "culturilla". Avui tindreu l'enorme plaer de veure un fragment d'una de les obres audiovisuals que més m'han impactat del moment. És un documental de 60 min. que es diu "ASHES TO SNOW" i explora la relació entre humans i animals des del punt de vista espiritual i religiós. Té moltes influències africanes, japoneses i budistes. És preciós. Si en quedau enamorats, em podeu demanar tot es vídeo i vos el passaré encantat. Que hi té a veure tot això? Bé, el vídeo avança amb la narració d'uns poemes anomenats "HAIKUS". El haiku tradicional consta de 17 síl·labes dispostes en tres versos de 5, 7 y 5 síl·labes, sense rima. Tradicionalment el haiku buscava descriure els fenòmens naturals, el canvi d'estacions, o la vida quotidiana de la gent. Molt influït per la filosofia i la estètica zen. Són naturals, senzills, subtils, austers i jo que sé que més!!! Són una poesia mitològica però pertanyent a la cultura japonesa antiga. En aquest fragment se'ns narra en castellà, anglès i japonès el següent:



"Feather to fire
fire to blood

blood to bone

bone to marrow

marrow to ashes,

ashes to snow"


"Pluma a fuego
Fuego a sangre
Sangre a hueso
Hueso a tuétano
Tuétano a cenizas,
Cenizas a nieve"

A propòsit d'haikus, vet aquí un tannka (poema clàssic japonés, derivat de l'haiku mitjançant l'afegitó de dos versos de set síl·labes) de Carles Riba (ja en parlarem, d'en Carles Riba) , Inscripció secreta:

Aquí es besaren
dos amants, com de sobte
no coneixent-se:
fora del temps, dels rostres,
en la memòria pura.

Aquí teniu un altre tannka de Riba (és una debilitat que tenc per aquest home! Tal vegada és perquè era mestre de grec!! Noooo!!! És la seua poesia, que em fa perdre el seny!!!!):
Una altra crida
que la del bosc, fa pura
l'obaga insomne.
Jo vaig davant. ¿Segueixes?
No em giraré. ¿M'estimes?

Aquest tannka m'ha fet venir a la memòria la història d'Orfeu i Eurídice... Ja la contarem un altre dia.

Aiiiii!! Un altre, un altre!!!! No me'n recordava d'aquest, i fullejant en Riba (no ho he pogut evitar) l'he trobat (aiaiai, què
n'és, de polit, l'amor!):

Tota la vida
et veuré com sorgires
de tu mateixa,
nua i nova com l'alba
i vera com un somni.


Uuufffffffffff!! No acabaria mai!!! Va, venga, la darrera (o la penúltima):

Érem nosaltres
amb la nit dins les copes.
¿Recordes? Ebris
estranyament, parlàrem
de vida per més vida.

Ara sí, la darrera!!!

Oh vida, vida
pur corrent, com t'assembles
a les paraules!
Un rostre vol llegir-s'hi;
l'aigua fuig de la imatge.

Deixam la poesia i passam a la història: na Dafne ens envia un enllaç al videojoc Imperium, on ens fan cinc cèntims del
final de la
res publica Romana.

Si vos fixau, l'entrada d'avui l'heu feta vosaltres: 'que cunda el ejemplo, mi muchachada (al·lotim!?)!'

Valete.

9 comentaris:

Xavi ha dit...

Bonu... què!!?? No teniu res a dir? Tan polit que ha quedat avui, que l'heu fet voltrus!!
Au, adéu

*Rea* ha dit...

Sííííí, ale!Que si es fa un descans de comentaris de text (¬¬')ha de ser per anar al blog i a na Ramona!!!

Sí que està bé açò que fas d'actualitzar es blog a partir de ses cosetes de sa wiki...

I s'al.lotim de 1r que no diu res!
Bo què és açò?!^^


(S'Euclides m'encantaaa!!!)

Ciao!

Selene ha dit...

Una de primer diu:
Molt bo es video de n'Ovidi!!! M'ha agradad molt!! Be, a qui li a encantat, a estat al meu moix... no parava de mirar els felinS y els humans!!
potser tè una conducta un poc extranya...

Chaos ha dit...

Hola! He provat de penjar una peça de Satie a sa Ramona des de un cd. Però no hi ha manera. He cercat avam si trobava una versió an es you tube i tot es caqueta. Hi ha pianistes dolentíssims que toquen sense ànima. Sé que som molt exigent però hi ha versions tan dolentes!!! Bé, m'ha servit per veure que tampoc les son tan malament...

Quan diuen Carles Riba ja saps que, com a mínim, no et deixarà indiferent.
Inscripció secreta és tan simple i tan bell!

I que bé que sonaria: "Cendres a neu"!


Bona nit, jovenea!

Ovidi ha dit...

Cendres a neu!

En Xavi ens fara la seva pròpia traducció! M'haurien d'explicar que es el tuetano! de ver, no ho se...

aiii, si som friki i penj coses polides, pero no se lu que volen dir!!! es broma...

bé, des kaikus, a jo personalment m'ha agradat molt el de

Una altra crida
que la del bosc, fa pura
l'obaga insomne.
Jo vaig davant. ¿Segueixes?
No em giraré. ¿M'estimes?

"Jo vaig davant. Segueixes?" Brutaaaaaal!!!! Molt bé!

De ver jo he llegit alguns fragments de sa versio den Crales Riba de l'odissea que el tenim per ca meua i es espectacular!!! Sa veritat es que passes gust!

Be a n'es documental en surten de molt polits de haikus, molt mes que aquest que he posat, pero era l'unic que hi havia pes youtube!

Com diu Chaos, Flaquet flaquet!

Xavi ha dit...

'Tuétano': moll de l'os, palpís.
Açò em recorda un fragment d'arquílos que diu així:
δύστηνος ἔγκειμαι πόθωι
ἄψυχος, χαλεπῆισι θεῶν ὀδύνηισιν ἕκητι
πεπαρμένος δι᾽ ὀστέων.

'desgraciat de jo! pletòric d’amor,
sense vida, envaït de dolors encomanats pels déus
fins la molla dels ossos.'

Xavi ha dit...

Quan he dit 'arquílos' volia dir 'Arquíloc'!!

Ovidi ha dit...

Me sona a jo cosa d'ossos o mort o cementeri!

Veus!

Eros ha dit...

Un altre de primer!!!jajaja

Poema:

'Donec gratus eram tibi
nec quisquam potior bracchia candidae
ceruici iuuenis dabat,
Persarum uigui rege beatior.'
'Donec non alia magis
arsisti neque erat Lydia post Chloen,
multi Lydia nominis,
Romana uigui clarior Ilia.'
'Me nunc Thressa Chloe regit,
dulcis docta modos et citharae sciens,
pro qua non metuam mori,
si parcent animae fata superstiti.'
'Me torret face mutua
Thurini Calais filius Ornyti,
pro quo bis patiar mori,
si parcent puero fata superstiti.'
'Quid si prisca redit Venus
diductosque iugo cogit aeneo,
si flaua excutitur Chloe
reiectaeque patet ianua Lydiae?'
'Quamquam sidere pulchrior
ille est, tu leuior cortice et inprobo
iracundior Hadria,
tecum uiuere amem, tecum obeam lubens.'