dijous, 15 de novembre de 2007

Unes noooootes (en petites dosis, ja ho sabeu)

Que per les altres haureu d'esperar (saps que és feixug, açò de corregir!). Bé, prou plorar, que aquí teniu les notes del darrer exercici de llatí de 1r de batxillerat: Làquesis 6.9, Persèfone 7.2, Cal·líope 6.5, Antígona 6.6, Eros 8.4, Chaos 9, Selene 9.4, Venus 8.3, Iris 9.1, Electra 9.6. Bé, estareu contents!! Açò són notes!!!

Avui toca el mite de...


Χάος



Ἤτοι μὲν πρώτιστα Χάος γένετ', αὐτὰρ ἔπειτα

Γαῖ' εὐρύστερνος, πάντων ἕδος ἀσφαλὲς αἰεὶ

ἀθανάτων, οἳ ἔχουσι κάρη νιφόεντος Ὀλύμπου,

Τάρταρά τ' ἠερόεντα μυχῶι χθονὸς εὐρυοδείης,

ἠδ' Ἔρος, ὃς κάλλιστος ἐν ἀθανάτοισι θεοῖσι,

λυσιμελής, πάντων τε θεῶν πάντων τ' ἀνθρώπων

δάμναται ἐν στήθεσσι νόον καὶ ἐπίφρονα βουλήν.

Ἐκ Χάεος δ' Ἔρεβός τε μέλαινά τε Νὺξ ἐγένοντο·

Νυκτὸς δ' αὖτ' Αἰθήρ τε καὶ Ἡμέρη ἐξεγένοντο,

οὓς τέκε κυσαμένη Ἐρέβει φιλότητι μιγεῖσα.


En primer lloc va existir el Caos, després
Gea, d'ample pit, seu sempre ferma de tots

els immortals que ocupen el cim del nevat Olimp;
en el fons de la terra d'amplis camins, l'ombrívol Tàrtar,

i Eros, el més bell entre els déus immortals,
alliberador, que de tots els déus i de tots els homes,

dins l’ànima, en sotmet la ment i la prudent decisió.
Del Caos van néixer Èrebos i la negra Nit.
De la Nit, al seu torn, van néixer Èter i Hèmera,
els quals va engendrar dels amors amb Èrebos.

Hesiode, Teogonia, 116-125

Com veiem, segons ens relata Hesiode, a l'inici del món només existia Χάος, el Caos (que significa qualque cosa així com "un badall" o desordre, l'espai pur o l'extensió sense cap contingut, la buidor).
Les successives generacions de déus representen, en aquest context, el complicat p
rocés que comporta el pas del Caos al Cosmos, és a dir, el pas de l'absència d'Ordre Universal, de Justícia Suprema i de Bellesa Absoluta a la seva definitiva presència. En català la paraula cosmos no només al·ludeix a l'univers sinó que, en alguns derivats, com cosmètica, s'utilitza en la seva accepció de generador de bellesa o d'higiene. Sens dubte, el concepte de κόσμος, dins de la mentalitat grega pressuposava un ideal de bell ordre just.

Del Caos surten l’Abisme (espai fosc) i la Nit (temps fosc), dels quals neixen l’Èter (espai lluminós) i el Dia (temps lluminós).
Entre Èter i Abisme hi ha Gea (espai entre espais). El Tàrtar (espai fosc) representa l’antítesi d’Eros (espai i temps lluminós): l’odi front a l’amor.
Segons aquesta interpretació evemerista, aquest joc entre espai i temps és la clau del pas del Caos, estat original de l’Univers, al Cosmos (ordre universal), representat per la tercera generació divina, la dels déus olímpics, com podem veure al mite de l'emasculació d'Urà, del qual no tenim espai, ara i aquí, per xerrar-ne.

Al seu torn, de la Nit sorgiran les personificacions d’elements que tindran una incidència efectiva en la vida dels homes: la Fatalitat (entesa com la Sort, és a dir, la part del destí que li correspon a cada mortal) les Ceres, que representen els tres moments de la vida (naixement, vida i mort, més tard identificades amb les Moires, la primera de les quals treu la llana de la vida –el naixement- la segona fila la llana –la vida- i la tercera talla el fil de la vida –la mort), la Mort (germana bessona de la Son), l’Engany i la Infàmia (que provoquen la Discòrdia), la Venjança divina (encarregada de castigar el crim), la Vellesa, l’Amistat i, finalment, les Hespèrides, nimfes de l’Ocàs, que vivien al jardí on es trobava l’arbre de les pomes d’or, custodiat per una serp de cinquanta caps.
Les llegendes relacionen el jardí de les Hespèrides amb l’extrem occidental de la Mediterrània. Hi ha qui, com l’escriptor anglès Robert Graves (Los mitos griegos, 1955) localitza aquest jardí a les Illes Balears, concretament a Mallorca (cal recordar que Robert Graves, enamorat de l’illa gran, va viure els darrers anys de la seua vida a Deià, on va morir l’any 1985). D’altres, però, localitzen el jardí al nord del Marroc, al peu de les muntanyes de l’Atlas (hi ha llegendes que fan de les Hespèrides les filles d’Atlant, un dels quatre Gegants –Atlant, Meneci, Epimeteu i Prometeu- fills del tità Iàpet relacionats amb l’origen de l’home). D’altres, en canvi, el localitzen a les Illes Canàries (on també es localitzen, més enllà de les Columnes d’Hèrcules -l’Estret de Gibraltar, les Illes dels Benaventurats i l’Atlàntida)

Les Hespèrides a una ceràmica àtica del s. V ae.



El jardí de les Hespèrides, de l'anglès Frederick Leighton (1892)

Avui no tenc temps de res més. Pròxim dia vos promet penjar-vos algunes aportacions molts interessants de la viqui.

Valete

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina grandíssima història! M'agradaria encara a vegades poder creurer-me-les a les històries mitològiques! L'any passat vam llegir Teogonia i em va semblar preciosa!

Tot i que mai supereran "Les Metamorfosis"d'Ovidi, açò és una obra!!!! No n'he llegit moltes més però em va encantar!

Anònim ha dit...

era ovidi