dimarts, 18 de desembre del 2007

Tornam a les seccions habituals

I començam amb 'cinema i clàssics', amb una superproducció de Hollywood, Cleopatra, dirigida el 1963 per l'ínclit Joseph L. Mankiewicz, que també havia dirigit la versió cinematogràfica del drama de Shakespeare Julius Caesar l'any 1953, de la qual ja havíem xerrat. La van protagonitzar Elizabeth Taylor, Rex Harrison en el paper de Cèsar, i Richard Burton en el de Marc Antoni. Si voleu conéixer la història de la darrera reina d'Egipte, de la dinastia grega dels Ptolomeus, consultau la magnífica entrada de la Viquipèdia. Pel que fa al director, ho va ser d'un bon grapat de clàssics de l'edat d'or de Hollywood, com podreu veure clicant aquí i aquí. Avui vos mostr la grandiosa entrada de Cleòpatra en Roma. Bruuuuutaaaaaaal!!!

Si teniu curiositat, heu de saber que gran part dels exteriors es van rodar a Espanya, i hi va haver molta gent que va fer-hi feina com a figurant. Des del punt de vista de la producció, vaser un maldecap per als capitosts dels estudis, degut al divisme de la Taylor i al seu enamorament d'en Burton, precissament durant el rodatge d'aquesta peli. Mirau i escoltau aquest anecdotari d'un admirador de la figura de Cleòpatra i, a més a més, professional del cinema.


Continuam amb una de les seccions més reeixides del bloc: 'freaks'... o no tant. Mirau com es pot recitar Homer:



El text pertany a Odissea (V, 270 ss.), i és el següent:

αὐταρ πηδαλίῳ ἰθύνετο τεχνηέντως
ἥμενος
, οὐδέ οἱ ὕπνος ἐπὶ βλεφάροισιν ἔπιπτεν
Πληιάδας
τ᾿ἐσορῶντι καὶ ὀψὲ δύοντα Βοώτην
Ἄρκτον θ᾿, ἣν καὶ ἄμαξαν ἐπίκλησιν καλέουσιν,
ἥ τ᾿αὐτοῦ στρέφεται καί τ᾿Ὠρίωνα δοκεύει,
οἴη
δ᾿ἄμμορός ἐστι λοετρῶν Ὠκεανοῖο·
τ
ν γὰρ δή μιν ἄνωγε Καλυψώ, δῖα θεάων,
ποντοπορευέμεναι ἐπ᾿ἀριστερὰ χειρὸς ἔχοντα.

Així que amb el timó menava hàbilment
mentre seia, i no li va caure la son damunt les parpelles
mentre les Plèiades contemplava i el Bootes, que es pon tard,
i l’Ossa, a qui també diuen de malnom el Carro,
que gira en el mateix lloc i aguaita Orió,
i així està privada dels banys d’Oceà;
que li va manar Calipso, divina entre les dees,
que navegàs amb ella a mà esquerra.

Com veieu, es tracta d'un mini tractat d'astronomia per a navegants.

Per avui res més, que és tard i hem de sopar.

Χαίρετε.



3 comentaris:

Anònim ha dit...

pffff... sumptuositat!! Extravagància i moooolts de duros per no res... aiii ses superproduccions aquestes no m'agraden gens. Aixi i tot hem de reconeixer que es una molt bona sequencia! Aquesta pelicula i l'americà tranquil els he vist, pero cap més, en tenc ben prou!

Ara m'agrada es bolg, més seccions de classicots forts! Molt bé, Xavi.
S'IMDB és l'hòooooooostia en vinagre de mòdena! És flipant, allà si que hi és TOT TOT TOT es cinema!

Xaipe!

Xavi ha dit...

Vols dir, que en tens ben prou? No sé... no sé... Tal vegada t'ho hauries de repensar, açò. En Mankiewicz és un clàssicclàssic. Negar-lo com a tal és com dir que no importa llegir Píndar o Catul, que ja me va bé amb en Rimbaud o en Papasseit. Vols dir que no has vist Julius Caesar? Mankievicz i Shakespeare junts, això és un clàssic, i 'lo demás son cuentos'!!!
Tal vegada hauries de veure 'Sleuth' (traduïda al castellà com 'La huella'), un thriller crepuscular de factura clàssica amb dos monstres de la interpretació com a protagonistes. Bé... tal vegada som massa clàssic jo!
Què vols que te digui?

Xavi ha dit...

A més, aquí va una citació d'en Mankiewicz que és tota una lliçó de cinema:
'la diferència entre la vida real i el cinema és que un guió ha de tenir sentit, la vida no'