Més de deu anys després...

Més de deu anys en fa, que no actualitzàvem aquest bloc. D'ençà moltes coses han canviat, entre d'altres la meua situació laboral i el meu centre de treball, que actualment és l'IES Josep Maria Quadrado, de Ciutadella de Menorca. D'ençà, deu promocions d'alumnes de batxillerat de Ferreries i Ciutadella de Menorca han passat per les meues classes de llatí i grec, alumnes a les quals no puc estar més agraït (si visitau l'entrada anterior, de 23 d'octubre de 2009, de ben segur que les alumnes de 1r de batxi reconeixereu qualcú que avui ronda per l'insti, ara com a profe -em sap greu Gemma, però en aquell temps la protecció de dades era bastant més laxa que avui, i allà sortiu totes a cara descoberta!).

La situació actual m'ha fet decidir-me a tornar a aquesta seu de reflexions personals compartides, amb la intenció de fer més lleuger el vostre confinament (sí, a vosaltres, alumnes d'Humanitats de l'IES Josep M. Quadrado, que en sou les destinatàries).

Avui començam un seguit d'entrades dedicades René Goscinny (STTL) i Albert Uderzo (STTL), creadors d'un dels meus millor records d'infantesa: els còmics d'Astèrix i Obèlix. Com sabeu, ahir n'Albert Uderzo va haver de pagar a Caront i travessar l'Estígia, per tal d'arribar, com no podria ser de cap altra manera, als Camps Elisis, on de ben segur s'hi trobarà amb el seu company René, per tal de delitar els afortunats amb noves aventures dels nostres gals rebels favorits.

Aquesta sèrie d'entrades ha de fer un reconeixement a la principal font que empraré, Bernard-Pierre Molin (2016) Asterix. Les citations latines expliquées, Hachette. I emprarem la versió castellana d'Isabel Soto i Xavier Senín, Astérix. Las citas latinas explicadas, publicada per Editorial Bruño l'any 2018, de la qual recoman vivament la compra (també la podeu trobar en català). Esper que les editorials i els autors (sí, els traductors també en són, d'autors), així com els propietaris del © siguin conscients que açò només pretén ser un sentit homenatge als autors de la sèrie i també als divulgadors, a qui els asterixfrikies hem de fer un sincer reconeixement.

"Al lío", idò...

La citació d'avui apareix a la pàgina 40 del n. 17 de la col·lecció, La residència dels déus (Le Domaine des Dieux, 1971), que manté la vigència a l’actualitat, ja que el tema tractat és la gentrificació i la turistificació: Cèsar, per tal de doblegar la voluntat de resistència dels gals i imposar el mode de vida romà, fa construir un gran edifici residencial, una insula de luxe, a les immediacions del poblat d’Àsterix, on hauran d'acudir els turistes romans en massa. El druida Panoràmix idea un pla per desfer-se’n, consistent a enviar com a resident el bard Assurancetúrix, famós pel seu costum de torturar les oïdes de tot aquell que l'escolta desafinar com un "bellaco". Un altre dia en xerrarem, dels personatges de la sèrie.

La citació és el començament d’un discurs de Ciceró, concretament del primer d’una sèrie de discursos, les Catilinàries, pronunciats al Senat entre novembre i desembre de l'any del seu consolat (63 aC).Com a cònsol, Ciceró va haver de fer front a un intent de cop d'estat encapçalat per Catilina, un noble corrupte, segons Ciceró. Catilina, deixeble de Sul·la, líder dels populares i mentor de Juli Cèsar, pretenia assassinar Ciceró i els candidats a les properes eleccions per tal d'imposar-se com a dictator. Anys després, segons el costum, i probablement per justificar-ne l’actuació, Ciceró va publicar aquests discursos, que n’havien suposat la consagració com a home d’Estat.

El primer discurs comença amb la pregunta retòrica següent: Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?, «Fins quan abusaràs, Catilina, de la nostra paciència?». La cita se sol emprar (bé, l’empram els frikies i els qui som una mica pedants, tot s’ha de dir) per retreure a qualcú un mal comportament habitual.

El discurs continua així:

Quam diu etiam furor iste tuus nos eludet? quem ad finem sese effrenata iactabit audacia?Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae, nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt? Patere tua consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri coniurationem tuam non vides? Quid proxima, quid superiore nocte egeris, ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum ignorare arbitraris? O tempora, o mores! Senatus haec intellegit. Consul videt; hic tamen vivit.

«Fins quan preten enganar-nos el teu deliri? Fins a quin extrem arribarà la teua audàcia desenfrenada? No t'han fet recular ni la guàrdia nocturna del Palatí, ni la vigilància a la ciutat, ni l'alarma de poble, ni l'acord de tots els homes honrats, ni aquest protegidíssim lloc on el Senat es reuneix, ni les mirades i semblants de tots els senadors? No entens que els teus plans són a la vista de tothom? No veus que la teua conjuració ha fracassat totalment perquè tothom ja la coneix? Trobes que qualcú de nosaltres ignora què vas fer ahir a la nit i ahir despús ahir a la nit, on vas anar, amb qui et vas reunir i què vas decidir? Quins temps! Quins costums! El Senat ho ben sap. Ho veu el cònsol, i, tot i així, encara és viu!»

I aquí és on trobam la segona citació llatina d’avui, O tempora, o mores!, «Quins temps! Quins costums!», que se sol emprar en dos sentits, el més habitual de queixar-se de mals costums actuals, o bé per mostrar l'enyor d'antics bons costums.

Aquesta vinyeta apareix a la pàgina 18 del n. 20 de la col·lecció, Astèrix a Còrsega (Astérix en Corse, 1973). En aquest episodi de la sèrie els nostres amics, Astèrix i Obèlix, visiten l'illa de Còrsega, i revisen tots els tòpics que els francesos continentals tenen sobre els seus conciutadans insulars. En aquesta vinyeta apareix el personatge més prolífic de la sèrie, pel que fa a l'ús de citacions llatines: el vell pirata coix. He de fer una confessió: si em vaig decidir a estudiar llengües clàssiques va ser, entre d'altres coses, gràcies a les dites llatines d'aquest personatge, que de petit sempre m'havien intrigat, ja que no tots els episodis de la sèrie oferien la traducció.
Aquí teniu un altra vinyeta amb la mateixa cita de Ciceró:

Aquesta vinyeta apareix a la pàgina 37 del n. 11 de la col·lecció, L'escut arvern (Le Bouclier Arverne, 1968). En aquest episodi de la sèrie Astèrix i Obèlix parteixen del seu poblat cap a la regió d'Arvèrnia, on va tenir lloc la famosa batalla d'Alèsia, on un exèrcit format per l'aliança de totes les tribus gal·les, sota el comandament de Vercingètorix, va ser derrotat per les legions de Juli Cèsar, derrota que va suposar el domini definitiu de la tota Gàl·lia per part de Roma.

"Tota? No! Un llogaret poblat per gals irreductibles resisteix encara i sempre l'invasor!" (he posat açò entre cometes perquè aquest text és part de la introducció de tots els episodis de la sèrie).

A L'escut arvern Astèrix i Obèlix van a la cerca de l'escut de Vercingètorix, ja que, segons el còmic, després que el capitost gal havia llençat les armes als peus de Cèsar, com a senyal de rendició, un legionari havia aprofitat la foscor de la nit per endur-se'n l'escut. Abraracúrcix, el cap del poblat dels irreductibles gals, pretenia recuperar-lo com a símbol de resistència contra Roma per tal de fer una crida a la rebel·lió a la resta de tribus, ara sotmeses al jou romà.
Bé, trob que per avui ja n'hi ha prou.

Curâte ut valeâtis, carae discipulae carîque discipulî.