divendres, 19 d’octubre de 2007

Ara ja hi som tots!

Quedava pendent la foto dels de 1r, que a la que hi ha penjada, de dia 2 d'octubre, hi falta n'Aida, que aquell dia estava malaltona. Han hagut de passar més de 15 dies perquè hi fóssim tots junts per poder fer la foto (val a dir que un parell de dies no va ser possible fer-la perquè l'hora de llatí era després d'educació física, i clar, tots suats i totes suades, que si no sortirem 'guapus', que si anirem despentinades... que n'és, de polida, l'adolescència!). Bé aquí teniu la foto:


D'esquerra a dreta: Paola, Lluís, Pau, Alexis, Alba, Irene, Judit, Aida, Jessica i Marianna.















Ara seguirem, en rigorós ordre alfabètic, els nostres mites 'domèstics', i avui toca...

Ἀριάδνα

A Creta va existir un rei llegendari anomenat Minos, qui havia gosat enganyar al déu Posidó, prometent-li sacrificis si aquest li ajudava. El déu, una vegada complerta la seva part, en veure que el rei no li donava allò promès, en venjança, un dia que la reina, Pasífae, caminava al costat de la riba, va fer néixer de l'escuma del mar un poderós toro que ataqués i violés a la dona del rei. D'aquesta espantosa unió va néixer un ésser monstruós, el Minotaure, anomenat Asterió, per dur en el front el signe de l'estrella que declarava el seu origen diví.

Minos, avergonyit de tan brutal estirp, va manar al famós constructor de l'època, Dèdal, i al seu fill Ícar, que construïssin un palau on tancar al Minotaure. Una vegada construït el palau, Minos va ordenar, a la manera dels faraons d'Egipte, que els constructors hi morissin, segellant les portes perquè no escapessin i poguessin comunicar a uns altres els plànols de l'edifici. Per la seva banda, l'hàbil constructor Dèdal, va dissenyar unes ales de cera i plomes amb les quals va sortir volant en companyia del seu fill; posteriorment, l'audàcia del jove Ícar li va fer apropar-se massa al sol, i la cera de les ales es va fondre, precipitant-se al mar on va morir. En la seva memòria Dèdal va recollir les ales i les va dipositar en un santuari a Itàlia. Quant al palau on va quedar tancat el Minotaure, era una construcció adornada amb la "doble destral", pel que aquell palau va ser conegut com el palau de la doble destral o "Laberint".

El Minotaure era un ésser que devorava carn humana. És per això que Minos va obligar a tots els seus súbdits a rendir tribut al monstre en forma d'una comitiva anual de set joves i set donzelles. Entre aquells es trobaven els habitants d'Atenes, el rei de la qual, Egeu, va fer incloure al seu fill Teseu entre els joves sacrificats per al Minotaure. Prèviament, havia concertat amb el seu fill la missió secreta de, amb Atena com a protectora, matar al monstre i que, cas que tot resultés bé, l'hi fes notificar des de lluny al seu retorn, canviant les veles del vaixell de negres a blanques.

Així doncs, va partir Teseu, en companyia dels altres joves, fins a Creta. Allà, en ser-li presentada la cort, Ariadna, filla de Minos i germanastra del Minotaure, es va enamorar d'ell. Abans de partir al seu destí, Teseu li va revelar el seu terrible secret i Ariadna va prometre ajudar-lo en la seva empresa, oferint-li un cabdell de llana ("el fil d'Ariadna") perquè li servís de guia en els intricats passadissos i pogués sortir del palau una vegada mort el Minotaure, a canvi que li prometès endur-se-la amb ell quan haguès complert la seua missió. Teseu no només li va prometre açò, sinó també amor i fidelitat eterna.

Teseu va matar al Minotaure i va fugir en companyia d'Ariadna, però en el seu viatge de tornada, com ja no li era útil a les seves fins, aprofitant que havien aturat a fer provisió i que Ariadna s'havia adormit, la va deixar abandonada a l'illa de Naxos. Ariadna, en despertar, només va poder veure com les veles negres del vaixell de Teseu s'allunyaven. Allà la va trobar el déu Dionís, que es va enamorar d’ella i la va fer esposa seua, i la va dur amb ell a l'Olimp.

Quant a l'heroi, en albirar terra, va oblidar el consell del seu pare de canviar les veles, i Egeu, pensant que no havia tingut èxit en la seva missió, es va suïcidar llançant-se al mar que des de llavors duu el seu nom.










Teseu rep la visita d'Atena mentre jeu amb n'Ariadna.



Si esteis interessats en les arts plàstiques, clicau aquí i trobareu una galeria d'imatges d'Ariadna. Especialment interessant és l'exuberant versió de Tiziano, fantàstica des del punt de vista iconogràfic, de la trobada de Dionís amb Ariadna, i no menys interessant és el gravat eròtic d'Agostino Carracci, referit a la mateixa trobada.

Res més per avui, estudiau molt que venen els exàmeeeeeeeeeeeeeeenssssss!!!

Valete.

PD. No me n'oblid dels fans de frikiland, aquí teniu Furia de Titanes mexican version (déu, que n'hi ha, de penjats!!)


2 comentaris:

Ovidi ha dit...

Eii! Molt bé ses imatges, ai quina meravella sa viquipèdia!

Com a fan fort de sa seccio frikiland, aquesta versio made in mexicano esta bastant be, pero ha baixat sa qualitat de rareses, despres des video amb argamboys, era mal de superar! Avam si hi dedicam algunes recerques encara mes frikis! Jo intentare colaborar amb algun video per sa seccio!

No sabia que ariadna es casava amb dionis! Lo des minotaure si, pero pensava que ella moria!

fins dema!

Caos ha dit...

Bona nit a tots!

És sa primera vegada que deix un comentari (me treu poc), però ja sabeu que som un homo ocupat. Que polits i que alts que vam sortir a sa foto! Dic alts perquè a qualcú li veuen es peus i està de puntes... És que de dissimular en sabem poc.

Per cert Xavi, enhorabona per es blog.

"Aemiliaaaaeeeeeee!! Amelio es el mono de Marco!"

Una abraçada a tots!