dilluns, 15 d’octubre de 2007

Avui no tenc gaire temps per vosaltres...

...perquè tenim claustre, que és el nom d'aquelles reunions, generalment llargues i feixugues, on els profes es dediquen, bàsicament, a mirar-se es llombrígol i a decidir un munt de coses que afecten al futur immediat de la institució (és a dir, de l'insti).

Només vull donar continuïtat a una secció que esper que vos sigui profitosa: 'cinema i clàssics'.
Avui vos oferesc la primera entrega, d'un total de deu, de la versió cinematogràfica de Medea, feta per Pier Paolo Passolini l'any 1969, que té com a protagonista la diva de l'òpera Maria Callas. Passolini es va inspirar no només en la versió d'Eurípides, sinó també en la Medea romana de Sèneca i en les diferents Medees ovidianes i d'altres autors. Per conèixer el mite podeu consultar la magnífica entrada Medea a Wikipedia (en castellà). Veureu que es tracta d'una història dura i difícil d'entendre avui (o no tant: tots hem viscut -o viurem- un amor que ens ha fet -o ens farà- perdre el seny fins extrems que mai haguéssim -o haurem- sospitat).
Compara el motiu d'una ceràmica campana (de Campània, al sud de la península itàlica), de finals del s. IV ae, amb una preciositat d'aquarel·la de Paul Cézanne, de 1882. Es tracta del clímax de la història, amb la nostra protagonista, boja d'amor -i gelosia, matant el seus propis fills com a venjança per la infidelitat de Jasó.

Xerrant de Passolini, no és estrany que triàs aquesta història, si atenem a la resta de la seva obra, com tampoc ho és que també filmàs una versió d'Èdip rei, una altra història truculenta, d'un fill assassí, sense saber-ho, de son pare, i casat amb la seva pròpia mare, una joguina en mans d'un destí escrit pels seus avantpassats.

Açò és tot per avui, estimats i estimades deixebles.

2 comentaris:

Eris ha dit...

jajajja xaviiii! no he deixat cap comentari xq tu no has escrit res en tot es finde... jajaj anims que magrada molt sa web aquesta!

Ovidi ha dit...

Seccio friki de cine flac al poder!

bonu, de ver no... que es cine classic s'ha de veure... M'encanta aquesta obertura continua de noves seccions, sense el tancament de cap d'elles...mmm. Medea de'n passolini l'he vista, pero edip rei no! aiii... me cagun dena que sempre em fots, eh? l'haurem de veure, l'heurem de veure...

Pero medea es bonissima! avam si en posam qualque una per calsse...