dimecres, 9 de gener de 2008

Idò, sí... seguim amb la rutina nostra

Continuam amb les nostres seccions més o manco habituals: 'còmic i clàssics'; pitjau damunt la il·lustració i accedireu a la següent entrega de Asterix gladiator.


La següent secció és la que dedicam als 'tòpics llatinòrums': Carpe diem. Aquí teniu HORACI, Carmina, I, XI:

Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. ut melius, quidquid erit, pati.
seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum: sapias, vina liques et spatio brevi
spem longam reseces. dum loquimur, fugerit invida
aetas: carpe diem quam minimum credula postero.

Tu no demanis, que és sacríleg, quin a jo, quin a tu,
quin final els deus ens han dat, Leucònoe, ni els babilònics
nombres consultis, que és millor passar el que hagi de passar.
Siguin molts hiverns, o sigui el
darrer que Júpiter t'ha concedit
el que ara contra els esculls de roca debilita el mar
Tirré, posa-hi seny, aboca vins i d'una vida breu
retalla una llarga esperança; mentre xerram, haurà fugit gelós
el temps: estreny el dia i no creguis gaire en el següent.


Com molt bé ens va escriure na Rea: és una invitació a disfrutar del present sense preocupar-se del futur. Apareix per primera vegada a Horaci. També s'empra amb un significat molt semblant el tòpic collige rosas, “agafa les roses”, fent referència més concreta a l'aprofitament i el gaudi de la joventut, ja que aquesta passa fugissera i al punt dóna pas a l'edat adulta, talment com una rosa, que un cop s'ha obert, dura uns
breus instants plena de bellesa i tot d'una es comença a marcir.

Per cert, la formulació collige rosas també té una font clàssica: es tracta de l'Appendix Vergiliana, una variada col·lecció de poemes que, des de l'antiguitat, se'ns van transmetre com a obres de joventut de Virgili; avui cap especialista considera que siguin obra de l'autor de les Geòrgiques. Hom pensa que es tracta de l'obra de diferents poetes de les darreríes del Principat i, per tant, bastant posteriors a la mort de Virgili. El poema on apareix l'expressió que ens ocupa és De rosis nascentibus, que acaba així:

collige, virgo, rosas dum flos novus et nova pubes,
et memor esto aevum sic properare tuum.

cull, al·lota, roses mentre la flor és jove i jove ets tu
i no deixis de pensar que el teu temps fa molta via.


Continuam amb l'esporàdica secció 'olera' (paraula llatina que significa 'llegums'): aquí teniu una cançoneta de la producció de Disney Aladdin, subtitulada en llatí:



I ara, per acabar, i com que s'atraquen Carnestoltes, una de freaks de la Bètica:



Mañana más...