Avui tenc un atac de nostàlgia...

Doncs sí, estimats... Tot i que sembli que va nèixer ahir (de tan jove que es conserva), en Xavi té un passat, i justament avui és un aniversari que segurament a ningú de vosaltres vos dirà res, però que, quan ho he sentit per la ràdio, m'ha fet com una rabassega as cor: avui, justament avui, fa 30 anys que 'los Pistolos' (que així els hi dèiem llavors els de la penya xunga) van gravar açò (no vos regireu, que en Xavi ja no és el que era...).

Per avui, res més, que no fiava ni venir aquí, però la nostàlgia m'ha duit. Per cert, i xerrant de nostàlgia, ja que açò és un bloc de clàssiques (i els 'Pistolos' de clàssics -al manco dels clàssics que a nosaltres ens interessen- en tenen poca cosa), llegiu els següents versos d'Homer (em sap greu: reservat per als de grec) i trobareu l'origen de la paraula en qüestió, nostàlgia:

¥ndra moi œnnepe, Moàsa, polÚtropon, Öj m£la poll¦

pl£gcqh, ™peˆ Tro…hj ƒerÕn ptol…eqron œperse:

pollîn d' ¢nqrèpwn ‡den ¥stea kaˆ nÒon œgnw,

poll¦ d' Ó g' ™n pÒntJ p£qen ¥lgea Ön kat¦ qumÒn,

¢rnÚmenoj ¼n te yuc¾n kaˆ nÒston ˜ta…rwn.

¢ll' oÙd' ïj ˜t£rouj ™rrÚsato, ƒšmenÒj per:

l'home canta'm, Musa, l'arditer, que molt i molt
va patir, des que de Troia la sacra ciutadella destruí;
de molts d'homes veié ciutats i conegué llur pensar,
molts a la mar patí els dolors al fons del cor,
lluitant per sa vida i la tornada dels companys;
però els companys no salvà, tot i tenir-ne el desig.

Ja veieu, la nostàlgia, el dolor de tornada, sigui en el temps o en l'espai.